Resultats de la cerca
Es mostren 7779 resultats
Els darrers claustres monàstics gòtics
Art gòtic
A partir de la fi del segle XIV i al llarg de tot el segle XV, els claustres van adquirir una entitat autònoma, en el marc d’uns edificis que majoritàriament s’havien construït en períodes precedents Així, molt sovint es tracta d’àmbits duts a terme com a resultat de reformes o bé d’ampliacions de construccions iniciades amb anterioritat Aquest és el cas, per exemple, del monestir de Santa Maria de Ripoll, on el claustre es va erigir essencialment entre la fi del segle XIV i el començament del XVI, però seguint el mateix esquema i les característiques de l’única crugia aixecada en època…
Suïssa

Estat
Estat de l’Europa central, entre Alemanya al N, Liechtenstein i Àustria a l’E, Itàlia al S i França a l’W; la capital és Berna.
La geografia física El relleu i la geologia Hom hi pot distingir tres grans conjunts naturals a l’E i S, la gran massa dels Alps, que ocupen més de la meitat del territori al centre, la regió plana i vital del país, el Mittelland i a l’W, el Jura Els Alps, estretament units a la història de la Confederació, ocupen el 60% del país, i si bé no hi tenen les màximes altituds, sí que aquesta gran serralada hi presenta la major complexitat, i la seva topografia ha afavorit el desenvolupament de les particularitats suïsses Un dels trets més característics és la manca de separació clara entre els…
Turquia

Estat
Estat de l’Àsia i part d’Europa, que comprèn la península d’Anatòlia, o Àsia Menor, una gran part de l’Armènia històrica, una petita part de Mesopotàmia i una fracció de la Tràcia, a la part europea; limita al N amb la mar Negra, a l’E amb Geòrgia, Armènia i l’Iran, al S amb l’Iraq, Síria i la mar Mediterrània i a l’W amb Grècia i al NW amb Bulgària, entre la Turquia europea i l’asiàtica hi ha la mar de Màrmara, amb els estrets del Bòsfor i dels Dardanels; la capital és Ankara.
La geografia física El relleu Vista de l’Ararat en primer terme, el monestir armeni de Khor Virap, situat prop de la frontera entre Turquia i Armènia Arian Zwegers CC BY 20 L’estructura d’Anatòlia és la d’un altiplà amb una altitud mitjana de 1132 m, clapat de conques lacustres i de volcans És una regió muntanyosa que essencialment pertany al sistema plegat alpí, encara que gairebé totalment peneplanat segons les fases orogèniques principals i aixecat en bloc per moviments de conjunt continuats fins a dates ben recents Geològicament s’hi troben roques de gairebé totes les edats, des de les…
Japó

Estat
Estat insular de l’Àsia oriental, al N del Pacífic, estès en direcció NE-SW i que comprèn 3.400 illes, les més importants de les quals (Hokkaidō, Honshū, Shikoku i Kyūshū) ocupen el 97% del territori; la capital és Tòquio.
La geografia física La morfologia de les illes és complexa, a causa dels successius plegaments i les dislocacions i de la intensa activitat volcànica Profundes fosses marines les flanquegen Tuscarora, 10374 m Les muntanyes ocupen les tres quartes parts de l’àrea, amb 250 pics de més de 2000 m En formen el relleu una serralada que travessa les illes en sentit longitudinal i una altra que en direcció NE-SW s’estén pel Honshū central, ambdues tallades perpendicularment per la Fossa Magna Els moviments sísmics i eruptius són intensos hi existeixen 192 volcans, 58 dels quals en activitat Les…
Ripoll
Vista aèria de Ripoll
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Ripollès, a la confluència de les valls del Ter i del Freser.
Situació i presentació El terme municipal de Ripoll adquirí la configuració actual amb l’annexió del terme de la Parròquia de Ripoll el 1975, ja que abans era força reduït, amb només 10,2 km 2 El municipi limita al N amb Ogassa, al NE amb Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona de Ripollès, a l’E amb Vidrà Osona, al S amb Santa Maria de Besora Osona i a l’W amb les Llosses i Campdevànol S’estén vers el N fins als contraforts meridionals de la serra de Sant Amanç, vers el SE fins a la serra de Milany i a l’W fins a les serres del Catllar i de Sant Marc El terme és molt muntanyós, amb altituds…
La ceràmica
Art gòtic
Els objectes de ceràmica, per al seu estudi, presenten dos avantatges respecte a d’altres elaborats amb materials diferents la seva perdurabilitat en el temps i la impossibilitat de reciclar-los Se sap del cert que part dels atuells de metall o de vidre, un cop fets malbé, es recollien, es refonien i se’n feien de nous, de manera que moltes peces antigues han desaparegut reconvertides en objectes diferents Els materials orgànics són peribles, és a dir, es descomponen si no es conserven en unes determinades condicions ambientals Una peça de ceràmica es pot fragmentar, pot perdre la decoració,…
El marc històric del romànic de l’Urgell
Art romànic
Els antecedents L’Urgell és una gran plana de conreus, presidida per la ciutat de Tàrrega, la seva capital Arxiu ECSA Les arrels més llunyanes de la comarca de l’Urgell esdevenen força desconegudes Escassegen els rastres prehistòrics i són esporàdics els testimonis escrits anteriors al segle XI Així, doncs, qualsevol esforç interpretatiu pot trontollar davant els resultats de noves troballes arqueològiques i investigacions documentals Abans dels temps històrics Durant els darrers anys, s’han descobert materials del paleolític inferior 500 000-90 000 a la vall del rierol Femosa, afluent…
Fons d’art romànic del Museu Diocesà de Lleida (Lleida)
Art romànic
El museu La gestació del primer nucli d’art romànic al Museu Diocesà de Lleida nasqué parallela a la creació del mateix museu, l’any 1893 El 7 de març d’aquell any, dia de la festivitat de Sant Tomàs d’Aquino, es va dur a terme una solemne cerimònia en què el bisbe Josep Messeguer i Costa va beneir la primera pedra del nou seminari, on s’emplaçà el nou museu, amb uns objectius ben definits “ ampliar la enseñanza que se da en la clase de Arqueologia Cristiana, estableciendo un Museo Católico, donde pienso reunir los objetos artísticos que puede haber, practicando para ello cuantas diligencias…
Escultura arquitectònica de l’antiguitat tardana del conjunt episcopal de Barcelona
Introducció El conjunt de fragments que inventariem, conservats als magatzems del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona MHCB, procedeixen en la seva major part de les excavacions realitzades al carrer dels Comtes, a Barcelona, a la zona de la plaça de Sant Iu, durant els anys 1949 i 1950 Fou en aquesta campanya de prospeccions que es descobriren les restes del que s’identificà com a basílica cristiana El conjunt d’elements escultòrics demostrava, segons A Duran i Sanpere 1972-75, vol I, pàg 40, que durant el segle VI la basílica s’havia enriquit amb “marbres decorats als cancells i…
L’escultura del gòtic internacional
Cap al 1400 Barcelona es convertí en un gran centre d’activitat artística Tant els encàrrecs reials com els eclesiàstics i municipals contribuïren a crear un ambient extraordinàriament propici que facilità l’arribada de l’estil renovador del canvi de segle Tots els escultors, que reflecteixen en la seva producció aquest canvi estilístic, que trencava amb la tradició trescentista i obria les portes a les realitzacions del gòtic internacional, estaven relacionats amb l’obra de la seu barcelonina durant el mestratge d’Arnau Bargués i la majoria, amb l’empresa escultòrica del cor, sota la…