Resultats de la cerca
Es mostren 3065 resultats
Sant Cristòfol de Puimanyons (la Pobla de Segur)
Art romànic
Situació Edifici en ruïnes i sense coberta, amb clivelles que comprometen la conservació dels murs Arxiu Gavín L’església de Sant Cristòfol és al centre del poble semiabandonat de Puimanyons, situat als afores de la Pobla de Segur, prop de l’entrada a la vila per la carretera que ve de Tremp Mapa 33-11252 Situació 31TCG318788 Per anar-hi cal agafar una pista que passa per les piscines municipals de la Pobla, i en uns 2 km arriba a Puimanyons JAA Història Si bé el castell de Puimanyons apareix documentat a mitjan segle XI, de l’església de Sant Cristòfol només sabem que, almenys al segle XVIII…
Castell de Rofiac
Aquest castell era situat al nord-oest de l’església parroquial de Sant Felix, sobre una penya rocallosa de prop de 10 m d’alçada que s’aixeca bruscament Aquest accident geogràfic és possible que hagués donat nom al poble, que a la baixa edat mitjana era conegut com a Rofiac del Quièr Quièr o Quer és un topònim pre-romà que significa “roca” Una petita torre i un recinte constituïen l’essencial d’aquesta fortificació Avui en queden ben pocs indicis, llevat d’empremtes d’aplanament de la roca La penya va ser en part destruïda al principi del segle XX per a deixar pas a un carrer…
Gace Brulé
Música
Trobador francès, un dels més destacats i a la vegada més prolífics del final del segle XII.
Vida Membre de la petita noblesa, rebé la protecció de Geoffroi II, comte de Bretanya, de la seva cunyada Maria de França, comtessa de Brie i de Xampanya, de Lluís, comte de Bloie, i de Thibaut I, comte de Bar Se li atribueixen seixanta-nou cançons, de cinquanta-set de les quals es conserva la música d’algunes hi ha diverses versions Les nombroses referències a les seves cançons en la literatura de l’època i les imitacions que se’n van fer, parlen per elles mateixes de la seva popularitat La fama li vingué més pel seu respecte de les convencions de l’època que no pas per l’…
Gabriel Agustí Rius
Historiografia catalana
Historiador.
Augustinià Després de la revolta del 1640 romangué a Catalunya fins ben entrat el 1643 Posteriorment, es traslladà primer a Tarragona i, segurament, a Saragossa Allà compongué Cristal de la verdad, espejo de Cataluña 1646, on rebat la Noticia universal de Cataluña , de F Martí i Viladamor, i els arguments d’autors francesos com C Sorel i P Caseneuve Els seixanta-cinc capítols, llevat de quatre d’introductoris i els dotze últims dedicats a la situació de Catalunya sota sobirania francesa, estan dedicats a examinar els arguments històrics objecte de polèmica amb motiu de la…
David Maria Pujol i Roca
Música
Musicòleg i compositor català.
Vida Durant la seva estada a l’Escolania de Montserrat 1903-10 fou deixeble de Manuel Guzmán, amb qui descobrí la seva pròpia vocació musical i monàstica L’any 1914 professà solemnement com a monjo i, acabats els estudis teològics, reprengué la seva formació musical Estudià harmonia amb J Barberà i contrapunt i fuga amb VM Gibert El 1929 succeí a Gregori Maria Suñol en la direcció del cant gregorià del cor monàstic, que el 1930 enregistrà alguns discos Durant la Guerra Civil Espanyola abandonà el monestir i fou acollit pel bisbe de Vitòria, juntament amb altres monjos Fruit del…
Lluís Ferran i Ferrament
Música
Organista i compositor.
Fou membre de la nissaga de músics vigatans coneguts amb l’àlies de Vila , que esdevingué cèlebre durant els segles XVI i XVII Ferran provenia d’una rica família de mercaders de Vic i era nebot de Pere Alberc i Ferrament , organista de la catedral de Barcelona Alberc sollicità l’assistència d’un organista coadjutor del capítol barceloní al març del 1580 per a aquest fi, el capítol feu publicar un edicte a les ciutats de Vic i Barcelona, on convocava els membres de la nissaga musical iniciada per Pere Vila , tal com ho establien els pactes signats per aquest darrer i el capítol de Barcelona el…
L’Avenç
Capçalera del primer número de la revista L’Avenç (3 de juliol del 1881)
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista fundada a Barcelona per Jaume Massó i Torrents.
Aparegué amb periodicitat quinzenal o mensual en dues èpoques del 1881 al 1884 i del 1889 al 1893 Fins el 1891 l’ortografia del nom de la revista fou L’Avens Els deu primers números foren velografiats del juliol al desembre del 1881 i la resta impresos Ja des del primer número hom destacà un esperit innovador i crític, una voluntat de reivindicació catalana i una preocupació per la unificació de la llengua, característiques que es mantingueren en les diferents etapes de la publicació En un primer període —sota el lema de Clavé “Amor-Virtut-Progrés"— es definí com a hereu del Diari Català de…
Aśoka
Història
Tercer sobirà de la dinastia índia Maurya (~270-232 aC), fill i successor de Bindusāra, de qui havia estat virrei (uparāja) primerament a Tàxila i després a Ujjaen.
Segons llegendes, mort el seu pare, s’apoderà del tron mitjançant l’assassinat dels seus germans Les mateixes versions budistes li atribueixen una vida de plaer i disbauxa Kāmāśoka seguida d’un període de ferotge crueltat Chaṇdāśoka, per tal de contrastar la seva conducta anterior a la conversió al budisme amb la imatge paradigmàtica de l’Aśoka just i piadós Dharmāśoka Promulgà nombrosos edictes que foren gravats en pedres i columnes se'n conserven més de 20, de contingut més aviat exhortatori que no pas dispositiu En el més cèlebre d’aquests texts, erigit arran de la sagnant conquesta del…
Mosquiter xiulaire
Espècie estival en una bona part d’Europa, llevat de tota la península Ibèrica, acudeix cap a les seves àrees d’hivernada asiàtiques i africanes a través de rutes situades més a l’E de les nostres latituds És per això que el mosquiter xiulaire no és nombrós als Països Catalans, encara que sí que sembla comú i regular Es presenta en ambdós passos a tota la nostra geografia àdhuc ha estat citat a Andorra, si bé és més freqüent observar-lo al litoral, potser perquè a les comarques costaneres hi ha una activitat ornitològica més intensa Aquesta espècie, com totes les del seu gènere,…
Territ bec-llarg
El territ becllarg Calidris ferruginea és un limícola de mida mitjana 17-19 cm de bec força llarg i lleugerament incurvat cap avall La fotografia, presa al Fondo Baix Vinalopó en mostra el plomatge de transició entre el banal que presenta a l’hivern, i el vermellós i llampant que ofereix a l’estiu José Damian Navarro Medina Als Països Catalans el territ bec-llarg és un migrador regular, però més aviat escàs, excepte en unes poques localitats especialment favorables de Catalunya i el País Valencià Les primeres dades d’ocells migradors es produeixen a partir de mitjan abril, encara que durant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina