Resultats de la cerca

Situació Vestigis de la torre quadrangular de l’extrem est de la muralla que tancava pel sector nord el recinte del castell ECSA - J Bolòs Fortificació situada sobre la riba dreta del Segre, damunt de la confluència d’aquest riu amb el torrent de Torreblanca, entre Ponts i Artesa L’església de Sant Joan resta un centenar de metres més avall Prop seu passava l’antic camí que anava de Gualter a la Conca de Dellà, al Pallars Jussà Mapa 34-13329 Situació 31TCG475448 Cal seguir uns tres quilòmetres la carretera que va de Gualter cap a Folquer En arribar a una petita collada, que domina les…

Situació Un aspecte de les ruïnes del vilatge i el penyal sobre el qual s’alçava el castell ECSA - F Baltà Les restes del castell són situades al cim d’unes penyes 941 m, a l’extrem de la serra de Sant Miquel Des del castell s’albira, de la banda sud, un petit altiplà conreat i, de la banda nord-oest, la conca de la Noguera Ribagorçana Al peu de les penyes on s’aixecava el castell hi ha les restes del vilatge i de l’església de Santa Maria Mapa 32-13327 Situació 31TCG044444 Des d’Os de Balaguer, cal agafar la carretera d’Alberola A 1 km, s’ha de girar a l’esquerra i seguir la pista que porta…

Situació Capçalera de l’església de Sant Pere d’Anguera, amb l’absis i un fragment del mur nord, únics elements que es conserven d’aquesta antiga parròquia ECSA - E Pablo L’església és situada a l’indret de l’antic vilatge d’Anguera ara despoblat, a sud-est del cap del municipi Mapa 34-16418 Situació 31TCF544878 Per a arribar a l’església cal seguir la carretera local TP-2311 que de Sarral va cap al poble de Cabra del Camp, ja fora de la comarca A uns 2 km, a mà dreta, al peu de la carretera, hom troba les ruïnes del temple de l’antic lloc d’Anguera FEB Història El lloc d’Anguera es documenta…

Situació Façana nord de l’església, vista des de la plaça dels Banys, segons el dibuix fet l’any 1917 per PA Fourquin Dibuix de l’interior de l’església, fet l’any 1917 per JP i PA Fourquin, amb els dos grans arcs formers probablement del segle XIV que separaven les antigues naus L’antiga església parroquial de Sant Quintí, avui desapareguda, era situada vora les termes romanes bastides al segle II dC, a l’actual poble dels Banys d’Arles, emplaçat a la riba dreta del Tec PP Història Dins el recinte de les antigues termes romanes o banys d’Arles, que donaren nom a l’actual municipi, fou fundat…

Marededeu Talla de la Mare de Déu cremada l’any 1936 segons una fotografia antiga Actualment és venerada una còpia a l’església de Sant Domènec Arxiu Mas A l’antiga parròquia de Santa Maria de Puigcerdà es venerava una imatge romànica de la Mare de Déu, que es perdé en l’incendi produït en l’església el 22 de juliol de l’any 1936 La talla actual, dita popularment Mare de Déu de la Sagristia, venerada a l’església de Sant Domènec, que esdevingué parroquial després de la destrucció de l’església de Santa Maria, és una còpia de la que va ser destruïda el 1936 El seu nom té l’origen en el fet que…

El convent de Sant Domènec fou el primer que va ser fundat a Puigcerdà, a la fi del segle XIII Hi ha un document de l’1 de novembre de 1290 que parla explícitament de fundació Es tracta de l’arribada a Puigcerdà de Bernat Guillem, frare predicador, amb la intenció d’establir-hi una casa del seu orde Les aspiracions de Guillem Bernat toparen amb les del paborde del monestir de Cuixà a Cerdanya, Guillem Colomer, el qual notificà al religiós dominic que l’abadia de Cuixà tenia drets en el lloc que aquell havia triat per a fer-hi el convent, amb la intenció de prohibir o almenys de frenar aquesta…

Biblioteca de la Universitat de Barcelona, 1912, UB La restauració de la Universitat de Barcelona 1837, tot i la illusió dels primers anys, no va donar els resultats que s’esperava Al llarg del segle XIX, aquest centre no va ser gran cosa més que una fàbrica de títols, tot i que tingué alguns professors de molta vàlua, tant científica o intellectual com acadèmica Les esperances que hom havia posat en la Revolució de Setembre del 1868 s’esvaïren amb la Restauració Catalunya visqué un xic al marge del moviment institucionalista, que trobà el seu màxim ressò en la reunió de catedràtics…

“Solidarídad Obrera”, Barcelona, 24-12-1914 Coll part La “Soli”, el popular diminutiu amb què els venedors solien anomenar a crits el periòdic Solidaridad Obrera pels carrers de Barcelona, va ser una de les capçaleres periodístiques més representatives del moviment obrer català Va sortir per primera vegada el 19 d’octubre de 1907, com a òrgan de les Societats Obreres adherides a la Federació Local de Societats de Resistència que duia el mateix nom Va veure la llum gràcies al suport econòmic de Francesc Ferrer i Guàrdia, i va ser un periòdic societari típic, és a dir, abocat a la vida sindical…

La constitució Anunci Banca Española , 1975 El seu primer nom va ser Banc de Coordinació Industrial, i va ser constituït el 1974, sota la presidència d’Higini Torras, empresari paperer El banc fou autoritzat el 7 de novembre de 1974 amb el nom de Banc de Coordinació Industrial i amb l’anagrama Gehler Aquestes lletres corresponien a les tres primeres lletres de les províncies que pretenia potenciar el banc, en la seva versió castellana Girona, Osca i Lleida El promotor era Higini Torras i Majem Nascut el 1934, pertanyia a una família amb una llarga tradició industrial paperera a la Garrotxa i…

Una de les variables més importants per les repercussions que té sobre la dinàmica demogràfica, a part la del sexe, és sobretot la de l’edat Malgrat les deficiències que ofereixen les fonts informatives sobre aquest indicador, es pot constatar l’existència d’importants desigualtats espacials, que en l’àmbit mundial ens permeten la diferenciació entre països vells i països joves En general, als estats del Tercer Món, la població jove menor de 15 anys supera el 35% de la població total, mentre que als països desenvolupats aquesta se situa per sota del 25% El factor que explica les desigualtats…