Resultats de la cerca

Situació Interior de les ruïnes de la conca absidal, ple d’enderrocs dels seus murs Arxiu Gavín El despoblat de Fornons es localitza al sud-oest de Biasques, a l’altra banda del barranc, en uns replans situats al peu del tossal del Cis Les ruïnes de l’església es troben un xic amagades pels arbres, però destaquen damunt el monticle Mapa 32-10 213 Situació 31TCG001902 L’itinerari per a arribar al lloc parteix del km 20 de la carretera de l’Isàvena, on hi ha el brancal indicat que mena a Biasques d’Ovarra Des d’aquesta caseria surt un camí que creua el barranc i en la direcció esmentada porta a…

Vida Fou el fill gran de JS Bach i de la seva primera esposa, Maria Barbara Format amb el seu pare a Köthen i a l’església de Sant Tomàs de Leipzig, cursà matemàtiques, filosofia i lleis a la universitat d’aquesta darrera ciutat Estudià violí a Merseburg 1726-27 amb JG Graun i el 1733 ocupà el càrrec d’organista a la l’església de Santa Sofia de Dresden Allà conegué JA Hasse, compositor i director de l’Òpera de la ciutat Les circumstàncies de Dresden, però, amb uns monarques catòlics i un gran arrelament del gust italià, feren que cerqués un altre lloc El 1746 esdevingué…

Situació Interior de l’església vers ponent amb un arc toral escanyat, element que denota l’origen preromànic de l’edifici ECSA - A Roura Aquesta església parroquial presideix el poble homònim, situat al sud de Bages de Rosselló i al nord de Banyuls dels Aspres Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 57” N - Long 2° 52’ 4,8” E Per a arribar a Sant Joan la Cella des de Perpinyà, cal agafar la carretera N-9 en direcció al Voló A l’altura de Vilamulaca, a mà esquerra, s’ha d’agafar la carretera D-2, que en un curt recorregut porta fins al poble Història L’actual parròquia de Sant Joan la Cella és la…

Rebé les primeres lliçons de la seva mare, la pianista Vicenta Vidal Puchades, i del seu pare, el violinista Manuel Giner Rosetti posteriorment estudià amb el mestre de banda militar Josep Cameno i amb l’organista de la catedral de València, Pasqual Pérez i Gascón, que li donà lliçons d’harmonia, contrapunt i composició A més del violí, el seu instrument principal, tocava la flauta, el clarinet i el trombó A divuit anys començà a compondre música religiosa, i es donà a conèixer amb la Missa en re 1850 per a quatre veus i gran orquestra A València estrenà altres obres, com ara la Missa de…

Situació L’església de Sant Celoni, de l’antiga parròquia de Sant Martí de Pertegàs, ha donat nom a la important vila homònima que es va formar a partir dels segles XI-XII entorn seu Aquella capella, de la qual ens queden pocs vestigis, forma part de la casa núm 12 de la travessia de la plaça del Bestiar, entre els actuals carrers Major i dels Valls Mapa L38-14365 Situació 31TDG579156 És de propietat particular i per visitar-la cal sollicitar el permís del propietari Història Un dels primers esments documentals de l’església de Sant Celoni data de l’any 1088, quan el noble Guillem Umbert de…

Des del moment en què es va fabricar gas per a l’enllumenat va sorgir el problema de com calcular-ne la utilització per part de l’usuari Primer la facturació es feia per hores de llum utilitzable, que eren les hores de nit Però aquest sistema perjudicava l’usuari, si encenia els seus llums per sota de la mitjana, i perjudicava l’empresa si l’usuari els posava al seu màxim lumínic L’expressió comptador de gas és francesa, però foren els anglesos els qui trobaren el sistema de calcular el gas utilitzat, bé per conèixer la producció del gas en una fàbrica, bé per conèixer el volum utilitzat per…

Sembla fora de dubte el seu origen en la casa comtal de Carcassona, probablement originària del Conflent Guifré I de Barcelona el Pelós era net de Belló I de Carcassona , comte de Carcassona en temps de Carlemany, i fill de Sunifred I , que el 834 era comte de Cerdanya i d’Urgell i que més tard 844 fou investit per Carles el Calb dels comtats de Barcelona-Girona-Besalú, alhora que el seu germà Sunyer I rebia els d’Empúries-Rosselló Casal de Barcelona línia troncal © Fototecacat Mort Sunifred vers el 848, el seu casal sofrí un llarg eclipsi a conseqüència de les lluites civils de l’imperi…

Situació Vista aèria del cim de la serra d’Almenara amb la torre del castell, en curs de restauració, i l’església de Sant Salvador o Sant Vicenç ECSA-JR González Aquest castell, que rep el nom popular de Pilar d’Almenara, es dreça al punt més alt de la serra d’Almenara, a l’extrem meridional de l’altiplà que la corona La serra d’Almenara separa pel sud el Sió de les terres planes de l’Urgell Mapa 33-14 360 Situació 31TCG394244 Cal prendre la carretera que d’Agramunt porta directament a Tornabous Al cap de 4 km s’arriba al coll de la serra d’Almenara Poc abans d’arribar a aquest punt cal…

El monestir de Santes Creus posseí diverses granges, és a dir, explotacions agràries satèllits del monestir que tenien cura del cultiu de les terres allunyades de la casa mare i també es dedicaven a la ramaderia Les granges foren la forma típica d’organització dels dominis dels monestirs cistercencs No eren menades per monjos directament sinó per conversos, encapçalats pel convers granger Amb el temps, però, en davallar el nombre de conversos, cada vegada tingueren més presència a les granges els jornalers i els esclaus La butlla del papa Urbà III del 1186 en què es confirmen les possessions…

Marquès de Campo, “La Ilustración Española y Americana”, Madrid, 1880 BC Josep Campo i Pérez representà l’ascens d’una classe dominant que arrelà al tombant del procés revolucionari burgès espanyol Capdavanter de la burgesia valenciana, tal com fou batejat, cal afegir-hi que també fou ariet del moderantisme polític Nascut a València el 1814, era el fill d’uns immigrants aragonesos que feren fortuna amb la venda de salses i la importació de productes ultramarins Va rebre educació mercantil i viatjà per França per tal d’adquirir experiència A la tornada, esposà Rosalia Rey i s’inicià en el món…