Resultats de la cerca
Es mostren 995 resultats
Sant Mateu de Bages
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el campanar, una mostra exemplar de la transició del preromànic al romànic, des del costat de migjorn F Junyent-A Mazcuñan És l’església parroquial de Sant Mateu de Bages, petit nucli rural constituït en cap del municipi i estès a la banda sud-oriental del territori Long 1°44’04” - Lat 41°47’50” Hom hi va per la carretera que, amb origen a Callús i amb un recorregut d’uns 6 quilòmetres, mena a Sant Mateu Per arribar a aquesta població caldrà deixar la carretera asfaltada per tal de seguir un camí carreter, degudament senyalitzat, que s’inicia a mà esquerra de la…
Domus de Canet o castell de Santa Florentina (Canet de Mar)
Art romànic
Situació Aspecte actual d’aquest fantasiós castell neomedieval ECSA - Rambol El castell de Santa Florentina, antiga domus de Canet, és situat a la part alta de la vall de Canet, uns 2 km al N de la població Mapa 38-15394 Situació 31TDG648057 Per accedir-hi des de la carretera N-II cal desviar-se uns 2 km endins de la població seguint una pista asfaltada que corre parallela a la riera de Canet els darrers 800 m són per camí de terra MLIR Història Fotografia de la fortalesa al final del segle passat, abans de la seva transformació radical al començament d’aquest segle Arxiu Mas El casal o…
Les cariofil·làcies
Cariofillàcies 1 Arenaria serpyllifolia subespècie leptoclados a aspecte general d’aquest menut teròfit x 0,5 b calze fructífer seccionat, que permet veure els curts pètals i la càpsula ja oberta per dents apicals x 4 c llavor x 20 2 Morró Stellaria media a brot florit x 0,5 b flor seccionada, de típics pètals bífids x 3 3 Cerastium pumilum a planta sencera x 0,5 b càpsula parcialment seccionada per a mostrar la típica placentació central x 3 4 Scleranthus annuus a aspecte general x0,5 b flor x4 5 Aspecte general d’ Spergularia rubra x 0,5 6 Herniaria hirsuta a branca x 0,5 b flor x 5 7…
Tomba de sant Bernat Calbó (Vic)
Calze i patena de peltre Calze, patena i oblata de peltre, trobats a la tomba de sant Bernat Calbó i conservats actualmental Museu Episcopal de Vic G Llop L’aixovar funerari de Sant Bernat Calbó 1180-1243 és format per un calze, una patena i una oblata de peltre * , que es conserven al Museu Episcopal de Vic amb els números d’inventari 10614, 10615 i 10616 respectivament Aquestes tres peces les tractarem com a un conjunt pel que fa a les consideracions cronològiques, però les descriurem i n’establirem els parallels per separat La tomba, i, en conseqüència, les relíquies allí dipositades,…
La canònica de Santa Maria de Castelló de Farfanya
Art gòtic
L’església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, a la Noguera, fou bastida a mitjan segle XIV, en substitució d’una altra de castral, més antiga, també sota l’advocació de Santa Maria Fou promoguda per la comtessa Cecília de Comenge, mare del comte Pere d’Urgell i vídua del comte Jaume I, com es dedueix de les claus de volta de la nau, on s’alterna l’heràldica pròpia de la comtessa amb la del comtat d’Urgell i la de la vila Vista aèria de l’església canonical, una obra promoguda a mitjan segle XIV per la comtessa Cecília de Comenge ECSA - MCatalán Entre les raons que expliquen la…
Sant Miquel de Prats (Canillo)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de l’església des del costat nord-oest, durant els treballs de restauració duts a terme vers l’any 1980 Hom pot veure al mur frontal, a ponent, la porta d’accés i el campanar d’espadanya J Vigué Prats és un llogaret situat a 1 326 m d’altitud, a mà dreta del torrent del Forn, en un coster que domina la riba esquerra de la Valira d’Encamp, a mig camí de Meritxell a Canillo És centrat per l’església de Sant Miquel L’accés a Prats cal fer-lo a partir de Canillo, des d’on cal creuar el pont de la Santa Creu i seguir la carretera que puja al poble, a l’entrada del qual i…
Mare de Déu d’Arboló (Soriguera)
Art romànic
Situació Vista del santuari, abans acompanyat d’un castell, situat estratègicament en un congost de la Noguera Pallaresa ECSA - A Roig Vista de llevant de l’església, característica pels seus carreus de diferents colors ECSA - F Tur L’ermita de la Mare de Déu d’Arboló es troba molt a la vora de l’antiga partió de termes entre Arcalís i Gerri de la Sal, a la part superior d’un espadat de roca que s’alça sobre la riba esquerra de la Noguera, en el lloc conegut com l’Estret d’Arboló Mapa 33-10214 Situació 31TCG408892 Per a arribar-hi cal travessar el riu per un pont de nova construcció, que es…
Religiositat popular: de l’ortodòxia a la persecució
Tot i les ambigüitats inherents al concepte, subratllades per alguns autors com ara Michel Lauwers, que des de perspectives interdisciplinàries prefereixen parlar de cultura folklòrica, el terme de religiositat popular ha fet nombrosos adeptes entre els especialistes —M Vovelle i R Manselli entre els pioners—, per als quals designaria tot un sistema coherent de pràctiques i creences religioses, part d’un sistema cultural més ampli, propi —tot i que no exclusivament— dels estrats subalterns de la població, que al llarg de l’edat mitjana coexistí i evolucionà dialècticament amb la cultura…
Gandia
Panoràmica de la ciutat de Gandia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Safor, al qual hom annexà el 1965 els de Beniopa i de Benipeixcar, a la costa, a la plana al·luvial del riu d’Alcoi, que drena el terme, juntament amb el riu de Sant Nicolau.
El sector nord-occidental és accidentat per l’alineació muntanyosa que continua la serra Grossa el Mondúber, 840 m alt, a l’extrem septentrional del pla de la Marjuquera, amb terres calcàries i relleus càrstics, en gran part improductiu, encara que 3281 ha són considerades com a superfície forestal 1985, i la resta forma part de la fèrtil horta de Gandia El regadiu utilitza la séquia reial d’Alcoi que a través de la séquia comuna de Gandia rega les terres de la dreta del riu, mentre que la de Vernissa rega les de l’esquerra, així com l’aigua de més d’un centenar de pous ocupa 2153 ha la…
Els equisets o equisetates
La classe dels equisets o cues de cavall ha rebut diversos noms, com ara articulades, artròfits, esfenòpsides, etc Els dos primers fan referència al caràcter que més sobta en aquestes plantes, la divisió regular de la tija en articles com si fos una canya en petit A més, les branques apareixen sobre els nusos en disposició verticillada és a dir, en grups que parteixen d’un mateix nivell També les fulles, que són microfilles, apareixen sobre els nusos, en posició verticillada, envoltant la tija amb una mena de coroneta que, en els exemples actuals, pren un aspecte de beina Les equisetates o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina