Resultats de la cerca

Estudià a Palma, a Brusselles i a Madrid, on es doctorà 1928 en biologia Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona 1933-36 El 1937 anà al Regne Unit comissionada per la Universitat de Barcelona per a fer tasques de propaganda antifeixista i, més tard, fou nomenada delegada del Ministeri d’Instrucció Pública amb la missió de continuar la propaganda antifeixista al Regne Unit i supervisar l’educació dels nens bascos refugiats en aquell país Durant la guerra, tornà en diverses ocasions a Barcelona Finalment, el febrer…

Introduí al país les tècniques d’estampació de l’acer Ripoll, 1916 i la fabricació d’acers inoxidables 1916-18, i transformà la farga familiar en una gran empresa metallúrgica, que installà a Ripoll la secció de forja de la Hispano-Suïssa Apassionat de l'aviació, el 1917 assajà i patentà un reactor aplicable als automòbils i als avions es tractava d’un estatoreactor per pulsacions que s’engegava amb acetilè i que podia funcionar amb benzina la seva concepció i les seves dimensions crítiques són sorprenentment semblants a les de…

Es formà a Llotja Fou soldat de la milícia nacional urbana 1811 i fou fet presoner pels francesos al setge de Tarragona Internat a Tournus, hi residí i hi pintà S'installà més tard a Lió el 1827 ja s’hi estava, on féu retrats en miniatura i formà nombrosos alumnes En una curta estada a Barcelona 1838-39, exposà a Llotja, però tornà a Lió, on del 1849 al 1851 presentà obres al Salon local Tornà definitivament a Barcelona el 1851 i guanyà una plaça de professor de pintura de flors a Llotja, càrrec que no arribà a ocupar Bon retratista, excellí també en la natura morta…

S’inicià en l’excursionisme el 1969 com a membre de l’Agrupació Escolta Mossèn Homs i el 1972 ingressà com a soci al Centre Excursionista de Terrassa CET, on fou monitor entre el 1974 i el 1977, primer de la secció infantil i després d’escalada, alpinisme i esquí de muntanya Formà part de la junta de la secció d’alta muntanya, i en fou un dels membres més actius Durant els anys setanta també realitzà les primeres escalades destacades als Pirineus i als Alps El 1978 s’installà a Andorra, on treballà de monitor d’esquí Participà en diverses expedicions del…

Àrea de nidificació de l’oreneta de ribera Riparia riparia als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Ocell estival i nidificador molt localitzat als Països Catalans En migració pot ser observat pràcticament arreu A Catalunya existeixen alguns nuclis reproductors a les conques del Segre, l’Ebre, el Fluvià, la Tordera, el Gaià i el Francolí Al País Valencià hi ha també nuclis reproductors a les conques del Túria, el Xúquer, el riu de Gorgos, el Vinalopó i, molt possiblement, en algún altre que no apareix reflectit en el seu mapa de distribució A les Balears s’observa…

Francesc Castanys i Masoliver era presumiblement olotí i germà de Miquel Castanys i Masoliver, que el 1844 tenia la tradicional fàbrica de gorres i barretines de llana a la capital de la Garrotxa Miquel Castanys es traslladà pocs anys després a Barcelona on installà una petita fàbrica tèxtil Francesc l’hi devia acompanyar, ja que és a Barcelona on el trobem al tombant de la meitat de segle, però dedicat a un altre sector, el metallúrgic L’any 1851, Francesc Masoliver presentà i publicà una Memoria, presupuesto y bases para el establecimiento…

Cap al 1840 fundaren el regne de Matabele Els britànics, que s’havien fet aliats 1887 dels matabeles quan els alemanys s’installaren a l’Àfrica del SW, els sotmeteren 1893, després d’una guerra de quatre anys

Residí al Salvador i a França, on treballà en els oficis més diversos per poder sobreviure de cambrer i vigilant nocturn, de veremador i estibador al port El 1998 fou l’any de la seva revelació a partir que la novella Los detectives salvajes 1998 guanyés el premi Herralde i, després de la publicació, el Rómulo Gallegos, un dels grans premis de reconeixement de la literatura a l’Amèrica Llatina Amb anterioritat havia publicat La pista de hielo 1993 i Llamadas telefónicas 1997 De la seva obra posterior destaquen les…

Vers el 1354 la comunitat s’installà prop del Palau Menor, d’on passaren el 1357 al convent de SantPere Màrtir, establert a l’antic mas Bissanya, prop de les Drassanes El 1371 s’establiren dintre la ciutat, a la casa d’en Porta, fins que el 1423 passaren a l’antic convent augustinià de Santa Eulàlia del Camp dels anomenats frares del sac, situat prop de la plaça de Santa Anna, el qual adoptà el nom de Santa Maria de Montsió El convent fou ampliat, respectant l’antiga església i el claustre gòtics La comunitat fou reformada el 1568 i continuà residint a Montsió fins…