Resultats de la cerca
Es mostren 2259 resultats
Sant Genís sa Devesa (Sant Bartomeu del Grau)
Art romànic
Situació Aquesta església es troba al costat meridional del terme, damunt un tossal, entre els masos de la Sala i la Devesa Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 28,5 —y 47,8 31 tdg 285478 Per anar-hi cal agafar la carretera C154 de Vic a Gironella Al punt quilomètric 12,2 cal prendre un trencall que va a Sant Bartomeu del Grau i a uns 200 m cal agafar una pista que hi mena MAB Història Aquesta església sembla que es trobava dins l’antic terme del castell de Gurb, com Sant Bartomeu del Grau, però de…
Sant Joan d’Entrevalls (Toès)
Art romànic
Situació Vista aèria del despoblat d’Entrevalls, en primer terme, a les envistes dels Banys de Toès, a segon terme, indret a prop del qual es creu que hi havia hagut el monestir de Sant Andreu d’Eixalada ECSA - F Tellosa L’antic llogaret d’Entrevalls, centrat per l’església de Sant Joan, és al cim d’un contrafort entre dues valls, d’on li prové el nom, a 1 132 m d’altitud Des d’aquest indret es domina perfectament la vall de la Tet Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 23” N - Long 2° 14’ 24” E S’hi arriba per un camí costerut, no apte per a vehicles, que parteix de l’església de Sant Genís de…
Sant Bartomeu de les Camposines (la Fatarella)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, amb la porta d’entrada, sobre la qual hi ha tres permòdols que serviren possiblement per a suportar un porxo ECSA - J Colomé Aquesta església és situada al bell mig del veïnat de les Camposines, actualment un grup de masos pràcticament deshabitats, situat en un apèndix a la banda sud-est del terme, en una important cruïlla de camins que uneixen Móra d’Ebre amb Gandesa i aquesta amb Ascó Mapa 32-18 471 Situació 31TBF933548 Prop de la capella, hi passa la carretera N-230 que es dirigeix a Ascó Des del poble de la Fatarella s’hi arriba per la…
Sant Pau de Pinós (Santa Maria de Merlès)
Art romànic
Situació L’església de Sant Pau de Pinós, molt transformada, es troba al sector de migjorn del terme, entre la riera de Merlès i la Vall de Vila-ramó Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 13,6 — y 47,2 31 TDG136472 Hom hi pot anar per la carretera de Navàs a Berga Abans del quilòmetre 21, poc després de Navàs, a mà dreta, surt una carretera que va a Gaià Aquesta carretera, que segueix en direcció a Prats de Lluçanès, passa per Sant Pau de Pinós JVV Història Aquesta església es trobava dins l’antic…
Santa Margarida de Navès
Art romànic
Situació Vestigis d’època romànica que encara són visibles de l’església L Prat Aquesta església és la parroquial del poble de Navès, cap del municipi, situat al centre d’unes planures fèrtils, al cantó meridional del terme Sortint de Solsona cal agafar, a mà esquerra, la carretera que va a Berga Al punt quilomètric 12,600, hom trobarà, a mà esquerra i al peu de la carretera, l’església Història Probablement, els treballs arqueològics que s’efectuen a l’entorn de l’església de Santa Margarida ens donaran, una vegada acabats, la informació oportuna i suficient per a reconstruir el passat més…
Sant Cosme i Sant Damià de Queixans (Urtx)
Art romànic
Situació Absis de l’església de Sant Cosme i Sant Damià , decorat amb un fris d’arquets cecs ECSA - A Roura Església parroquial del poble de Queixans, que és situat al raiguer, entre la plana i la muntanya, en una elevació Mapa 36-10 217 Situació 31TDG114947 Queixans és a 4 km al sud de Puigcerdà per la carretera N-152 Un trencall a mà esquerra mena al poble RMAE Història No hi ha gaires notícies històriques sobre aquesta església La parròquia de Queixans és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb la forma Kexanos Aquest document, que porta la data de 819, en realitat fou…
Primera respiració del nadó
Tan bon punt se separa de l’organisme matern, l’infant ha de començar a respirar, per tal d’obtenir l’oxigen imprescindible per a la vida i eliminar el diòxid de carboni derivat del seu metabolisme, l’acumulació del qual és tòxica Durant l’embaràs, l’oxigen passa de la sang materna a la sang fetal a través de la placenta, i des d’allí arriba al fetus pel cordó umbilical de la mateixa manera, però en sentit invers, se n’elimina el diòxid de carboni En els primers moments que segueixen el naixement, el fetus encara resta unit a la mare pel cordó umbilical, on, si es palpa, encara pot percebre’s…
Funció de les paratiroides. Regulació de la calcèmia
Fisiologia humana
Les glàndules paratiroides tenen com a funció bàsica secretar hormona paratiroidal , denominada també parathormona o PTH A través de la seva secreció hormonal, actuen en la regulació dels nivells sanguinis de calci i fosfats, elements que intervenen en múltiples reaccions orgàniques i els nivells dels quals cal mantenir dins uns certs límits i en una proporció correcta, per tal que puguin ésser aprofitats adequadament Per exemple, el calci present en la sang és un element indispensable en el procés d’hemostàsia, o formació dels coàguls sanguinis, i està involucrat en l’activitat…
ornamentació
ornamentació de tipus abstracte a la mesquita reial d’Esfahan
© Fototeca.cat
Art
Acció i efecte d’ornamentar.
Dins l’evolució de les creacions artístiques, l’ornamentació no ha estat únicament quelcom afegit a alguna cosa ceràmica, element arquitectònic, teixit, etc per tal d’embellir-la o adornar-la l’ornamentació i la cosa no són conceptes diferents, sinó un distint grau d’una mateixa realitat fins i tot en moltes èpoques la cosa existia només com a suport de l’element ornamental L’ornamentació, deixant a part aquells elements que surten de les mateixes necessitats constructives, com cornises, motllures, basaments, i els d’arrel històrica o simbòlica escuts, bestiaris, s’ha basat generalment en dos…
Gaietà Barraquer i Roviralta
Historiografia catalana
Eclesiàstic i historiador.
Nascut en el si d’una família benestant originària de Santa Cristina d’Aro, es llicencià en teologia i dret a Barcelona, i fou ordenat de prevere el 1869 Ja en plena joventut, freqüentà tertúlies antiliberals i adoptà postulats ideològics tradicionalistes i reaccionaris Es relacionà amb cercles integristes i procarlins, com el també historiador i amic personal Ferran de Sagarra i de Siscar Exercí com a professor de patrologia i oratòria al Seminari Conciliar de Barcelona L’any 1879 participà en la formació d’un museu arqueològic a Barcelona i fou membre de la comissió de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina