Resultats de la cerca
Es mostren 4915 resultats
Lluïsa Casagemas i Coll
Música
Compositora.
Estudià composició i harmonia amb el mestre Francesc Sánchez i Gavagnach, cant amb Giovannina Bardelli i violí amb Agustí Torelló, i probablement també rebé lliçons de piano Entre els 16 i els 18 anys compongué l’òpera en tres actes Schiava e regina , premiada amb medalla i diploma a l’Exposició Universal de Chicago del 1892 El Gran Teatre del Liceu la programà per a la temporada 1893-94, però l’estrena no fou possible a causa de l’atemptat anarquista que malmeté el teatre Finalment, l’òpera es representà el 1894 al Palacio Real de Madrid Compongué més de 100 obres, la majoria peces breus per…
,
Kazakhstan 2010
Estat
El Kazakhstan va ostentar durant l’any 2010 la presidència de torn de l’OSCE No deixa de ser paradoxal, ja que aquesta organització, que vetlla pels Drets Humans i la prevenció de conflictes, havia criticat reiteradament l’administració d’aquest país pel seu autoritarisme Amb un cert optimisme, els observadors internacionals van veure en aquesta circumstància una gran oportunitat per a cridar l’atenció per la tensió regional i comunitària de diversos països de l’Àsia central, especialment els veïns meridionals de l’Uzbekistan i el Kirguizistan Tanmateix, el Govern d’Astana va decidir no…
Necròpoli de la Morana (Torrefeta)
Art romànic
Situació Sepultura excavada a la roca, desplaçada del seu indret inicial a causa d’un despreniment ECSA-J Oliva i J Ros La necròpoli de la Morana és situada a pocs metres al N del petit nucli de la Morana Mapa 34-14 361 Situació 31TCG558275 Des del poble de la Morana cal agafar el camí que mena a Guarda-si-venes, i a uns 100 m de la cruïlla d’aquest camí amb un altre dit de la Bassa Nova, hom troba aquesta necròpoli en un marge a mà dreta del camí Necròpoli Es tracta d’una necròpoli que, probablement, s’ha de relacionar amb el poblament més primitiu del nucli de la Morana Avui dia tan sols és…
Santa Maria de Florejacs (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El poble de Florejacs és situat al sector nord-occidental del terme, entre els barrancs del Joncar i de Gravet El lloc de Florejacs és conegut des de l’any 1082, en què Arnau i la seva esposa Guisla donaren a la canònica de Santa Maria de la Seu els castells de Claret i de Valltallada, situats dins el terme de Guissona el castell de Valltallada afrontava a tramuntana amb el terme de Floriacus Pocs anys més tard, en el testament de Galceran Erimà, feudatari o castlà del castell de Florejacs, datat el 1094, hom troba la primera menció de l’església de l’indret segons consta en…
Santa Maria de Montagut (Alcarràs)
Art romànic
El nucli originari de Montagut era situat a l’extrem més meridional de la serra del Coscollar, concretament sobre un tossal situat a pocs quilòmetres al nord de l’actual nucli central de Montagut la Casa dels Canonges, al lloc dit el “Vilot”, que domina una àmplia panoràmica vers el sud La primera menció del “ castrum Monte Acuto ” és de l’any 1120, amb motiu del pacte establert entre l’alcaid de Lleida ibn Hilgl i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, pel qual el castell de Montagut i altres castells del districte de Lleida s’havien de lliurar al comte La repoblació d’…
Joan Alsina i Hurtós
Cristianisme
Sacerdot.
Feu els seus estudis eclesiàstics al seminari de Girona i a Madrid Ordenat el 1966, després de dos anys de ministeri a Malgrat Maresme, anà a Xile, on feu el seu treball pastoral a San Bernardo, prop de Santiago, i a San Antonio, a la costa Treballà també a l’hospital de la ciutat de San Antonio i al de Sant Joan de Déu de Santiago de Xile Compromès amb els més pobres, tingué molta activitat en el moviment obrer cristià Fou delegat sindical i consiliari del moviment obrer d’Acció Catòlica Visqué el triomf i la caiguda del president xilè Salvador Allende, amb el programa del qual se sentia…
troper
Música
Llibre litúrgic de l’Església d’Occident que conté els textos dels trops que s’interpretaven dins el propi o l’ordinari de la missa en les festivitats més assenyalades.
Era un llibre destinat a ser utilitzat pel cantor solista, que alternava la seva intervenció amb la del cant original, interpretat pel cor Els tropers acostumen a seguir l’ordre del calendari litúrgic La seva organització interior, però, no sol ser estable, fins al punt que cadascun dels exemplars conservats té una estructura i uns continguts propis En la major part de casos els tropers no contenen exclusivament trops Molt sovint es presenten en combinació amb altres tipus de llibres litúrgics, com els relativament freqüents tropers prosaris També és habitual trobar-los com a apèndix de…
Jacint Díaz i Sicart
Filosofia
Cristianisme
Humanista i sacerdot.
Fill d’un catedràtic de medicina de la Universitat de Cervera, restà orfe de pare al cap de pocs mesos i fou protegit per Ramon Llàtzer de Dou, del qual més tard publicà una biografia 1885 Estudià gramàtica llatina i retòrica a Igualada i, a partir del 1822, filosofia i dret a Cervera, on obtingué el títol de batxiller en lleis 1829 i de doctor en cànons 1832, i on fou professor del 1832 al 1835 Visqué a Itàlia, com a institutor de dos nebots de Dou, del 1835 al 1839 Més endavant fou catedràtic de retòrica al seminari de Vic El 1847 ocupà la càtedra de literatura llatina de la…
L’aïllament de Menorca
El mes de setembre de 1937, quan ja feia més d’un any que havia començat la Guerra Civil, l’actiu cònsol britànic a Mallorca, Alan Hillgarth, visità dues vegades en pocs dies l’illa de Menorca, que des del primer moment havia restat en mans de la República i des de la qual s’havia organitzat la fracassada expedició d’Alberto Bayo contra Mallorca a l’agost del 1936 El memoràndum sobre aquestes visites, que va redactar el 28 de setembre i que es guarda actualment al Public Record Office de Kew FO 371/21392, permet de tenir una visió excellent de la situació de Menorca, aïllada…
monestir d’Ullà
Priorat
Antic priorat canonical augustinià (Santa Maria d’Ullà), i més tard col·legiata, del municipi d’Ullà (Baix Empordà).
El fundà el 1121 el prevere Pere Vidal amb el consentiment del bisbe de Girona, del comte Ponç Hug d’Empúries i del senyor del lloc Ponç Guillem de Torroella Les donacions dels nobles i fidels, situades sobretot a Bellcaire, Canet, Canavalls, Mata, Llabià i Fontanilles, li permeteren de tenir una comunitat de dotze membres, que més tard es reduí a cinc L’any 1178 una incursió de musulmans procedents de Mallorca, governada aleshores per Muhammad ibn Ishāq ibn Gāniya potser ell mateix dirigí l’expedició, saquejà el monestir i fou causa de la mort o deportació a Mallorca de la majoria dels seus…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina