Resultats de la cerca
Es mostren 1984 resultats
El que cal saber de la glossitis
Patologia humana
És anomenada glossitis la inflamació de la llengua, que pot evolucionar en forma aguda o en forma crònica Aquest trastorn pot ésser ocasionat per nombroses circumstàncies, algunes sense importància —com ara irritacions, processos febrils, administració prolongada de certs antibiòtics o processos infecciosos lleus— i d’altres greus —com ara mancances de ferro o de vitamina B— Així, davant l’aparició de taques o lesions persistents en la superfície de la llengua, convé d’adreçar-se al metge, ja que aquestes taques podrien evidenciar la presència d’un trastorn greu Es absolutament…
El que cal saber de la policitèmia
Patologia humana
La policitèmia vera consisteix en un increment de la massa total de glòbuls vermells, la concentració dels quals supera els 6 milions/mm 3 , i que produeix un augment de la viscositat sanguínia La policitèmia pot ésser secundària a una altra malaltia que provoqui una elaboració exagerada de glòbuls vermells Així, per exemple, se sol associar a les manifestacions de diverses malalties pulmonars Un cas especial de l’alteració, la policitèmia vera, constitueix una afecció crònica d’origen desconegut que sol afectar homes adults Un signe típic de la policitèmia és la rubefacció, és a…
Jaume Galobardes
Historiografia catalana
Dietarista, pagès i tractant de vins.
És autor d’un llibre de memòries que començà a escriure l’any 1817, tot i que fa referència a esdeveniments anteriors com els motins del pa del 1789, la Gran Guerra, la vinguda de Carles IV a Barcelona l’any 1802 o la guerra del Francès Home de profundes conviccions religioses i de tarannà conservador, es mostra, però, com un fervent partidari de la reina Isabel II i enemic dels carlins per llurs excessos Les seves anotacions, encara que intermitents cronològicament, relaten, d’una banda, esdeveniments generals com la crema de convents i l’exclaustració de la dècada del 1830, la Jamància del…
Guillem Terrassa i Ponç
Historiografia catalana
Historiador i religiós.
Doctor en teologia, obtingué un benefici a la catedral de Palma i un altre a Llucmajor L’any 1732 succeí, en el càrrec de paborde de la seu de Mallorca, el seu oncle Guillem Terrassa Traduí al castellà l’obra de Joan Binimelis Història del Regne de Mallorca i la Crónica de Pere Marsili Com a investigador, realitzà diferents estudis que han romàs inèdits Recollí dades històriques sobre Mallorca als arxius de l’illa sense gaire esperit crític i caracteritzats per la seva diversitat aigües, delmes, biografies de fills illustres Entre aquests estudis destaquen Origen y progreso de la pabordía de…
El Telégrafo
Periodisme
Diari en castellà aparegut a Barcelona l’1 de novembre de 1858, creat i dirigit per Ferran Patxot.
A la fi del novembre apareixia ja en edició de matí i de nit A la mort de Patxot, aquest fou subtituït per Marià Flotats Durant la seva llarga vida, el diari sofrí nombroses prohibicions i, conseqüentment, canvis de nom Així, del 10 d’agost de 1866 al setembre de 1868 es titulà El Principado , i d’aquesta data al 28 d’agost de 1871 tingué altra vegada el seu nom original Prohibit de nou, aparegué La Imprenta que per uns quants dies hagué de sortir refosa dins La Crónica de Cataluña , que es declarà ja diari republicà i desencadenà violentes campanyes ciutadanes contra les autoritats…
Gerhard Rohlfs
Lingüística i sociolingüística
Romanista alemany.
Deixeble de Heinrich Morf, ha estat professor a les universitats de Tübingen i Munic Essencialment lexicògraf i collaborador destacat del Sprach- und Sachatlas Italiens und der Südschweiz de KJaberg i JJud, s’especialitzà en els dialectes de la Itàlia meridional Griechen und Romanen in Unteritalien 1924, Etymologysches Wörterbuch der unteritalienischen Gräzität 1930, Dizionario dialettale delle tre Calabrie 1932-39, Scavi linguistici nella Magna Grecia 1938, Historische Grammatik der unteritalienischen Gräzität 1950-54, Vocabolario dei dialetti salentini 1956 i la síntesi Historische…
Antoni Turull i Creixell
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià a les universitats de Saragossa i Barcelona i al Pontificium Athenaeum Angelicum de Roma Fou professor de la Universitat de Glasgow i des del 1964 de la de Bristol Conreà la poesia irònica, que sovint l’acosta a Pere Quart i Nicolás Guillén En publicà mostres esparses a revistes, i en els reculls A l’oreig del capvespre 1975 i Poesia prima 1986 És autor d’una novella insòlita, Crònica d’Isambard 1976, que l’acostà a l’humor crític i sincopat de Boris Vian, i La torre Bernadot 1986, premi Sant Joan 1985 Traduí Les cançons d’innocència i d’experiència de W Blake, poemes de…
,
anafil

Anafil medieval renaixentista de tres vares intercanviables
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent de l’època medieval.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon d’embocadura aeròfon tipus trompeta Documentat des de la dominació islàmica de la península Ibèrica, es tracta d’una trompeta recta natural de tub, d’un metre i mig de llargada aproximadament Anomenat també nafil moresc , conservà aquest nom àrab a causa de l’ús generalitzat que en feren els moros andalusins per a executar les parts agudes de les fanfares i els tocs militars Fou introduït a Europa pels exèrcits sarraïns i els exèrcits cristians de les croades En un document del 1381 conservat a l’arxiu de la Corona d’Aragó, Pere IV demana que li…
Comí
Història
Música
Joglar.
Iniciat a la cort de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1304 fou enviat per Jaume II al rei Robert de Nàpols per tal de fer-li conèixer el repertori joglaresc El 1322 portà al rei Jaume el Sermó de Ramon Muntaner aquest l’elogià com el millor cantor de Catalunya El 1328, encara participà, a Saragossa, en les festes de la coronació d’Alfons el Benigne El seu nom se cita en la Crònica de Ramon Muntaner, testimoni d’aquesta cerimònia Segons el text, després del banquet que seguí la coronació, celebrat al palau de l’Aljafería, els comensals passaren a una sala on s’assegueren al voltant…
,
Colita
Fotografia
Nom pel qual és coneguda la fotògrafa Isabel Steva Hernández.
Es formà al costat de Xavier Miserachs i Oriol Maspons , i començà a exercir professionalment l’any 1963 Inicialment manifestà un gran interès per la fotografia de dansa —gairebé sempre el flamenc— i amb posterioritat conreà també el retrat i el reportatge Collaborà assíduament en diversos mitjans de comunicació Feu nombroses exposicions i illustrà llibres, com ara Luces y sombras del flamenco 1973, Guia secreta de Barcelona 1974, Els cementiris de Barcelona 1982 o L’eixample de Barcelona 1982 en collaboració amb Pilar Aymerich , amb qui també publicà Amigos 1992 Amb els també fotògrafs…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina