Resultats de la cerca
Es mostren 1365 resultats
Castell de Cortsaví
Situació Vista aèria de la plataforma rocosa que centra la població actual, on s’aixecava l’antic castell, del qual resta només el mur perimetral Al fons hom pot veure l’anomenada torre de Cortsaví ECSA - Camara JP Joffre Les ruïnes del castell de Cortsaví són situades damunt una plataforma rocosa, de parets abruptes, sota la qual s’estén el poble del mateix nom Als vestigis del castell tan sols s’hi pot accedir des de les cases que són més properes, vora les quals, al costat de llevant, hi ha l’església parroquial de Sant Jaume Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 28′ 2″ N - Long 2° 34′ 50″ E Al…
serra de Tramuntana
Vista de la serra de Tramuntana des del Puig Major, a Mallorca
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada de Mallorca, la més important de les Balears, terminació probable del Sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d’Eivissa).
Alguns la fan procedir del precontinent catalanobalear D’orientació SW-NE ENE en el tram final, s’allargà uns 90 km entre sa Dragonera i el Formentor pel costat de mar i entre el cap de cala Figuera i el cap des Pinar pel des es Pla , entre les badies de Palma i Alcúdia L’amplada oscilla entre uns 10 km en aquests sectors extrems, i uns 20 km a la part central Els materials en bona part calcaris del fons del geosinclinal degueren emergir en forma d’arxipèlag durant l’Eocè superior, igual que els Pirineus, però el paroxisme tectònic és posterior, del Burdigalià miocè inferior, i coincideix amb…
cap Nunó
Cap i puig al nord de la badia de Portmany del municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa); el puig, que presenta uns grans penya-segats, té una altura de 275 m.
És esmentat amb aquest nom des del final del s XIII
la Torre del Comte
Municipi
Municipi del Matarranya, estès a la ribera del Matarranya, des dels tossals que separen aquesta vall de la de Calapatar (penya Cavallera, 534 m alt) fins al riu, límit occidental del terme.
El terme és drenat, a més, pels barrancs del Regall o de la Canaleta i de la vall de Viguera, afluents, per la dreta, del Matarranya La meitat del territori és coberta de bosc de pins 903 ha Les terres de regadiu 73 ha, on es conrea alfals, oliveres, patates i mongetes, s’estenen tot al llarg del riu i són regades amb l’aigua del Matarranya, a través de la séquia d’Arnau que pren l’aigua després de la confluència amb el Tastavins, passa damunt el barranc del Regall per un aqüeducte i és utilitzada encara als termes de Cretes i de Calaceit, fins a la confluència amb el barranc de Calapatar, al…
motopolo

Partit de motopolo els anys vuitanta
FMG LAS TORTUGAS
Motociclisme
Altres esports de pilota o bola
Esport practicat entre dos equips de sis jugadors en què els participants, pilotant unes motocicletes especials, han d’impulsar una pilota amb qualsevol part de la moto o del cos (llevat dels braços)
per tal de fer-la entrar a la porteria contrària També conegut com motoball, s’originà a Anglaterra durant la dècada de 1920 Al final de la dècada es creà la Lliga i la Copa Anglesa, on destacaren equips com el Wolverhampton Motor Cycle Football Club o el Coventry MCFC El 1930 s’importà a França i Alemanya, però no fou fins després de la Segona Guerra Mundial que es consolidà com a esport, i durant la dècada de 1960 es popularitzà per tot Europa Poc després l’interès decaigué i Anglaterra deixà de practicar-lo, però durant la dècada de 1980 tingué un repunt de popularitat i agafà notorietat…
Pont de Sant Jaume (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Pont situat en una notable cruïlla de comunicacions i que és documentat des de l’any 1131 ECSA - J Bolòs El pont de Sant Jaume és emplaçat damunt l’Isàvena, a l’antic camí que seguia aquesta vall, vers Eroles Es localitza concretament al SE de Roda, a la sortida d’un espadat i d’un evocador meandre que forma el corrent fluvial, i que donà nom a la partida, la Corba Mapa 32-11 251 Situació 31TBG973845 Des de la carretera que segueix l’Isàvena, la visibilitat del pont és nulla Al costat d’un revolt que hi ha molt poc abans d’arribar al trencall de Roda de Ribagorça, venint del S,…
Castell de Graus
Art romànic
La vila de Graus és situada a la vall de l’Éssera, en la confluència de les aigües d’aquest riu amb les de l’Isàvena Tradicionalment ha estat el centre sòcio-econòmic de la Ribagorça occidental Històricament, la seva posició excepcional sobre l’Éssera convertí el nucli en un important punt estratègic de la línia fronterera entre les zones cristiana i musulmana L’indret, poblat pels musulmans, ja disposava d’un castell, situat a la penya del Morral, del qual parla la crònica d’al-Rāzī L’any 1063 fou objecte d’un intent de conquesta per part del rei Ramir I d’Aragó, el qual,…
Sa Marina de Llucmajor
Costa rocosa, vora S’Estalella La Marina de Llucmajor forma part de la plataforma calcària del sud de Mallorca, retallada al litoral per penya-segats d’importància variable Yves Hennechart Sa Marina de Llucmajor 29, entre els principals espais naturals de Mallorca Les contrades situades entre les viles mallorquines i la mar, àrides i poc poblades, es denominen tradicionalment «marines» La més extensa és la de Llucmajor, un altiplà calcari, de sòls argilosos en gran part recoberts de crostes holocèniques, d’un gran interès ecològic, botànic i zoològic La vegetació potencial d’aquestes àrees és…
El massís del Puigcampana
El Puigcampana, que tot i situat a prop de la mar ja assoleix els 1400 m d’altitud, és una de les muntanyes valencianes de més personalitat i de línies més airoses Martí Domínguez El massís del Puigcampana 212, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El massís del Puigcampana 1410 m, amb el seu germà Ponoig o Cap Gros 1181 m, domina per sobre Polop, la Nucia, l’Alfàs del Pi, Benidorm, Finestrat i Orxeta, i constitueix un indret inexpugnable on les fortíssimes costeres han impedit el desenvolupament de la febre urbanística L’alçària del Puigcampana, la més elevada de tots els…
Gralla de bec vermell
Àrea de nidificació de la gralla de bec vermell Pyrrhocorax pyrrhocorax als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta espècie nia a zones muntanyoses i cingles entre els 1000 i els 2100 m d’altitud, aproximadament, de la Catalunya Nord, Andorra, el N i l’W de la resta del Principat i l’interior del País Valencià, mentre que evita generalment els voltants del litoral Com la gralla de bec groc, la gralla de bec vermell és típicament sedentària, i ocupa les zones apropiades dels Països Catalans, sense menysprear, però, el fet que una part de la població pot realitzar moviments poc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina