Resultats de la cerca

Geraniàcies 1 Erodium malacoides a aspecte general, en el qual es poden apreciar les umbelles de flors i de fruits x0,5 b detall d’una flor seccionada, que mostra cinc estams fèrtils i cinc estaminodis rudimentaris x 4 c fruit, ja fragmentat en els cinc mericarpis de què consta x 1 d mericarpi, de llarga aresta recargolada i cobert de pèls curts i rígids, dirigits cap amunt x 4 2 Fulla d’Erodium cicutarium, pinnada x 0,5 3 Geranium rotundifolium a aspecte general d’aquest teròfit de fulles orbiculars i blanes i de floretes rosades x 0,5 b fruit en el moment de llançar bruscament algunes de…

Saxifragàcies 1-3 i grossulariàcies 4-6 1 Saxifraga tridactylites a planta sencera, menuda i feble i de fulletes trilobades x 0,5 b flor x 3 2 Corona de reina S paniculata a aspecte general, amb diverses rosetes de fulles a la base i una tija ben florida x 0,5 b detall d’una fulla, voretada de petites dents calcificades x 2 c petita porció d’un pedicel floral, cobert de pèls glandulars x 9 d flor x 3 e i e’ fruit capsular, encara immatur i ja obert, respectivament x 3 3 Fetgera blanca Parnassia palustris a planta sencera, de fulles basals i flor solitària x 0,5 b flor ben oberta, amb…

Violàcies 1 Pensament de camp Viola arvensis a aspecte general de la planta en flor x 0,5 b flor vista de cara amb els dos pètals laterals aproximats al superior x 1 2 Viola sylvestris aspecte de la planta en flor i fruit noteu que les fulles tenen dues estípules de marges laciniats x 0,5 3 Violeta Viola alba a aspecte de la planta x 0,5 b flor vista de cara, amb els dos pètals laterals aproximats al pètal inferior x 1 Eugeni Sierra Aquest grup comprèn unes 900 espècies repartides per bona part del món, algunes de les quals s’utilitzen abundantment en jardineria com a plantes ornamentals…

Sota la denominació d’apterigots hom reuneix una sèrie d’ordres d’insectes primitivament àpters, és a dir, sempre mancats d’ales i no pas per pèrdua secundària durant el procés evolutiu, com fóra el cas de les puces i els polls sifonàpters, mallòfags i anoplurs El concepte d’apterigot no té actualment un valor taxonòmic, atès que és un conjunt molt heterogeni, però sí que té un cert valor descriptiu, raó per la qual el mantenim Hom considera apterigots els ordres següents els collèmbols, els proturs, els diplurs, els monurs tots fòssils, els microcorifis i els zigentomes Els dos darrers,…

Exemplar femella de fartet Aphanius iberus Nuno Caiola Dues de les espècies més emblemàtiques de la fauna endèmica de la península Ibèrica són, sens dubte, el fartet Aphanius iberus i el samaruc Valencia hispanica Totes dues pertanyen a l’ordre dels ciprinodontiformes el samaruc a la família dels valèncids Valenciidae i el fartet a la dels ciprinodòntids Cyprinodontidae Dins la família dels ciprinodòntids es consideren dues subfamílies, la dels cubanictins Cubanichthyinae, que només comprèn dues espècies del gènere Cubanichthys , endèmic de Cuba i Jamaica, i la dels ciprinodontins…

La presència d’insectes i àcars en els aliments i els residus químics dels plaguicides que s’utilitzen per a controlar-los són dos dels problemes sanitaris més importants que actualment afecten els productes elaborats per la indústria agroalimentària Durant el període de postcollita, hi ha diverses espècies d’insectes i àcars que ataquen les primeres matèries i els aliments elaborats Es tracta d’espècies cosmopolites, la dispersió de les quals es dona a través del comerç internacional Entre les més importants es troben lepidòpters com les arnes, coleòpters com el corc de l’arròs o l’escarabat…

Morfologia La serp verda Malpolon monspessulanus és, amb la serp blanca Elaphe scalaris , una de les espècies més corrents a les terres baixes catalanes Hom la caracteritza per la forma del cap, estret, amb la part superior deprimida i una mena de cresta supraocular que li atorga una mirada peculiar la coloració és variable, malgrat el nom, i oscilla entre el bru i el verdós, amb taques o sense els joves posseeixen un dibuix més viu que els adults, més uniformes Lluís Solé És una serp de cos llarg subcilíndric, relativament esvelt però robust i fort La cua és afilada i el coll poc marcat…

Els lacèrtids són saures petits, que no superen els 75 cm de longitud, de cos és llarg, cap ben definit i cua proporcionalment molt llarga Les potes són sempre ben desenvolupades, amb dits generalment fins No hi ha osteoderms al cos, només al cap Presenten porus femorals a la cara interna de les cuixes, que són, probablement, glàndules relacionades amb la funció reproductora Les escates cefàliques són grosses, especialment a la part superior del cap, les dorsals del tronc són petites i granuliformes, arrodonides, mentre que les ventrals són quadrangulars i grosses, juxtaposades…

Morfologia La tortuga d’aigua europea Emys orbicularis , anomenada així perquè és distribuïda per bona part del continent europeu, té la closca llisa i lluent, amb un ratllat groc fi sobre un fons molt fosc Com la tortuga d’aigua que hem anomenat ibèrica Mauremys caspica , la seva àrea de distribució es troba en un procés clar de reducció Jordi Berthold La tortuga d’aigua europea té una closca que pot arribar a mesurar més de 20 cm de longitud és deprimida i oval, més ampla a la part posterior i amb una carena vertebral en els animals joves La closca dorsal i el plastró són units mitjançant…

Morfologia El gripauet Pelodytes punctatus és un animal menut, recobert de petits tubercles alineats, els quals són sovint de color verd viu, i que acostuma a fer olor d’all Hàbitat/Xavier Moreno És un animal petit —arriba fins a uns 5 cm de longitud màxima— i de tronc particularment esvelt És força àgil i té les potes posteriors relativament llargues, sense membrana interdigital o, si en té, es redueix a la base dels dits El cap és deprimit, amb els ulls grossos, prominents i de pupilla vertical, el musell arrodonit i el timpà petit La mà presenta tres tubercles metacarpians els…