Resultats de la cerca
Es mostren 13929 resultats
Origen i evolució del relleu actual
L’estudi del relleu, o geomorfologia, cerca d’interpretar els fenòmens i processos que han intervingut en el seu afaiçonament reconstruint la progressió successiva que han sofert els relleus per arribar a la seva forma actual, reconstruïm alhora la sèrie de fenòmens que s’han succeït en la història geològica recent Els agents externs afaiçonadors del relleu, cursos d’aigua, onatge, gel i vent, estan contínuament actuant i alterant el paisatge La seva acció dona lloc a relleus d’erosió o erosionals i relleus deposicionals o de sedimentació Les platges delta de l’Ebre, en la fotografia…
La fossa de Cofrents - Aiora
La fossa de Cofrents-Aiora és una depressió d’orientació aproximadament N-S, limitada per falles, que s’estén des dels voltants de Cofrents, on enllaça amb la conca del Cabriol, fins a prop d’Almansa, on pren una orientació NW-SE Almansa - la Font de la Figuera Duu associades nombroses fossetes o «graben» menors satèllits, d’orientació E-W, és a dir perpendiculars a la fossa principal fosses del Xúquer, de Carcelén, de Xarafull, de Zarra i del Pinar de Meca la darrera enllaça amb la fossa d’Alpera, de direcció NNESSW És una depressió de fons diapíric, reblerta de materials neògens A la part N…
Còlit gris
Àrea de nidificació del còlit gris Oenanthe oenanthe als Països Catalans Carto-tec, original dels autors A tots els Països Catalans és estival comú i abundant durant els passos migratoris, excepte a les Illes, on és un migrador regular, però escàs Nidifica a les Pitiüses i en un nucli reduït a la Serra de Mallorca, mentre al territori continental ho fa majoritàriament a les muntanyes, sobretot de més de 1000 m d’altitud, així com en alguns sectors de clima semiàrid, on és un dels representants típics de l’ornitocenosi de l’estepa mediterrània És absent de les comarques litorals i també del…
Ballester
Àrea de nidificació del ballester Apus melba als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans, el ballester és un ocell estival En migració pot ésser observat pràcticament arreu Nidifica a Catalunya, Andorra i el País Valencià a les Balears només ho fa a Mallorca, Menorca i Cabrera, mentre que a Eivissa i Formentera tan sols s’observa molt ocasionalment en les seves migracions Els primers exemplars s’observen ja cap al final de març, encara que és durant l’abril quan arriba el gruix de la població nidificadora i s’installen en les seves colònies de cria Alguns exemplars…
Àguila daurada
L’àguila daurada Aquila chrysaetos és l’àguila per excellència al nostre país, la que simbolitza la força i la majestuositat dels ocells rapinyaires És lleugerament més petita que els voltors ateny 89cm i en vol se’n distingeix per l’esveltesa de la seva silueta i la forma del cap i la cua Té el plomatge brunenc, lleugerament daurat al cap, cosa que s’aprecia a l’exemplar de la fotografia Noteu la robustesa de les potes i la corpulència del cos Jordi Puig L’àguila daurada és sedentària als Països Catalans, i la seva presència s’estén des de la Catalunya Nord fins al Migjorn valencià és…
Milà reial
El milà reial Milvus milvus és molt més escàs i més gros que el milà negre ateny fins a 61 cm, contra els 56 cm d’aquest En conjunt, és de plomatge més clar, però, sobretot, es distingeix, en vol, per la forma exageradament forcada de la cua i per les taques blanques que mostra dessota les ales, caràcters tots dos visibles a l’exemplar de la fotografia, feta als Pirineus Xavier Parellada El milà reial no presenta un estatus regular arreu dels Països Catalans És un nidificador esporàdic i un hivernant rar a la Catalunya Nord, amb un flux poc important de migradors en ambdós passos A…
Cigne mut
El cigne mut Cygnus olor , anomenat així per contraposar-lo al cigne cantaire Cygnus cygnus , és conegut de tothom gràcies a la seva fàcil domesticació Ocell de grans dimensions ateny un metre i mig, és característic en la seva positura típica, que recull la fotografia, amb el coll corbat i el bec apuntat cap avall Noteu el color taronja del bec i l’excrescència negra de la seva base, tocant al front, que el diferencia d’altres cignes Antoni Agelet Els cignes han estat de sempre uns ocells molt apreciats i, per la seva gran bellesa i elegància, recordats per escrit Així, ja a mitjan segle…
Rat-penat nòctul gros
Àrea de distribució del rat-penat nòctul gros Nyctalus noctula , punts blaus i del ratpenat nòctul petit N leisleri , punts vermells als Països Catalans Maber, original dels autors És un rat penat gran i d’aspecte robust Té les orelles molt curtes la llargada és inferior a l’amplada i, plegades cap endavant, arriben a la meitat de la distància entre l’ull i el morro Els tragus és curt i ample Com les altres espècies de Nyctalus , té les ales llargues i esveltes Es diferencia del rat-penat nòctul petit Nyctalus leisleri perquè la longitud del tercer dit és compresa entre 90,5 i 102 mm La…
Els illots occidentals de les Pitiüses
Els illots de la costa eivissenca destaquen per la seva riquesa en plantes endèmiques i aus marines, i per les particulars races de sargantana que hi habiten En la illustració, Ses Bledes Ernest Costa Els illots occidentals de les Pitiüses 25, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Possiblement, les illes més interessants de la costa pitiüsa a excepció d’Es Vedrà són les de la costa occidental al nord, a prop de Balançat, l’illa Murada, alta, amb la seva misteriosa paret perimetral davant de Ses Balandres just al migjorn d’Albarca, Ses Margalides, encastellades sobre dos arcs…
Cadernera
La cadernera Carduelis carduelis , quan és adulta, presenta el plomatge més vistent d’entre els dels fringíllids, amb una coloració molt característica, com mostra aquest exemplar del Montseny Vallès Oriental Les caderneres, que atenyen 11-12 cm, són molt apreciades per llur cant, com a ocells de gàbia Joaquim Reberter La cadernera és un nidificador comú, present tot l’any arreu dels Països Catalans Cap al final de setembre i, més correntment, el final d’octubre, ens arriben a més a més nombrosos individus centreuropeus Aquesta migració, que es caracteritza per un si fa no fa continu…