Resultats de la cerca

Començà a ésser publicada el 1920, en fascicles bimestrals, sota la direcció de Ricard Carreras i Balado, primer, i d’Àngel Sánchez i Gozalbo, després Bàsicament dedicada a l’erudició local, ha destinat també molt d’espai a temes més generals d’història literària, de lingüística, d’arqueologia i de folklore, relatius al País Valencià, així com a la literatura de creació i a l’assaig científic i sociològic Cessà d’aparèixer del 1936 al 1943, i actualment surt amb periodicitat trimestral Destaquen en les seves collaboracions treballs tan importants com els estudis de dret valencià d’Honori…

Vida Fou deixebla d’Enric Granados, del qual fou una intèrpret excepcional Excellí en el lied per la seva expressiva dicció i un gran domini de les llengües L’any 1913 debutà al Palau de la Música Catalana amb Parsifal , i ja de jove suscità en nombrosos compositors el desig d’escriure noves obres, algunes de les quals li foren dedicades D’aquestes, les més destacades són Gracia mía i Llorad corazón , d’Enric Granados 1913 L’infantament meravellós de Shaharazada , opus 1 1918, Verger de galanies , de R Gerhard, i Excelsior 1921, de F Pedrell Madrigals i Amoroses , d’Apelles Mestres 1926…

Vida i obra Apareix documentat per primer cop en un pagament que se li fa a la Seu d’Urgell el 1538 per dirigir un grup de cantors forans El capítol de la catedral li oferí el càrrec de mestre de capella el 1539 i Brudieu s’establí a la Seu d’Urgell Es mantingué en el càrrec fins el 1543, que, per causes desconegudes, hi renuncià Dos anys més tard reprengué la seva tasca al capdavant de la capella catedralícia i s’hi mantingué fins el 1577 Fou ordenat de sacerdot poc abans del 1546 L’any 1575 s’encarregà de revisar els llibres de cor de la seu per tal d’acomodar-los als dictats…

Estudià harmonia amb Felipe Larios, piano amb Julio Ituarte i composició amb Melesio Morales, al Conservatori Nacional de Mèxic Fou reconegut com el nou valor de la composició mexicana i, juntament amb un grup de companys d’estudis, formà l’anomenat Grup dels Sis, en el qual hi havia també Ricardo Castro, Felipe Villanueva i Carlos Meneses Es relacionà amb el català Felip Pedrell i amb Maurice Kufferath, els quals l’animaren a compondre en un estil nacionalista L’any 1900 fou enviat a París com a representant oficial de Mèxic en un congrés de música Entre el 1907 i el 1913 fou…

Vida Es formà al Conservatori del Liceu, on ingressà a onze anys d’edat Estudià teoria musical, piano i harmonia i, anys més tard, fou deixeble de composició de Felip Pedrell Ensenyà harmonia i composició al Conservatori del Liceu, centre del qual arribà a ser director del 1931 al 1938 El 1893 fou nomenat director de l’antic Orfeó la Lira Martinenc i aquest contacte amb el món coral el feu interessar-se per les característiques musicals de les cançons populars, com ara les estructures, les modalitats i el caràcter Divulgà els resultats de la seva recerca per mitjà de conferències…

Mantingué contactes amb F Pedrell, i assolí una sòlida formació pianística després d’estudiar amb Joan Baptista Pujol i Carles Vidiella, que li proposà convertir-se en professor de piano de la seva acadèmia privada Després de treballar-hi una temporada ingressà en l’Orfeó Català, tot just creat el 1891 Lluís Millet li confià la direcció de la secció de nens, tasca que desenvolupà la resta de la seva vida Al mateix temps començà a exercir la crítica musical en "La Veu de Catalunya" Aviat s’interessà profundament pels estudis musicològics, i fou redactor en cap de la "Revista Musical Catalana"…

Es formà al Conservatori de Sant’Onofrio de Nàpols amb N Porpora, entre altres mestres, i en sortí especialment preparat per a la composició d’òperes, tot i que l’any 1724 fou mestre de capella de Santa Maria la Nova a la mateixa ciutat L’any següent compongué la seva primera obra lírica, Il trionfo dell’amore, ovvero Le nozze tra amici , una opera buffa , que fou el gènere en què més destacà De fet, només se’n coneixen tres opere serie , cas poc corrent en una època en què aquest era el gènere més preuat i que donava més prestigi als compositors La seva opera buffa més famosa fou, sens dubte…

Fill de l’actor teatral Lleó Fontova Feu els seus estudis musicals de piano a Barcelona —amb el conegut mestre CG Vidiella— i de composició amb Felip Pedrell Amplià estudis de piano a París amb AF Marmontel i a Bèlgica amb De Greff L’any 1888 presentà al concurs de l’Exposició Universal de Barcelona el poema simfònic  Àustria-Espanya , que guanyà la Creu d’Isabel la Catòlica El 1896 arribà a Buenos Aires, juntament amb el seu germà Lleó Fontova i Planes , on fundà i dirigí l’Instituto Musical Fontova 1905, que alguns anys més tard, el 1918, es convertí en el Conservatorio…

Inicià els estudis musicals amb la seva mare i els continuà al Conservatori de Milà 1914-16 i, més tard, amb F Pedrell a Barcelona, època aquesta darrera en què entrà en contacte amb l’impressionisme francès El 1920 tornà al Perú i, dins l’ambient creat pel corrent nacionalista, es decantà cap a l’estudi de la música folklòrica Vuit anys després guanyà el Premio Nacional de composició També fou premiat per la Municipalitat de Lima amb la Medalla d’Or per les seves investigacions sobre la música folklòrica El 1929 participà a Barcelona en el Festival de Música Llatinoamericana i…

Vida Orb de naixement, estudià a Barcelona a l’escola municipals de cecs La major part de les fonts assenyalen que rebé lliçons de P de Sarasate i de F Pedrell De jove sobresortí com a gran intèrpret de mandolina, fins al punt que se li ha d’atribuir la recuperació d’aquest instrument a Espanya El 1908 fou nomenat director de l’Escola de Música per a Cecs de Barcelona, així com de la Casa Provincial de Caritat, i l’any següent una operació ocular pionera al seu temps li permeté recuperar la visió Exercí com a professor d’instruments de corda polsada amb pua al Conservatori del…