Resultats de la cerca

Primulàcies 1 Cucut Primula veris a i a’ detall de dues flors heteròstiles seccionades longitudinalment a flor microstila, a’ flor macrostila, x 2 b càpsula madura més curta que el calze, eixamplat i persistent x 2 2 Soldanella alpina a aspecte general x 0,5 b flor seccionada longitudinalment x2 3 Pa porcí Cyclamen balearlcum a aspecte general amb una flor ben oberta i un fruit ja madur sobre un peduncle que comença a recorbar-se x 0,5 b secció longitudinal d’una flor amb els pètals redreçats x 2 4 Androsace maxima aspecte de la planta en flor x 0,5 5 Enciamet de la Mare de Déu Samolus…

La classificació dels fongs en vuit fílums, àmpliament acceptada actualment A partir de dades del The Tree of Life Web Project Els fongs en sentit ampli són un grup heterogeni d’organismes heteròtrofs, que no tenen plasts i que han de treure l’energia que necessiten per viure de l’oxidació de restes vegetals o animals fongs sapròfits o d’organismes vius fongs paràsits Els estudis moleculars han tingut una gran repercussió en la sistemàtica actual d’aquest conglomerat d’organismes en què figuren, entre d’altres, algunes floridures que pertanyen al grup dels zigomicots, les cassoletes…

El barranc de La Hoz, subsidiari de la vall del riu Reatillo Ernest Costa Les serres de Xiva i Utiel 19, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Les serres de Xiva i Utiel ocupen una extensió aproximada de 600 km 2 , se situen immediatament al sud de la vora dreta del Túria, i comprenen terrenys dels termes de Benagéber, Sinarcas, Utiel, Requena, Setaigües, Xiva, Gestalgar, Xulella, Xera i Sot de Xera Es tracta d’un massís calcari, geològicament complex, dominat pels materials del Juràssic i el Cretaci, on no manquen extensions significatives del Neogen, del Paleogen i del…

Les comunitats de crustacis estan molt relacionades amb la climatologia, de la qual depenen estretament Al País Valencià, amb unes variacions climàtiques molt importants, hi ha unes comunitats de crustacis que s’estableixen a les basses de les zones més humides, mentre que unes altres ho fan a les de les zones àrides A més, hi ha un petit nombre de basses especials amb unes comunitats molt riques en espècies d’interès biogeogràfic i que representen sistemes antics i singulars amb una biodiversitat de gran valor IDEM, a partir de dades de les autores Les basses mediterrànies són ambients que…

La boira permanent Zonació altitudinal de la vegetació a les zones de muntanya tropicals A mesura que augmenta l’altitud, la selva es fa més baixa, menys complexa i menys diversa La progressió típica va de la selva de terra baixa a la selva submontana, després la selva montana i el bosc subalpí, i finalment una vegetació baixa herbàcia o arbustiva, abans d’arribar a la zona de neus perpètues El bosc de muntanya més típic és l’anomenat bosc nebulós gamma de verds, que es fa a la zona subalpina o montana, entre els 1 000 i els 3 000 m, i que es pot trobar aproximadament en el mateix marge d’…

El 22 de juliol de l’any 1542, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel Puig, abat del monestir benedictí de Santa Maria de Serrateix i canonge de Barcelona diputat militar Martí Joan de Meca i de Marquet, donzell de la vegueria d’Urgell diputat reial Francesc Giginta i Mestre, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Berenguer de Tort i de Fiella, canonge de Lleida diputat reial Joan Alta-riba, donzell de Cervera diputat reial Francesc Albanell, ciutadà de Barcelona El diputat eclesiàstic del trienni, Miquel Puig Tortosa – Lleida 1559,…

El 22 de juliol de l’any 1470, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel Samsó Girona 1430 – Breda, Selva 1507, abat de Sant Salvador de Breda diputat militar Pere Miquel de Peguera, donzell diputat reial Francesc Oliver, de Gualta, domiciliat a Torroella de Montgrí oïdor eclesiàstic Martí Joan de Foixà, canonge de Lleida oïdor militar Martí de Canet, donzell oïdor reial Andreu Solzina, jurista i ciutadà de Barcelona Membre d’una de les principals famílies catalanes originària de Girona, que tenia branques al sector ciutadà i a la noblesa…

Els cicles vitals de les plantes En biologia es parla de cicle vital per a referir-se a la història vital d’un individu, des del seu naixement, com a conseqüència d’un procés reproductiu, fins al següent procés reproductiu Per a una planta superior, les fases principals del cicle vital es poden esquematitzar així fecundació de l’òvul - desenvolupament i maduració de la llavor - germinació de la llavor - desenvolupament de l’aparell vegetatiu les arrels, les tiges i les fulles - floració - fecundació a "El món dels vegetals" , es fa una descripció completa de les fases del cicle vital de les…

La mar Catalano-balear dins la mar Mediterrània Bloc diagrama de la mar catalano-balear Jordi Sorribas, a partir d’una imatge d’ordinador L’anomenada mar Catalano-balear és la part de la Mediterrània que banya les costes de València, Catalunya i el Rosselló i encercla les Balears Cal dir que, com la majoria de mars compreses en àrees oceàniques o marines més extenses, no té, exceptuant les línies de costa, uns límits clars que la separin de les masses d’aigua adjacents En l’àmbit de la geologia marina són també d’ús comú els noms de conca o depressió de València part de la mar Catalano-balear…

La transmissió dels valors, dels comportaments i dels sabers Tot i que la transmissió de l’univers moral i cultural a les noves generacions es remunta més enllà del món hellènic, l’escola, tal com s’entén avui, pel que fa a la transmissió de valors, comportaments i sabers, no començà a tenir un paper d’una certa transcendència fins que triomfà el règim liberal i s’institucionalitzà un sistema educatiu La fotografia, que correspon a un estudiant de meitat del segle XX, mostra una imatge que esdevingué típica la de l’infant ben disposat a l’estudi Montse Catalán A les classes populars, el paper…