Resultats de la cerca

Al segle VIII el rei d’Astúries Alfons II hi fundà una abadia, on es conservaven les relíquies de dos màrtirs locals, sant Emeteri i sant Celedoni Alfons VIII li concedí el fur de repoblació el 1187 A partir del segle XII la ciutat experimentà un gran creixement i l’abadia esdevingué collegiata L’any 1754 es convertí en seu episcopal L’església de la collegiata, després catedral, fou erigida durant el segle XIV, destruïda per un incendi el 1941 i restaurada posteriorment Durant els segles XV i XVI la riquesa, es basà en el comerç tèxtil amb Flandes de la ciutat i a partir del XVIII, en el…

La ciutat nasqué el 1606 sobre un petit poble de pescadors i durant el segle XVII tingué només una importància estratègica i militar Entre el 1720 i el 1778 fou capital i residència dels prínceps del Palatinat Les primeres notícies musicals es refereixen a les pràctiques corals a l’església de la ciutat i a la dels jesuïtes, i a la presència d’una capella musical a la cort del príncep Carles Felip 1742-1799, on eren mestres J von Wilderer i J Greber El 1742 obrí les seves portes el Schlosstheater amb l’òpera Meride , de CP Grua, llavors mestre de capella de la cort Durant els anys següents s’…

Música culta Els primers missioners espanyols, franciscans i dominicans, arribaren a terres de l’actual Veneçuela al segle XVI L’any 1521 es fundà la ciutat de Nueva Córdoba, i el 1567, Caracas, la capital El 1591 està documentada l’existència, a la catedral de Caracas, d’un organista anomenat Melchor Quintela Al principi del segle XVII hi havia religiosos que ensenyaven música als indígenes Aquest fou el cas del caputxí Diego de los Ríos, que, a més de dedicar-se a la docència, escriví motets i villancicos perquè fossin interpretats pels nadius Gonzalo Cordero és el primer nom que apareix…

Situada a la riba oriental de l’Eufrates, uns 90 km al S de Bagdad i 6 al N de Hilleh, a partir del segle XI totes les referències de viatgers la descriuen com una ciutat en ruïnes, gran part de la qual, al principi del segle XXI, restava encara sense excavar Considerada una de les primeres i més populoses ciutats del món antic, la forma grecoromana del seu nom deriva del topònim accadi Bab-ili d’ací la Babel  bíblica, traducció del terme sumeri Kádingirra ‘porta de déu’ A diferència de les grans ciutats sumèries, com Ur, Uruk, Lagaš, etc, Babilònia apareix rarament a les fonts mesopotàmiques…

Comprèn les planes situades al N i a l’E del puig de Son Fe 260 m i penetra a la mar per la península del cap d’es Pinar, que separa les badies de Pollença, al N, i d’Alcúdia, al S, i on es troba la màxima altura del municipi la talaia d’Alcúdia , 444 m Part del terme, la més muntanyosa, és ocupada pel bosc 475 ha pins i alzines i la garriga 779 ha o els pasturatges 437 ha, on es troben els béns propis del municipi 1 239 ha Dins el terme d’Alcúdia hi ha les 122 ha de l’albufera albufera d’Alcúdia La superfície conreada ocupa el 45% de l’extensió municipal Al secà un 92% del total es cultiven…

Situació Petita església, encara amb culte, que centra el poble d’Iran ECSA - JA Adell L’església de Sant Climent centra el petit poble d’Iran, situat aprofitant un replà arrecerat de la Serra Capitana Mapa 32-10 213 Situació 31TCH177034 Per a arribar-hi cal agafar el brancal que arrenca de la N-230 a l’altura del Pont de Suert, el qual, des de Gotarta, voreja la serra de Sant Martí Cal seguir-lo tot passant per Igüerri i Irgo de Tor fins a arribar a Iran JBP-JAA Història La documentació d’època medieval no recull cap referència explícita al lloc d’Iran, el qual, tot i que avui dia es tracti…

Situació Antiga parroquial rural, actualment força malmesa, la qual conserva com a únic vestigi d’època romànica la torre campanar de base quadrada Arxiu Gavín L’església de Sant Esteve de Palaudàries és situada al fons d’una petita vall, a la dreta del torrent de Paiaigua, al sector muntanyós occidental del terme de Lliçà de Munt És alçada sobre un petit turonet, des del qual es domina tota la vall, en un entorn rural d’hàbitat dispers Mapa L37-15393 Situació 31TDG335068 L’accés més fàcil és per un trencall que hi ha a mà esquerra de la carretera de Sabadell a Granollers, al quilòmetre 10,3…

Situació Església molt transformada que mostra al mur de ponent l’antiga porta romànica tapiada M C Cantarell L’església parroquial de Sant Joan de Campins es troba situada dins el terme municipal del mateix nom, entre els vessants meridionals del Montseny i la plana ondulada de relleus suaus de Montclús Mapa L37-14364 Situació 31TDG554197 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Sant Celoni a Santa Fe del Montseny BV 5114 Un cop al poble, davant del segon restaurant que trobem, cal girar a mà esquerra i seguir uns 100 m MCCA Història Aquesta església és emplaçada al terme de Campins, el…

Situació Absis de l’església, bastit damunt una socolada construïda per tal de salvar el desnivell del terreny ECSA - JA Adell Vista de la gran penya de la Pertusa, amb l’església a l’extrem de ponent ECSA - J Bolòs La capella de la Mare de Déu de la Pertusa i els escassos vestigis que es conserven del castell són emplaçats en un lloc absolutament impressionant, en el cim d’una roca que s’alça dominant el curs de la Noguera Ribagorçana, ara ocupat per l’embassament de Canelles Mapa 32-12289 Situació 31TCG074575 Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha descrit a la monografia…

Arqueta Moble contenidor, usualment de planta rectangular, de petites dimensions, amb tapa superior que es pot tancar mitjançant un pany Arquibanc Caixa de buc allargat, la part superior la tapa de la qual serveix com a seient i porta respatller i braços laterals Bastiment Muntura dels mobles constituïda pel conjunt de muntants i travessers Buc Carcassa o armadura d’un moble Caixa Moble contenidor de grans dimensions, format per un buc parallelepipèdic resultat de la unió de quatre posts més la fonadura És tancat per una tapa plana superior, un xic volada, unida al buc mitjançant…