Resultats de la cerca

Mentre que un catàleg no temàtic pot identificar una obra pel seu compositor, títol, número d’opus, tonalitat, instrumentació, data de composició, etc, cap d’aquests camps no proporciona una identificació amb la seguretat que ho fa un íncipit Contràriament al que es desprèn de l’etimologia, la majoria dels catàlegs temàtics té més a veure amb els íncipits que amb els temes La confusió semàntica es remunta al final del segle XVIII, moment en què començà a usar-se el terme tema en sentit modern Els seus límits no eren encara prou clars i això el feu virtualment sinònim d’inici D’aquí en sorgí…

Els seus espectacles, sovint situats fora de l’àmbit escènic tradicional, cerquen la provocació de l’espectador mitjançant el recurs a emocions elementals, com ara l’agressivitat, l’angoixa i la por, expressades amb una mímica primitivista de gran impacte Pel que fa a l’escenografia, utilitzen material heteròclit relacionat amb el món urbà i la iconografia futurista, i el tractament de la llum i del so emfatitza la contundència dels espectacles, entre els quals cal esmentar Accions 1984, Suz/O/Suz 1985, Tier Mon 1985, Noun 1990 i l’espectacle de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics…

Fons documental Té més d’un milió de volums, més de 3 000 manuscrits, 640 incunables, i riques seccions especials de música amb més de 12 000 partitures, cervantina una de les més completes del món, impresos dels segles XVI-XVIII, sèries documentals, gravats, goigs i altres texts de literatura popular, mapes i revistes És estructurada en quatre unitats unitat bibliogràfica manuscrits, llibres antics i moderns, música impresa i arxius hemeroteca publicacions periòdiques unitat gràfica fons de gravats, cartogràfic i material menor i fonoteca o collecció d’enregistraments visuals i…

Els components d’Els Setze Jutges, O Maspons, 1964 AOM Ens calen cançons d’ara és el títol del text que es reconeix com a primera expressió pública del futur moviment Aparegué el 1959 a “Germinabit”, predecessora de “Serra d’Or”, i el signava Lluís Serrahima, un dels futurs membres d’Els Setze Jutges El moment coincidia amb la gestació dels primers conjunts espanyols mimètics del pop anglosaxó, que començarien aviat a sonar a les emissores de ràdio i a les primeries de la televisió A l’origen d’aquest vast fenomen sociomusical hi ha diverses iniciatives disperses i un sentit pragmàtic que les…

Els millors escriptors del primer gran moment de la cultura catalana segles XIV-XV tenen en comú, d’una banda, una bona formació universitària –primer a Lleida i a València, i després a Bolonya, París i Oxford– i, de l’altra, una clara vocació de ser escoltats i llegits per un públic relativament ampli i popular Els clàssics catalans a Europa És el que Carles Soldevila afirmava referint-se a Anselm Turmeda “Una curiosa i feliç fusió d’elegància i popularitat” En conseqüència, els originals d’aquests escriptors van ser primer molt copiats i llegits I a partir dels anys 1470-1500, molt editats…

Música clàssica Al novembre es va estrenar l’òpera Fin de partie , de György Kurtág, al Teatro alla Scala de Milà © Teatro alla Scala En un any marcat per aniversaris musicals molt significatius, la commemoració dels cent anys de la mort del compositor francès Claude Debussy Saint-Germain-en-Laye, Illa de França, 22 d’agost de 1862 – París, 25 de març de 1918 i el centenari del naixement del compositor, director d’orquestra, pianista i divulgador nord-americà Leonard Bernstein Lawrence, Massachusetts, 25 d’agost de 1918 – Nova York, 14 d’octubre de 1990 van ser les efemèrides de més relleu en…

Música clàssica L’Orquestra Filharmònica de Berlín va crear el seu propi segell discogràfic amb el llançament de la versió integral de les simfonies de Robert Schumann © Attila Hartwig / Berliner Philharmoniker Les noves tecnologies i les immenses possibilitats que internet ofereix com a eina de difusió musical estan transformant els hàbits de consum cultural i marquen el camí cap a un nou escenari virtual que guanya cada dia milers d’adeptes a tot el món Les principals orquestres i els teatres d’òpera, a més de crear els seus propis segells discogràfics per a difondre les seves activitats,…

En posà les bases i la consolidà industrialment Emil Berliner Alguns anys després que Th Edison inventés el fonògraf, Berliner patentà el disc 1887 i el 1893 creà als Estats Units la United States Gramophone Co i s’associà amb Fred Gaisberg, un dels personatges més importants de la història del gramòfon i dels enregistraments comercials El 1897 Berliner fundà The Gramophone Company a Londres amb els socis William Barry Owen i Trevor Lloyd Williams Aquesta discogràfica comercialitzà el cèlebre segell His Master’s Voice El 1898 Berliner creà, amb el seu germà Joseph, la Deutsche Grammophon…

Formació i trajectòria Format com a matemàtic, abandonà els estudis d’enginyeria i el 1942 inicià estudis al Conservatori de París, on els anys 1944-45 cursà harmonia amb Olivier Messiaen , el qual li feu conèixer l’avantguarda del segle XX Schoenberg, Stravinsky, Bártok i Webern, a més de la música medieval, africana i asiàtica, i on tingué com a mestre de contrapunt Andrée Baurabourg Esdevingué un adepte del serialisme , en el qual es formà amb René Leibowitz 1945-56 Parallelament a la seva trajectòria com un dels compositors més innovadors de la segona meitat del segle XX, tingué una…

Arxivística L’Associació d’Arxivers de Catalunya, entitat fundada el 1985 i que el 2011 disposava de gairebé 800 membres, va modificar la seva denominació al desembre del 2010 D’aleshores ençà, el seu nom és Associació d’Arxivers - Gestors de Documents de Catalunya D’aquesta manera es fa palesa l’evolució de la professió, que s’adapta als nous temps, en què la majoria de documentació es genera i es distribueix per via digital L’arxiver assumeix així un paper fonamental en les polítiques de gestió de la informació en les administracions públiques i en les empreses privades A partir del curs…