Resultats de la cerca
Es mostren 9557 resultats
llengües romàniques
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües derivades del llatí, que formen part, doncs, de la branca itàlica de la família de les llengües indoeuropees.
Els idiomes romànics, parlats per uns 600 milions de persones, s’estenen principalment per l’Europa sud-occidental, pel nord-est dels Balcans, per gairebé tota l’Amèrica del Sud i Central i per part de l’Amèrica del Nord, terres que en conjunt reben el nom de Romània Quant al nom, té relació amb Romanus , que, ampliant el seu primitiu valor ètnic i jurídic, d’àrea inicialment restreta, es cobrí progressivament d’un sentit lingüístic al seu costat sorgí Romania parallel de Gallia, Hispania , etc Més tard, romanus i romanicus s’especialitzà en el sentit de ‘llengua vulgar’…
Josep Vicent Ortí i Major
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Descendent de la nissaga iniciada al segle XVII pel seu avi, Marc Antoni Ortí i Ballester , era fill del poeta i comediògraf Josep Ortí i Moles El 1705 fou nomenat secretari de la ciutat de València, estudià gramàtica, filosofia i jurisprudència, i ocupà, també, un càrrec burocràtic al servei de la municipalitat com a secretari de la Fàbrica del Riu Les seves primeres manifestacions literàries estan vinculades a acadèmies poètiques com la de les Senyores 1698 i la de València 1701-07 Durant la guerra de Successió, la família Ortí es declarà proborbònica, com gran part de la…
,
nom
Lingüística i sociolingüística
Dret civil
Mot amb què una persona és coneguda o designada.
El concepte de nom de persona ha variat segons les èpoques i les regions i ha sofert freqüents reduccions i ampliacions en els seus components i en el seu ordre Les successives aportacions onomàstiques s’entrecreuen constantment sovint perduren tenaçment uns quants noms, bé que molt reduïts, en els períodes posteriors El nombre i la varietat de noms d’una procedència tendeixen a disminuir, per selecció, en el decurs d’un període, fenomen d’empobriment constant en totes les civilitzacions Aquesta fluctuació quantitativa pot ésser atribuïda a factors socioculturals i religiosos, com també al…
Joan Antoni Maians i Siscar
Història
Cristianisme
Historiografia catalana
Erudit.
Vida i obra Canonge de la catedral de Tortosa i després de València, la seva vida intellectual estigué marcada per la influència del seu germà Gregori , amb qui treballà en el camp de l’erudició i de la història Estudià les primeres lletres a València i ingressà a la universitat, on tingué com a mestres a JJ Lorga –en l’assignatura de llatí– i JB Berní –en la de filosofia antitomista– Abandonà els estudis el 1733 per acompanyar el seu germà Gregori a la cort, ja que acabava de ser nomenat bibliotecari reial A Madrid, estudià francès i començà a llegir llibres d’història amb anotacions L’…
, ,
Joan Llongueres i Badia

Joan Llongueres i Badia
© Fototeca.cat
Música
Pedagogia
Literatura catalana
Músic, pedagog i poeta.
Vida Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera Després de conèixer, per referències i articles, l’obra d’ Émile Jaques-Dalcroze , es traslladà a Suïssa, on es diplomà a l’Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra 1911 Introduí aquest mètode a Catalunya a través de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica avui Escola de Música Joan Llongueres, que fundà el 1913 Fou també fundador i director de l’Escola Coral de Terrassa 1901-18, inspirada en el model de l’Orfeó Català, i dirigí l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat 1912-18 També instituí…
, ,
Llorenç Mateu i Sanç
Literatura
Història del dret
Jurista i escriptor.
Vida i obra Després d’estudiar gramàtica i filosofia a València i jurisprudència a Salamanca, es doctorà a la Universitat de València 1638 Exercí l’advocacia, i el 1646 Felip IV el nomenà assessor criminal de la governació de València un any després, passà a ser advocat fiscal de la Reial Audiència, on ascendí, el 1649, a jutge de la sala del crim i, el 1652, a jutge civil El 1650 rebé l’hàbit de cavaller de l’orde de Montesa El 1659 passà a Madrid, com a alcalde de casa i cort, el 1668 fou conseller d’Índies i el 1671 passà a regent del Consell d’Aragó És, per tant, un exemple destacat del…
, ,
El teatre
El teatre i les arts escèniques presenten una gran diversitat de formes arreu del món L’home de cultura occidental ha tractat d’imposar la seva concepció d’aquest art nascut a la Grècia clàssica a l’entorn del segle VI aC, i que aconseguí arribar a la màxima esplendor durant la centúria següent, quan floriren els dos grans gèneres teatrals la comèdia i la tragèdia Aquesta fou base de tot el teatre posterior, que trobà en les peces de dramaturgs com William Shakespeare, Molière, Pedro Calderón de la Barca o Anton Cˇekhov, entre altres autors, algunes de les aportacions més grans a la…
Sant Cugat Sesgarrigues

Vista parcial de Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, a la plana, al NE del terme de Vilafranca del Penedès.
Situació i presentació El municipi de Sant Cugat Sesgarrigues, d’una extensió de 6,3 km 2 , és situat en la depressió penedesenca Limita a septentrió i a llevant amb Avinyonet del Penedès, a migdia i a ponent amb Olèrdola i al NW amb Vilafranca del Penedès i la Granada El terreny és pla en la seva major part i lleugerament accidentat a l’extrem del SE, on hi ha el puig del Pi del Barba 363 m, que serveix de fita amb el terme d’Avinyonet El terme és drenat per la riera de Sant Marçal, que s’uneix, passat el Sant Sepulcre, amb la riera de Ribes A part el poble de Sant Cugat Sesgarrigues, cap de…
Fortià

Un aspecte de la Plaça Major de Fortià (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Fortià, de 10,76 km 2 , que comprèn el poble de Fortià, cap de municipi, i el veïnat de Fortianell, és al mig de la plana alluvial de l’Alt Empordà, a l’interfluvi de la Muga i el Fluvià Travessa el terme de ponent a llevant el rec del Molí, o rec del Molí d’en Dorra, que pren les aigües del Manol, prop del Pont del Príncep al S de Figueres, i les porta a la desembocadura del Fluvià Fou construït per proporcionar força hidràulica als nombrosos molins fariners d’aquesta contrada, i s’hi han desenvolupat a la seva vora molts sectors de regadiu Limita…
història de la literatura
Historiografia catalana
No es pot parlar amb propietat d’història de la literatura catalana abans de la Historia de la lengua y de la literatura catalana de Magí Pers i Ramona, publicada el 1857.
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta fou la primera obra confegida amb la voluntat de construir un panorama coherent dels textos d’ambició artística escrits en català, des del naixement de la llengua, ja que l’interès per la història de la literatura, fonamentada en la tríada llengua, literatura i esperit, aparegué associat al nou fervor que desvetllaren les llengües nacionals en el context cultural de l’historicisme romàntic Abans de la Renaixença Els testimonis crítics més antics, que aparegueren al s XV, foren valoracions de la poesia, de la traducció i de la prosa artística en català I…