Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de l’absidiola nord, avui dia amagada per un cortal ECSA - JL Valls Aquesta església és la parròquia de Torrelles de la Salanca, poble situat a la riba dreta de l’Aglí, prop de la seva desembocadura, a banda i banda del rec del Bordiu La part més antiga del poble és a la dreta del rec i és centrada per l’església de Sant Julià i Santa Basilissa Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 44’ 37,8” N - Long 2° 59’ 36,6” E Torrelles dista de Perpinyà 11 km Hom hi arriba des de Perpinyà per la carretera D-31 Història D’aquesta església no es disposa de notícies històriques documentals…

Rostany 785 – al 801 És el primer comte conegut d’aquest districte És probable que fos un magnat amb propietats a Septimània i que calgui identificar-lo amb un Rodestagnus el qual el juny de l’any 782, en representació de Carlemany, presidí un judici favorable a Daniel, arquebisbe de Narbona, a qui el comte Miró de Narbona havia pres unes viles del pagus narbonès Nomenat comte de Girona, segurament per Carlemany, durant l’ocupació de la ciutat, degué organitzar-ne la defensa i estimular el repoblament de les terres gironines i besaluenques A ell devia correspondre en una bona part la defensa…

Regí els tres primers comtats esmentats amb el seu germà Miró fins a la mort d’aquest 966, com a successor de llur pare Sunyer Miró sembla haver-se dedicat preferentment als afers interiors de la ciutat de Barcelona i les comarques limítrofes, mentre que el seu germà s’ocupava de la resta, de les qüestions militars i de les relacions exteriors Després de la mort de Miró I de Barcelona , sense successió, Borrell, vers el 967, es casà a Rodés amb Letgarda de Roergue , filla del comte Ramon I de Roergue, marquès de Gòtia, amb la qual cosa trencà la tradició de prendre muller entre les dames del…

Nasqué pocs dies abans de l’assassinat del seu pare Ramon Berenguer II , estant la seva mare a casa de la seva cosina Mafalda de Roergue El testament de Ramon Berenguer I no permetia l’accés del nadó a la dignitat comtal fins després de la mort del seu oncle Berenguer Ramon Berenguer Ramon II de Barcelona La tutoria, després de diverses proposicions fallides, fou encomanada el 1086 a aquest durant onze anys, després dels quals havia d’associar-lo al govern Tot i algunes resistències el pla acabà per ésser acceptat pels darrers recalcitrants el 1089 El 1095 Ramon Berenguer III començà les…

Situació Torre de planta prismàtica que s’aixeca sobre l’absis meridional de l’església ECSA - E Pablo Les ruïnes de l’església i la torre conegudes al país amb el nom de “Torrota dels Moros”, que alguns autors identifiquen com l’església de Sant Feliu de Malagastre o d’Espadella, són al vessant de llevant d’un turó, al costat del canal d’Urgell Mapa 33-13328 Situació 31TCG367384 Per a anar-hi cal prendre una pista, parallela al canal, que surt del quilòmetre 44, 8 de la carretera de Ponts a Artesa de Segre Aquesta pista mena a una granja, on cal desviar-se i seguir…

Situació Vista de l’excavació de l’església des del nivell del carrer ECSA - R Lobo Els vestigis d’aquest castell, també anomenat Castell d’Enclar, i del jaciment que hi ha al seu voltant es localitzen en un turó rocallós que domina el poble de Santa Coloma vegeu el vol VI, pàgs 433-442, de la present obra En el mateix turó hi ha l’església de Sant Vicenç d’Enclar Situació x I° 29’ 30” - y 42° 29’ 00” Intervencions arqueològiques Les excavacions i els estudis fets aquests darrers anys a Enclar han permès la publicació d’una memòria molt notable, que aporta importants dades sobre aquest…

Làpida d’una dama cristiana anomenada Teodora, del segle IV, trobada a la necròpoli de l’Estació, a Lleida A Pérez Aquesta necròpoli de l’època romana tardana, avui desapareguda totalment, va ser localitzada el 1926 de manera fortuïta amb motiu de les obres de construcció de la nova estació de ferrocarril de la ciutat de Lleida, aleshores a l’extraradi i actualment en un sector del tot urbanitzat, de manera que avui és impossible situar amb exactitud sobre el terreny el lloc concret on es van produir les troballes, tot i tenir una planta del moment de l’aparició Es tractava d’una zona d’…

Introducció Fins ara hem vist els fets principals que s’esdevingueren durant els segles IX i XIII, especialment amb relació als grans senyors, els comtes o els reis Això ens ha de servir com a fonaments que ens permetran d’entrar en el nucli del treball i parlar de l’organització del país, de l’economia i de la societat a la Garrotxa de l’edat mitjana En els tres propers apartats ens dedicarem a estudiar sobretot l’organització de l’espai, primerament des del punt de vista del poblament, en segon lloc amb relació a l’administració i el poder laic i, finalment, amb relació al món eclesiàstic…

S’entén que l’adopció de recursos estructurals, instrumentals, melòdics o harmònics provinents de grans obres pretèrites es fa amb una perspectiva nova i personal, ja que si no s’estaria davant de la simple còpia o exercici d’estil de valor només per a l’aprenentatge de la composició Si bé la música habitualment anomenada ’clàssica’ és la dels grans compositors vienesos del final del segle XVIII i principi del XIX, els estils neoclàssics han escollit com a referència també les obres dels grans compositors barrocs i renaixentistes Músiques que es puguin considerar neoclàssiques n’hi ha hagut…