Resultats de la cerca
Es mostren 1232 resultats
Francesc Joan
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista i poeta.
Vida i obra Cavaller, oncle de l’humanista Honorat Joan i Escrivà, és el primer dietarista conegut del Llibre de memòries de diversos successos de la ciutat e regne de València 1308-1664 edició moderna València 1930 L’autor, autor de la part compresa entre el 1503 i el 1535, s’anomena per primera vegada en el llibre «yo, mossén Francés Joan» l’any 1503, com un dels cavallers valencians de l’exèrcit reial que defensà el Rosselló contra el rei de França Carreres i Zacarés creu que degué començar a escriure el llibre abans, almenys el 1488, l’últim any en què hi consten els folis dels manuals…
, ,
Itàlia 2013
Estat
Enrico Letta es va convertir en nou primer ministre d’Itàlia © Comissió Europea De cara a les eleccions, el primer ministre sortint, Mario Monti, es va collocar al capdavant d’una coalició de centre liberal que aspirava a trencar amb el bipartidisme, entre un centreesquerra favorit a les enquestes i la coalició conservadora al voltant d’un Berlusconi en hores baixes La sorpresa en les eleccions del 24 i el 25 de febrer va ser, però, la rotunda desfeta de Monti –10,5% dels vots–, la resistència de Berlusconi i la seva coalició entorn del Partit de la Llibertat PdL –29,1% dels vots, 125…
urbi et orbi
Cristianisme
Fórmula (‘per a la ciutat i per al món’) utilitzada en alguns decrets de les congregacions romanes o en les benediccions solemnes del papa per a indicar que s’adrecen no solament a la ciutat de Roma, d’on el papa és bisbe, sinó a tot el món catòlic.
marquesat de Sanet
Història
Denominació catalana antiga del marquesat d’El Cenete (o d’El Zenete) instituït sobre La Calahorra i set pobles propers a Granada i concedit el 1491 per Ferran el Catòlic a Rodrigo Hurtado de Mendoza y Lemos com a recompensa a la seva participació en la guerra de Granada.
Estigué vinculat al Regne de València des del 1494 com a Sentor de la vila d’Aiora i de la baronia d’Alberic —aquesta baronia fou coneguda també, més endavant 1707, amb el nom de marquesat de Cenete— Fou heretat per la seva filla Mendoza y de la Cerda, muller 1540 del duc de Calàbria Ferran d’Aragó passà als Silva, ducs de Pastrana, als Álvarez de Toledo, marquesos de Tavara, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, i als Carvajal, i li fou reconeguda la grandesa d’Espanya el 1909 a favor del catorzè titular
Els regionalistes valencians durant el primer franquisme
En termes generals, la qüestió de la collaboració amb el règim del catolicisme polític valencià al llarg del decenni dels quaranta, protagonitzada en la dècada anterior quasi exclusivament per la Dreta Regional Valenciana DRV, queda palesa força clarament en l’evidència, no pas unívoca però sí majoritària, dels fets Tant per als “catòlics” valencians com per a la seua jerarquia i per a la major part del catolicisme polític espanyol, no actuar ni intervenir en tots els àmbits de la vida pública amb la finalitat d’aconseguir la màxima influència possible era, doctrinalment, una aberració total…
L’Església catalana i la República
El secretari d’Estat del Vaticà, el cardenal Pacelli, acompanyat d’autoritats civils i militars en una escala de retorn del Congrés Eucarístic Internacional de Buenos Aires, CPérez de Rozas, Barcelona, 1-11-1934 AF/AHC L’Església catalana passava, en els primers decennis del segle XX, per un moment de plenitud equiparable a la vitalitat que el país registrava aleshores en les arts, el pensament, la literatura, la demografia, l’economia i la política Aquest moment esperançador va ser tallat en sec per la Guerra Civil i el que va venir després l’Església catalana va ser perseguida el 1936 per…
Sant Andreu de Palomar
Barri
Barri (andreuencs o santandreuencs) de Barcelona, antic municipi del pla de Barcelona, annexat al de la ciutat el 1897.
És situat al N del centre urbà, al límit amb els termes de Santa Coloma de Gramenet i de Montcada i Reixac Es formà al voltant de l’antiga església i parròquia de Sant Andreu, esmentada el 974, prop de l’antiga via romana de Barcelona al Vallès El 1052 perdé una part del terme en crear-se la parròquia de Sant Martí de Provençals L’església fou reconstruïda al començament del s XII, i el 1135 Ramon Berenguer IV hi féu bastir una torre de defensa, adossada a l’església, la qual, enderrocada el 1850, fou substituïda per l’actual, obra de l’arquitecte Pere Falqués Dins el terme hi havia hagut…
valdès | valdesa
Cristianisme
Membre del moviment espiritual que s’originà arran de la predicació de Pere Valdès a Lió i que actualment constitueix una confessió cristiana autònoma, anomenada Església Valdesa.
Els primers seguidors, anomenats pobres de Lió , es caracteritzaren per la pobresa absoluta, la qual cosa els emparentava amb tots els altres moviments reformadors del moment pobre, com els franciscans, els humiliats o pobres llombards, els espirituals o fraticels, etc Els en distingia, en canvi, la llibertat de predicació que assumien tots els laics, germen antieclesiàstic que els portà a unir-se a altres grups neomaniqueus catarisme En ésser expulsats de Lió 1181, es difongueren per la Provença, el Llenguadoc i la Lorena i arribaren també a Catalunya i Aragó El 1218 els valdesos romperen…
teologia feminista
Religió
Modalitat de la teologia de l’alliberament que té la finalitat de denunciar els pressupòsits religiosos de la discriminació de la dona i de descobrir en la fe cristiana les bases de l’emancipació femenina, tot partint del missatge de llibertat i igualtat contingut en l’evangeli.
És, per tant, una teologia crítica i constructiva a la vegada El seu vessant crític es fonamenta, segons E Vilanova, en l’experiència històrica de la dona com a dipositària de sofriment, d’opressió psíquica i sexual i de marginació estructural, derivats del sexisme imperant en l’Església i en la societat Pel que fa a l’aspecte constructiu, E Schüssler Fiorenza el detecta en la tasca de reconstrucció de símbols i expressions teològiques d’una experiència de fe alliberadora en la qual l’Església és considerada com a comunitat d’iguals Amb el precedent de l’obra d’Elizabeth Cady-Stanton, Woman's…
Castell de Montboló
Situació Un testimoni dels escassos vestigis que resten d’aquest castell, esmentat en la documentació al segle XIII ECSA - A Roura Les escasses ruïnes del castell es troben vers llevant respecte de l’església de Sant Andreu de Montboló A l’altre costat del camí que hi passa a tocar, hi ha un turonet o replà una mica més baix i de fortes pendents vers llevant i tramuntana És cobert per una intricada vegetació, entre la qual destaca un esplèndid exemplar de roure Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 12″ N - Long 2° 39′ 25″ E Hom arriba a Montboló, 4 km al nord dels Banys d’Arles, per la carretera…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina