Resultats de la cerca
Es mostren 2032 resultats
Beneficis de l’exercici físic en l’aparell cardiovascular
La pràctica d’exercici físic pot ésser molt beneficiosa per a l’aparell cardiovascular Tanmateix, per tal que això s’esdevingui efectivament, és imprescindible que l’exercici físic que es dugui a terme sigui de tipus aeròbic —o, el que és el mateix, de resistència—, i d’altra banda, que es practiqui amb regularitat De manera més concreta, les activitats o esports més adequats per a aconseguir aquest objectiu són aquells en què estan implicats molts grups musculars, i en els quals no cal desenvolupar molta força, com ara la marxa, el jogging , el ciclisme, la natació, l’esquí o la majoria dels…
instruments de metall
Música
En la classificació convencional, grup d’instruments de vent en els quals els llavis de l’instrumentista -fent pressió contra un broquet- actuen com a llengüetes per a produir els sons.
Tenen tres característiques bàsiques un tub llarg que pot estar doblegat de diverses formes un broquet en forma de copa, amb trets determinats i diferencials per a cada instrument, que s’inserta en un dels extrems del tub i, a l’altre extrem del tub, un eixamplament o pavelló en forma de campana Constitueixen una família d’aeròfons tubulars que generalment solen ser de llautó, però també se’n poden trobar de plata i coure o de llautó galvanitzat amb níquel, plata i or N’hi alguns, infreqüents o actualment en desús, que s’han fet de ceràmica, vidre o altres materials Felip Pedrell i altres…
Els batracoïdiformes
Aquest ordre comprèn una única família, els batracoídids, i una única espècie a les nostres mars Són peixos de cos deprimit a la regió anterior i comprimit cap enrere, amb escates cicloides poc desenvolupades i incloses en una pell d’abundosa mucositat, i amb una línia lateral simple o múltiple, on algunes espècies presenten fotòfors El cap és ample, deprimit i dotat d’una gran boca de premaxillars protràctils i d’ulls ben separats i dorsilaterals unes dents fortes i còniques se situen sobre les mandíbules i el paladar La regió occipital, els opercles i els subopercles presenten…
Picot verd
El picot verd Picus viridis és, del seu grup, el més característic del bosc mediterrani, tot i que és més fàcil de sentir que no de veure Té el dors verd, el davant clar, el capell vermell i el carpó groc, molt visible en vol, així com les taques blanques de les ales Els mascles tenen tacat de vermell l’ample bigoti negre que els baixa cap al coll, de sota el bec L’exemplar de la fotografia mostra aquest caràcter i les taques del pit i la panxa característiques dels immaturs Noteu la disposició dels dits de les potes, peculiar dels picots El picot verd, tot i que nia típicament…
Visó americà
El visó americà Mustela vison és un mustèlid d’aspecte semblant al turó, de dimensions mitjanes i de color que varia des del marró xocolata fosc fins a gairebé negre, amb taques blanques al musell Té els peus amb cinc dits proveïts de membranes interdigitals i el pelatge curt i lluent No és una espècie autòctona però, introduïda al nostre país per la cria en granges, viu assilvestrada en algunes contrades, habitualment lligada a masses d’aigua, on destaca per la seva habilitat en la natació Jordi Vidal El seu cos és estret i llarg, molt més gran que el de l’ermini Mustela erminea i la…
Les cardes dels germans Deu
Una carda era l’instrument utilitzat per a pentinar a mà les floques de llana o de cotó Consistia en una fusta plana, amb un mànec, que tenia clavada una peça de cuir guarnida amb puntes de filferro La primera matèria més important era el filferro, ja que el bon acabat de l’instrument estava directament vinculat a la disposició i solidesa de les puntes clavades sobre la peça de cuir Era un accessori indispensable per a la industria tèxtil Els més avançats en aquesta indústria foren els germans Antoni i Gregori Deu i Isamat, de Barcelona Foren els primers i gairebé únics fabricants de cardes i…
fox-terrier
Mastologia
Raça de gossos d’origen anglès que comprèn exemplars d’uns 30-40 cm d’alçada, de cap ample, cara petita, orelles mig caigudes, cua afilada i pelatge de color negre, blanc i negre o negre i marró.
Actius i nerviosos, són uns infatigables ratadors i molt aptes per a la caça
caravel·la
Transports
Vaixell utilitzat del s XIV al s XVII, de buc molt alt, ample i relativament curt, bé que més llarg que el de les naus
i coques
; les característiques del seu aparell li permetien de navegar contra vent.
D’origen portuguès el nom té origen probablement en la càrava , primitivament tenia dos o tres pals amb vela llatina, sense bauprès ni trinquet Al s XV els mateixos portuguesos, a conseqüència de llurs experiències al litoral africà, perfeccionaren aquest vaixell allargant-lo una mica més i hi posaren castellets a proa i a popa, mantenint encara les seves veles llatines, bé que en cas de vent de popa també se servien de treus o petites veles rodones a la darreria del s XV ja hi havia caravelles de popa plana, amb cofes i aparell rodó, a voltes només al trinquet i altres vegades també al pal…
Castell de Fontllonga (Camarasa)
Art romànic
Situació Notables ruïnes d’aquest castell, des de la part de migdia, on s’aprecia un dels arcs formers de l’interior ECSA - JA Adell Construcció situada a la part alta del poble de Fontllonga, en un dels contraforts més occidentals de la serra de Sant Mamet, damunt de l’embassament de Camarasa Mapa 33-13328 Situació 31TCG226491 De la carretera del Doll, que va de Balaguer a Tremp, surt una carretera que porta al poble de Fontllonga Al castell, s’hi pot arribar seguint els carrers del poble JBM Història Les primeres notícies del castell corresponen a l’any 1049, en què Bernat i la seva muller…
l’Encanyissada
La bassa de l’Encanyissada, un dels sectors característics del delta de l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Estany
Estany de la dreta de l’Ebre, dins el terme d’Amposta, de 5,5 km de llarg per 2 km d’ample màxim, i d’uns 7 km 2
de superfície, un dels més extensos dels Països Catalans.
La gola vella és obturada per una massa alluvial que tot just comença a ésser conreada Rep séquies diverses, com la de l’Agulla, i és vorejat al SW per la general de desguàs La pesca hi és abundant, unes 60 tones anuals, la meitat, d’anguiles hom hi pesca amb xarxa llisses, barbs, llobarros i sobretot amb una pantena o almadrava que hom fixa vora el grau antic, on ha sorgit un petit nucli, l’Encanyissada 31 h 1981
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina