Resultats de la cerca
Es mostren 10009 resultats
Santa Engràcia del castell de Panillo (Graus)
Art romànic
Situació Interior de les ruïnes de l’església, amb la conca absidal on s’obre una finestra, avui molt malmesa ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Santa Engràcia són situades al sud del nucli central del conjunt casteller Mapa 31-11250 Situació 31TBG763813 Per a accedir-hi, cal prendre l’itinerari indicat en la monografia anterior JAA Història Una de les primeres referències de l’església castellera de Panillo data de l’any 1092, quan el bisbe de Roda, Ramon Dalmau, proveí la canònica de Sant Vicenç amb béns i rendes, entre els quals figura la quarta part dels delmes, les…
Sant Pere de la Sala (Llobera de Solsonès)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església, amb l’estructura original molt reformada, des del costat de ponent L Prat L’església de Sant Pere de la Sala és al municipi de Llobera de Solsonès, vora el mas la Sala, que actualment li dona nom Anteriorment era coneguda amb el de Sant Pere de Comajuncosa Així és com apareix citada des del segle XI fins al començament del XIX Mapa 329M781 Situació 31TCG721401 Per tal d’anar-hi des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Torà i, havent arribat a l’Hostal Nou 10,500 km, seguir-la uns 500 m més fins a trobar un trencall a mà esquerra…
La Mancomunitat de Catalunya. 1914-1925
L’èxit dels gairebé dotze anys de funcionament 1914-1925 de la mancomunitat de serveis –ampliats– de les quatre diputacions provincials en què, des del 1833, s’havia dividit l’antic Principat de Catalunya ha estat un èxit de llarga durada La institució creada, la Mancomunitat de Catalunya, i els presidents del seu consell de govern, Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch, han esdevingut fites de la modernització de la societat catalana, i un model per a la regionalització de l’estat espanyol i de la Unió Europea La supressió de la Mancomunitat la decidí la dictadura militar espanyola…
Sant Tomàs de Ventajola (Puigcerdà)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església de Sant Tomàs, força alterada, amb l’absis primitiu amb decoració de tipus llombard ECSA - Rambol L’església parroquial de Sant Tomàs és al centre del llogaret de Ventajola, situat al sud-oest de Puigcerdà Mapa 36-10217 Situació 31TDG105968 Per a anar-hi cal agafar, de la carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà, una pista que surt en direcció oest del quilòmetre 168, 9 i que arriba a Ventajola després d’haver fet 1,2 km També s’hi pot anar des de la carretera N-260 RMAE Història La primera menció que hom ha localitzat de l’església de Ventajola data de l’any…
Sant Marçal, abans Sant Quintí, de Cortvassill (Porta)
Art romànic
Situació Edifici molt modificat i restaurat, però que guarda l’estructura i els murs del segle XII ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea L’església parroquial de Sant Marçal és situada a la part alta del llogaret de Cortvassill Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 44” N - Long 1° 45’ 55” E El poble de Cortvassill, aigua avall de Querol, és prop del límit municipal de la Tor de Querol, a l’esquerra del riu d’Aravó Cortvassill és al quilòmetre 20 de la carretera N-20 que de la Guingueta d’Ix es dirigeix a Acs-dels-Tèrmes RMAE Història El lloc de Cortvassill és documentat des del 1121, moment en…
Palau o castell de Cornellà de Conflent
Art romànic
Situació Aspecte general de la vila de Cornellà de Conflent, emmarcada pels estreps del Canigó, amb el campanar i la torre rodona que indiquen la presència de l’església canonical de Santa Maria i del palau comtal i torre del palau comtal, l’element més característic del seu conjunt arquitectònic ECSA - A Roura Les restes del que fou el palau dels comtes de Cerdanya són a migdia de l’església de Santa Maria de Cornellà, a l’altre costat de la carretera local que travessa el poble i va cap a Fillols Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 1” N - Long 2° 22’ 57” E Per a arribar a Cornellà de…
Convocatòria d’un concurs per a l’adjudicació de l’ampliació del cor de la catedral de Barcelona
Art gòtic
Data 1 de març i 8 d’abril de 1456 Els canonges de la catedral es reuneixen a la sagristia i acorden obrir un concurs entre els imaginaires Macià Bonafè i Joan Claperós per a escollir quin dels dos ha de fer les noves cadires del cor El primer dia del mes de març de 1456, en el capítol que es va celebrar dins la sagristia, hi eren presents els honorables Guillem Ponç de Fonollet, N Pujades, Bernat Tor, Ferrer Colom, Narcís de Santdenís, Pau de Gualbes, J Comes, Hug de Loguetis , Lluís Servent, Antoni Giner, Bartomeu Figueres, Bernat Mateu, Nadal Garcés, B Sos, N Cortada, N Pedralbes, R Riba i…
Contracte de construcció d’una trona per al claustre del convent de Framenors de Perpinyà
Art gòtic
Data 9 de setembre de 1410 Guillem Sagrera i Rotllí Gautier acorden amb Martí Calvet, botiguer de Perpinyà, que faran una cadira de predicar o trona per al claustre del convent de Framenors de la vila En nom de Déu Amén 1 “Aquets són los capítols per fer la cadira de presicar devant Nostra Dona dels Àngels en la claustra de Framenós de Perpenyà, fermats e jurats entre lo senyor en Martí Calvet, botiguer de la dita vila, pagador de la hobre, e mestres GSagrera e Rauly Valter Primerament que la dita cadira sia de la malor pedra que lo dit mestre trobarà a la padrera de las Fons Ítem, que age…
creu

Creu al cim del Matagalls
© C.I.C. - Moià
Art
Arqueologia
Monument, objecte artístic o figuració plàstica que vol representar la creu de Crist.
Conegut en moltes cultures i religions precristianes com a símbol còsmic en les seves formes més diverses poder dels elements, de la llum, de la generació, etc, el signe de la creu fou enriquit pel cristianisme amb els seus símbols més específics de mort i de glòria Les primeres representacions cristianes són dels segle III-IV sarcòfag de Domitilla, tombes de màrtirs però no fou fins després de l’edicte de Milà que la creu pogué ésser mostrada públicament com a signe de victòria Aquest aspecte gloriós i triomfant es reflecteix en les gemmes que adornaven les creus mosaics de Ravenna, segle V-…
Josep Maria Huertas i Claveria
Historiografia catalana
Periodista.
L’any 1963 entrà a treballar en el diari El Correo Catalán , del qual arribà a ser el redactor en cap El 1966 fundà amb altres periodistes el Grup de Periodistes Democràtics, una plataforma que pretenia donar un tomb a la vida periodística catalana En aquells anys, es distingí pel seu tarannà crític amb la corrupció urbanística dels ajuntaments franquistes i la seva voluntat de dur a terme un periodisme honest i compromès amb la societat L’any 1968 començà a collaborar amb la revista Oriflama , però el 1974 l’abandonà a causa de les seves desavinences amb Anton Cañellas, que n’era el…