Resultats de la cerca
Es mostren 1751 resultats
Franz Schmidt
Música
Compositor austríac.
De família alemanya-hongaresa, visqué a Viena des del 1888 i hi estudià música a partir del 1890 Fou violoncellista de l’Orquestra Filharmònica de Viena entre el 1896 i el 1911, i a la Hofoper, del 1896 al 1914 Ensenyà al conservatori d’aquesta ciutat, on impartí diverses disciplines, com ara violoncel a partir del 1901, piano d’ençà del 1914 i contrapunt i composició des del 1922 També fou director 1925-27 i rector 1927-31 del centre Ocupà un lloc prestigiós dins la vida musical austríaca durant els anys vint i trenta Les seves quatre simfonies són deutores de la tradició germànica Simfonia…
Sigismund Neukomm
Música
Compositor i pianista austríac.
Era parent de Michel Haydn, de qui fou deixeble a Salzburg fins el 1797, any en què aquest l’envià a Viena a estudiar amb el seu germà Joseph Allà treballà com a compositor, pianista i professor de música fou mestre, entre d’altres, del segon fill de Mozart, Franz Xaver Del 1804 al 1808 visqué a Sant Petersburg encarregat de la capella del teatre alemany, i el 1809 arribà a París, la ciutat on passà més temps i on morí No obstant això, realitzà encara nombrosos viatges Com a pianista de ChM de Talleyrand-Périgaud, l’acompanyà al Congrés de Viena 1814-15 Del 1816 al 1821 fou mestre de capella…
Claude Goudimel
Música
Compositor i editor musical francès.
Estudià a la Universitat de París, on es trobava vers el 1549 Allí publicà el seu primer llibre de chansons i ben aviat s’associà amb l’impressor Nicolas du Chemin Entrà en contacte amb el poeta Pierre de Ronsard, de qui musicà alguns sonets i odes i amb el qual collaborà estretament A partir del 1557 visqué a Metz, on treballà amb el poeta Louis des Masures en la compilació del saltiri hugonot editat l’any 1564 Les CL Psaumes de David, nouvellement mis en musique à quatre parties Deu anys més tard es traslladà a Lió, on morí víctima dels disturbis que tingueren lloc la nit de Sant Bartomeu…
Henri Vieuxtemps
Música
Violinista i compositor belga.
Rebé la primera formació musical del seu pare, i posteriorment tingué com a mestre M Lecloux-Dejonc Debutà a sis anys amb un concert de P Rode El 1827 començà una gira de concerts per Lieja i Brusselles, on conegué el seu nou professor, Ch Bériot, amb qui estudià fins el 1831, i de la mà del qual es presentà el 1829 a París El 1833 realitzà concerts per Europa, i entrà en contacte amb músics com L Spohr, R Schumann o N Paganini El 1835 tornà a París per continuar els estudis de composició amb A Reicha Del 1846 al 1851 visqué a Sant Petersburg, on treballà com a solista i professor a la cort…
Benedikt Emanuel Schack
Música
Tenor i compositor bohemi.
El 1786 s’incorporà com a tenor principal a la companyia dirigida per E Schikaneder, amb la qual s’installà a Viena a partir del 1789 La seva veu, que fou molt lloada per L Mozart, donà vida al personatge de Tamino en l’estrena de La flauta màgica La relació de Schack amb WA Mozart no fou tan sols professional, i, juntament amb alguns membres de l’esmentada companyia operística, formà part del cercle d’amistats que acompanyaren el músic salzburguès en la darrera etapa de la seva vida Compongué més d’una vintena de singspiele , entre els quals cal destacar Der dumme Gärtner aus dem Gebürge…
Pierre Gaveaux
Música
Cantant, compositor i editor francès.
Tenor a l’església de Sant Severí de Bordeus, renuncià a la carrera eclesiàstica i fou contractat com a tenor pel Teatre de Bordeus El 1789 anà a París i cantà amb la companyia del Théâtre Monsieur, companyia que el 1801 passà al Théâtre Feydeau Aconseguí un èxit remarcable, però la minva gradual de les seves facultats vocals l’obligà a abandonar els escenaris cap al 1812 A París també es dedicà a la composició Escriví diverses cançons patriòtiques franceses, una de les quals, Le réveil du peuple 1795, fou acollida amb gran entusiasme pel seu fervor revolucionari Sobresortí, però, en el camp…
Konrad de Würzburg
Música
Minnesinger bavarès.
D’origen burgès, visqué part de la seva vida a Basilea i Estrasburg, després d’haver recorregut diverses corts alemanyes en les quals rebé la protecció de la noblesa i el clergat local Es tracta de la figura més representativa entre els minnesänger de la segona meitat del segle XIII, notable pel seu llenguatge i la riquesa de símils i imatges que emprà en els seus poemes La seva obra poètica, que supera els 85000 versos, inclou nou cançons d’estiu, nou d’hivern, dues d’alba, un leich de caràcter sacre, un tanzleich , un llarg poema allegòric, Sprüche , i nombrosos poemes èpics La principal…
Francesco Antonio Baldassare Uttini
Música
Compositor italià.
Estudià a Bolonya amb GA Perti i GB Martini, i en 1752-53 entrà en la companyia teatral dels germans Pietro i Angelo Mingotti com a compositor i director, i viatjà a les principals ciutats d’Europa Des del 1755 visqué a Estocolm, on Frederic el Gran l’anomenà director de l’òpera italiana i de la música de la cort, càrrec que mantingué fins el 1771 Durant els anys següents decidí compondre òperes segons el model de la tragédie-lyrique establert per CW Gluck, en francès i també en suec, raó per la qual és considerat un dels fundadors del teatre musical a Suècia El 1773 s’inaugurà l’Òpera…
Rinaldo di Capua
Música
Compositor italià.
La informació sobre la seva vida és escassa i sovint contradictòria o poc fidedigna Visqué i treballà principalment a Roma, on estrenà més de vint òperes entre el 1737 i el 1778 Com a compositor presentà la seva primera òpera el 1737, titulada Ciro riconosciuto , amb llibret de P Metastasio L’òpera satírica La commedia in commedia 1738 assolí un èxit tan clamorós al Teatro Valle de Roma, que després fou representada a Florència 1741, Londres 1748, Venècia 1749 i Munic 1749 La seva òpera més famosa fou Vologeso re de’ Parti 1739, i l' intermezzo La zingara 1753, també molt lloat, fou adaptat…
Damó
Música
Filòsof grec.
Visqué a Atenes durant l’època clàssica de Pèricles, cap al final del segle V Els seus escrits no s’han conservat, però les seves teories s’han pogut reconstruir a partir de fragments que li han estat atribuïts per altres autors Fou un dels grans formuladors de la doctrina de l' éthos musical La seva filosofia fa especial incidència en els aspectes morals i pedagògics de la música De fet, Damó fou un continuador de la tradició pitagòrica pel que fa a la idea d’atorgar a la música una gran capacitat per a incidir en l’ordre natural de les coses La seva gran preocupació fou el paper educatiu de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina