Resultats de la cerca

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia El Baix Ebre i el Montsià Mapa dels castells i les edificacions militars del Baix Ebre i el Montsià anteriors al 1300 M LI Ramos Per a entendre l’organització del territori i les característiques de moltes de les fortificacions de les comarques del Baix Ebre i del Montsià, cal tenir present l’important canvi polític, social i econòmic que s’esdevingué a mitjan segle XII, en ésser conquerides aquestes terres pel comte de Barcelona L’existència, abans de l’any 1148, d’una societat islàmica va pesar molt en l’organització d’aquestes comarques…

Situació Escasses són les restes que ens han pervingut de l’antic castell de Lillet, que dominava, juntament amb el de la Pobla, la vall del mateix nom Estan situades sobre un gran penyal, prop del torrent del Junyent, a l’esquerra de l’Arija En el lloc més elevat del penyal hi ha una gran creu de ferro que va ser installada en el segle XIX Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 × 16,7 —y 76,9 31 TDG 167769 Per arribar-hi, cal situar-se a la Pobla de Lillet i d’aquí prendre la carretera que porta a…

Situació Un aspecte de l’exterior de la capçalera de l’església amb l’absis L Prat L’actual església parroquial de Sant Llorenç de Morunys, declarada monument històrico-artístic el 26 de febrer de l’any 1976, resta situada a l’extrem nord-occidental de l’antic nucli murat de la vila, contigu a la muralla dels segles XIII-XIV i al costat del portal de la Canal, entre aquest, la plaça de l’Església i el carrer Estret o de la Mare de Déu dels Colls Mapa 292M781 Situació 31TCG837662 Hom pot arribar-hi des de Solsona, des de Berga o bé des de Tuixén-la Coma, per carreteres asfaltades La vila dista…

L’arquitectura civil i militar Mapa del Solsonès amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Calderer-L Prat-J Vigué Vegeu Castells del Solsonès anteriors al 1300 Al Solsonès hi ha alguns edificis civils i militars que gairebé han esdevingut modèlics els castells-torre d’Ardèvol i de Vallferosa, el castell senyorial de Riner, la torre de la Vila o bé el mas de la Creu de Pedra Aquesta comarca també seria un bon lloc per a fer un estudi de la distribució dels castells en un territori fronterer i per a reconèixer com se’l repartiren, o…

Els antecedents Molt poc es pot dir dels objectes d’orfebreria pertanyents a l’època comtal a Catalunya a partir de les obres que han arribat fins a l’actualitat No obstant això, se’n tenen referències a través dels documents més antics de les esglésies catalanes, en donacions d’objectes d’or i argent fetes pels fundadors o restauradors del culte cristià, en particular de creus i calzes L’acta de dedicació de l’església del monestir de Santa Maria de Ripoll, del 888, cita un calze i una patena d’or el testament de Riculf, bisbe d’Elna, atorgat el 915, dona notícia de dues creus d’or amb…

La producció escultòrica napolitana en temps d’Alfons el Magnànim 1442-58 registra orientacions estilístiques heterogènies, les quals, per bé que en part alienes a les preferències artístiques del monarca, constitueixen el teló de fons sobre el qual es retalla la complexa història de l’arc triomfal que corona l’entrada del Castell Nou, ben aviat convertit en la seu i principal plaça forta de la cort aragonesa i restaurat o reparat A partir del 1451 se signà el contracte de reconstrucció del castell, compreses “ le doy torre de nante la porta ” L’arc, flanquejat per les dues imponents torres,…

Diversos investigadors, especialment Àngel Sánchez Gozalbo, han contribuït a la difusió d’un nombre significatiu de referències documentals que ajuden a conèixer la vida de diversos artistes actius a les terres del bisbat de Tortosa Malauradament, aquesta documentació no es correspon amb les poques obres artístiques conservades procedents d’aquesta zona, que, com passa a Girona, ha patit la desaparició o disseminació de gairebé tota la seva producció pictòrica La manca d’obres conservades i documentades implica un cert desconcert a l’hora d’apropar-nos a la imatge pictòrica de cadascun dels…

El substrat històric i el seu contingut Pere II atorga privilegis a la ciutat de Barcelona, vinyeta dels Usatges de la paeria de Lleida El còdex s’illuminà en dues etapes Aquesta miniatura pertany a la primera, entre 1321-28, d’estil lineal AML, ms 1375, foli 121 – LMelgosa Abordar l’anàlisi i la descripció del corpus d’aquesta tipologia de còdexs manuscrits demana, d’antuvi, preguntar-se per les raons del seu caràcter essencialment concentrat en el temps dins el primer terç i com a màxim fins a mitjan segle XIV, que es correspon als regnats de Jaume II, Alfons III i els primers anys de Pere…

Literatura catalana Consell Nacional de la Cultura i de les Arts any u Els membres del CoNCA el dia que van prendre possessió del seu càrrec al Parlament de Catalunya, el 26 de gener © CONCA / Parlament de Catalunya Un dels protagonistes que estava previst que al llarg del 2009 donés força joc era el nounat Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA, la composició del qual va ser aprovada pel Parlament de Catalunya al final de gener Davant dels onze membres designats s’obria un camí ple de feina en un entorn atapeït d’expectatives que s’havien generat en el sector cultural A l’hora de…

Les geografies populars Pau Vila a la dreta, una de les figures més rellevants de la geografia catalana, en una fotografia del 1936, quan tenia 47 anys Centre Excursionista de Catalunya A Catalunya, la geografia és una disciplina que ha estat popular, i de fet, alguns geògrafs, especialment Pau Vila, han arribat a assolir notorietat pública Això és degut molt probablement al paper que el territori ha tingut en la recuperació i la construcció de la identitat catalana, ben diferent del cas basc, per exemple, on la disciplina clau ha estat tradicionalment l’antropologia més o menys cultural A…