Resultats de la cerca
Es mostren 444 resultats
Estudis Romànics (ER)
Historiografia catalana
Revista de filologia publicada des del 1949 (amb data 1947-48) per l’IEC sota la direcció de Ramon Aramon i Serra.
El caràcter erudit i l’empara acadèmica en possibilitaren la publicació Aparegué de manera aperiòdica fins al número 20 1987-91 i, després de la mort del seu fundador 2000, s’ha consignat la direcció a Antoni M Badia i Margarit La seva atenció s’ha centrat en les llengües i literatures romàniques, especialment la catalana, però sense descuidar la dimensió històrica Hi han collaborat eminents romanistes catalans, entre d’altres, Miquel Coll i Alentorn, Ferran Soldevila, Ramon Gubern, Jordi Carbonell, Jordi Rubió i Balaguer, R Sugranyes de Franch, Antoni Comas, E Serra i Ràfols, Ricard Blasco i…
tutsi
Etnologia
Individu d’un poble etiòpid originari de la zona del Nil que al segle XIV envaí la regió compresa en els actuals estats de Ruanda i Burundi.
S’imposaren als autòctons, els hutus hutu o rundi, i als twa poble pigmeu, amb els quals, no obstant això, comparteixen estretes afinitats lingüístiques els tutsis adoptaren la llengua dels hutus, del grup bantú i culturals ruanda Els tutsis són el grup més meridional dels etiòpids i són famosos per llur estatura, excepcional, i per llurs danses La forma de vida tradicional dels tutsis es basava en la ramaderia nòmada i la guerra Formaven reialmes amb una organització de tipus feudal, al capdamunt de la qual un rei o mwami totpoderós recolzava sobre una aristocràcia formada pels…
les Dues Sicílies

Casa reial de les Dues Sicílies (dinastia dels Borbó-Anjou)
©
Història
Nom donat al conjunt dels regnes de Sicília i de Nàpols en ésser coronat Alfons el Magnànim rei de Nàpols el 1443 i prendre el títol de rex utriusque Siciliae
.
Com a titular de la corona catalanoaragonesa, Alfons era ja rei de Sicília i, d’altra banda, els reis angevins de Nàpols, els quals succeí, es consideraven i s’anomenaven reis de Sicília per la pau de Caltabellotta, el 1302, Frederic II de Sicília, fou obligat a prendre el títol de rei de Trinàcria tot reservant el títol de rei de Sicília als angevins de Nàpols Hom distingia cadascuna de les ‘Sicílies’ amb el nom de Sicília dellà el Far l’illa de Sicília i Sicília deçà el Far el regne de Nàpols La separació del regne de Nàpols durant la segona meitat del segle XV i l’organització separada…
baga
Etnologia
Individu d’un poble islamitzat de la costa de Guinea, al nord de Conakry.
És possible que el mot vingui de ba kae , ‘els habitants de la mar’ en llengua susu lingua franca de la costa guineana Els bagues no tenen una unitat lingüística, sinó que hi ha tres llengües bagues mútuament inintelligibles, una d’elles amb sis dialectes força diferents Els bagues tenen una unitat ocupacional Conreen l’arròs de manglar amb una tècnica i unes eines que els són peculiars també els són pròpies les tècniques d’extracció de sal marina i del vi de les palmeres d’oli Al llarg del s XX, la majoria dels grups bagues abandonaren les seves pràctiques culturals, es…
Habitat
Programa de l’Organització de les Nacions Unides dedicat a les ciutats i a la urbanització, amb seu a Nairobi.
Té l’origen en la cimera de les Nacions Unides celebrada a Vancouver el 1976 posteriorment coneguda amb el nom d’ Habitat I amb l’objectiu de debatre el fenomen de la urbanització accelerada, especialment als països en vies de desenvolupament, i intercanviar propostes per evitar-ne els efectes més indesitjables i promoure’n al màxim els més beneficiosos Aquesta cimera donà lloc a la creació de la Comissió de les Nacions Unides per als Assentaments Humans El 1996 se celebrà a Istanbul una segona cimera, Habitat II , per tal d’avaluar els resultats de les directrius acordades en la primera Els…
Església Evangèlica Espanyola
Branca del moviment protestant que es desenvolupà a l’Estat espanyol durant el segle XIX.
Els seus dirigents es reuniren a Madrid 1872, acordaren de formar un cos eclesiàstic comú a tots llevat dels baptistes i dels germans, que designaren Iglesia Cristiana Española , i adoptaren la litúrgia presbiteriana El 1880 s’hi produí un cisma Joan B Cabrera, d’acord amb les jerarquies eclesiàstiques d’Irlanda, provà d’introduir-hi el ritu episcopal, però només el seguiren algunes petites parròquies, les quals des de llavors s’anomenaren Iglesia Española Reformada Episcopal , i ell n'esdevingué el primer bisbe consagrat La Iglesia Cristiana Española canvià, el 1886, el seu nom…
Estudis Universitaris de Vic
Nom que adoptaren les delegacions de les Universitats de Barcelona, Autònoma i Politècnica de Catalunya que s’ubicaren a Vic a partir del 1977.
Els edificis on s’impartien els estudis pertanyien a la Fundació Universitària Balmes i la Fundació Universitària Eusebi Moler El 1997 s’aprovà el reconeixement de la Universitat de Vic com a centre independent, en la qual s’integraren les dues fundacions
Murray
Família escocesa, els membres de la qual portaren el títol de ri (rei), després de mormaor, i adoptaren el títol comtal vers el 1115.
Entre tots, es destaca James Stuart Murray ~1531 — Linlithgow 1570, regent d’Escòcia 1567-70 i comte de Murray 1564 Fill natural de Jaume V d’Escòcia i germanastre de Maria I d’Escòcia, al matrimoni de la qual amb lord Darnley s’oposà, mentre feia costat al partit anglès Havent abdicat Maria I, fou nomenat regent 1567 Morí assassinat
patrística
Cristianisme
Part de la patrologia que estudia la doctrina dels Pares de l’Església.
Aquesta doctrina nasqué de la catequesi prebaptismal i mistagògica, de l’apologètica i de la polèmica antiherètica, particularment de la necessitat de precisar la doctrina trinitària, la cristològica i la pneumatològica, i de l’exposició ordinària de la Bíblia com a part essencial de la litúrgia i de l’exposició de temes ascètics Basada en les Escriptures i en el símbol de la fe, més que del desig de crear sistemes teològics els teòlegs pròpiament dits, com Orígenes o Agustí, són relativament rars, parteix de les necessitats de la conservació de la fe i d’unes obligacions missioneres i…
festa de les caramelles
Folklore
Música
Festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Nova: una colla de cantaires visiten cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles.
Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua Un de la colla que, per tal d’arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació sovint anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat collectiu El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles, presenta nombroses variants en alguns…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina