Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Editada per Jaume Villanueva Viage literario , X, p 306-312, Lluís Nicolau i d’Olwer l’atribueix a l’escolàstic Borrell, que la redactà a la Seu d’Urgell vers el 1040 Tanmateix, Villanueva la trobà en un santoral de la catedral de Barcelona La Vita és un panegíric del sant urgellès, fill de Bernat, vescomte del Conflent, i de Guisla, filla de Sunifred de Lluçà Accedí a l’episcopat substituint el seu oncle, Salla, que pactà la successió amb el comte Ermengol I d’Urgell 992-1010 El bisbe Ermengol inicià el seu pontificat vers el 1006, de primer moment associat com…

Aquest cronicó pertany a la família rivipullense, iniciada a la primera meitat del s XI a l’abadia de Ripoll, i de la qual l’ Alterum constitueix el testimoni més antic El cronicó fou dut al monestir de Roda de Ribagorça vers la fi del s XI, on fou continuat fins el 1205 Les anotacions relatives a la regió de Roda comencen amb l’allusió de la presa de Montsó per Pere I d’Aragó l’any 1089 Sembla que l’arribada d’aquest Rivipullense a la Ribagorça cal cercar-la en el nomenament de Salomó, monjo de Ripoll, com a bisbe de Roda el 1068, el qual ocupà aquest càrrec fins el 1074 o poc…

Vida i obra Residí als convents dominicans de Manresa, Cotlliure i Barcelona 1475-1530 Feu una compilació enciclopèdica en llatí –amb algun passatge en català– de temàtica bíblica, històrica, filosòfica i teològica De caràcter eminentment pràctic, aquesta compilació era destinada als studia dominicans, on l’autor exercí com a professor de Sagrada Escriptura Es conserva en nou manuscrits, en gran part inèdits BUB, ms 721-724, 726-728, 741 i 1 953 La història hi ocupa un lloc central li és dedicat un volum sencer ms 741 Excerpciones seu abreviaciones cronicarum de Summa fratris Antonini amb…

La capella de Sant Salvador recorda l’existència d’un antic nucli de població en la summitat d’un turó de gran interès estratègic 545 m d’altitud, vora Pinyana, que domina la vall de la Noguera Ribagorçana La capellania de Sant Salvador de Montpedró depenia de l’abat de Sant Pere d’Àger Al segle XIV sembla que gaudí de gran devoció, ja que s’ha conservat memòria de tres interessants llegats de l’època Així, Bernat de Camporrells, segons l’última voluntat del seu pare Gombau, instituí l’any 1342 a favor del santuari de Montpedró un cens de 200 sous de pensió anual Els dos testaments restants…

El castell de la Molsosa fou un dels dominis dels vescomtes de Cardona Ja el 1018 apareix esmentat per primera vegada el terme de la Molsosa El 1021 Isovard, fill del vescomte Ramon i Engúncia, morí en aquesta fortalesa, segons el document de fundació de sufragis per la seva ànima que li feu la seva mare, pel qual donà a la canònica de Sant Vicenç de Cardona unes terres situades dins el terme de la Molsosa El mes de març d’aquest mateix any Engúncia i el seu fill, Bremon, vengueren a un cert Rodball Sendred unes terres situades dins el terme del castell de la Molsosa El 1040 aquesta fortalesa…

Beneficiat de la seu de Barcelona, és autor del Cronicó Barcinonense IV o Cronicó de Mascaró Aquesta obra, redactada al darrer quart del s XIV, abraça del 714 al 1398, amb dos apèndixs, corresponents al bienni 1405-06 i al 1452 Per als períodes més reculats té l’estructura dels annals en els subsegüents, la d’un cronicó, una mica menys concisa, i del 1379 ençà, l’estructura detallada d’un dietari La part més valuosa és, tanmateix, la corresponent al s XIV, que aporta informació nova i força precisa sobre els fets polítics, socials, religiosos i, fins i tot, de caràcter meteorològic…

Desenvolupament enciclopèdic En origen, aquest cronicó es trobava en l’esmentat cenobi i pertanyia a la família Rivipullense , ja que Sant Víctor de Marsella regí des del 1071, aproximadament, fins al 1172 el monestir de Santa Maria de Ripoll De fet, el cronicó fou redactat originàriament a Ripoll el 1055, i també allí li foren adjuntades notícies d’alguns òbits dels abats Poc després, enriquit amb una gran quantitat de notes annalístiques, el 1168 fou dut a Marsella A partir d’aquí fou continuat fins el 1543 amb notícies relatives a la Provença Actualment es conserva a la Biblioteca…

En un principi, se cercà la integració en la universitat oficial, que només reconeixia la llengua espanyola en el seu si i excloïa la cultura catalana, però l’intent fracassà 1905 Aleshores, s’acolliren a diverses institucions barcelonines Ateneu Barcelonès, Escola Industrial, Biblioteca de Catalunya, Ateneu Polytechnicum, etc, fins que s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona any acadèmic 1933-34 Durant tot aquest període, esdevingueren un embrió del que havia de ser una universitat catalanitzada i moderna, i un centre de formació de l’elit intellectual que havia de regir…

De la fundació a la fi de la Guerra Civil Espanyola La major part dels seus membres fundadors o incorporats en els primers moments procedien del tradicionalisme, del qual havien sortit perquè aquest no permetia la propaganda a favor de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, o d’ Acció Catalana Republicana , quan aquesta donà la seva aprovació als articles de la constitució de la República considerats lesius per a la llibertat religiosa d’altres procedien de la Lliga Regionalista i fins i tot d’ Esquerra Republicana o no havien actuat fins llavors en cap organització política Tingué un diputat a…

Vida i obra Habità durant la seva infantesa a Girona i després a Barcelona, on fou testimoni del Corpus de Sang 1640 Algun temps després ingressà en l’orde dels mínims i residí al convent de Girona d’aquest orde des del 1663 El 1667 era vicari corrector en aquest convent més tard fou provincial dels mínims i examinador sinodal dels bisbats de Girona i Barcelona i del priorat de Santa Maria de Meià Entre el 1670 i el 1673 s’installà a Madrid i en aquest darrer any obtingué el títol de cronista reial per a la Corona d’Aragó El 1677 residia en el convent dels mínims de Barcelona…