Resultats de la cerca

Els anticossos antinuclears AAN s’adrecen contra proteïnes del nucli cellular els anticossos antidesoxiribonucleics ADN, contra l’àcid desoxiribonucleic els anticossos antiribonucleics ARN, contra l’àcid ribonucleic els anticossos anticitoplasmàtics , contra estructures del citoplasma antimitocondrials, contra els mitocondris antilisosomals, contra els lisosomes, etc Els autoanticossos específics d’òrgans només s’adrecen contra un òrgan concret múscul, tiroide, mucosa gàstrica, ronyó, fetge, etc i els específics de cèllules , contra determinades cèllules eritròcits, plaquetes, etc Tots…

La infecció té lloc per l’acció de l’enzim transcriptasa inversa, present en tots els retrovirus, amb el qual es fixen i el seu genoma és introduït en el cellular, on es replica utilitzant el mateix mecanisme cellular o es manté en forma latent durant un temps variable i indefinit El primer virus humà d’aquest grup identificat fou l’HTLV-I Human T-Cell Lymphotropic Virus type I , aïllat el 1978, i el més conegut és el virus de la immunodeficiència humana VIH, causant de la sida Les infeccions per retrovirus poden ésser asimptomàtiques o bé causar diverses afeccions com ara pneumònia, anèmia…

Constituïda per arbusts o arbres, sovint espinosos, de fulles simples, alternes o oposades, amb estípules petites i fugaces, de flors poc aparents, actinomorfes, pentàmeres o tetràmeres, generalment hermafrodites, de gineceu cimoses, i de fruits, de diversos tipus Consta d’unes 600 espècies, pròpies dels països càlids i temperats Ramnàcies més destacades Paliurus spinachristi espinavessa , arn Rhamnus alaternus aladern , lladern, llampúdol, llampuga Rhamnus alaternus varietat balearica aladernó Rhamnus alpina púdol , fic  Rhamnus cathartica   espina cervina , cambró  Rhamnus …

La seqüènciació gènica permet identificar els gens que ocupen una mateixa localització en realitat es tracta de mutacions de gens en el cromosoma La representació en una línia de la seqüència d’uns gens en el cromosoma constitueix un mapa genètic L’estudi d’unes determinades seqüències d’aminoàcids, amb funcions homòlogues i distribuïdes universalment dins d’un grup biològic, permet estimar la distància evolutiva entre els grups estudiats La seqüenciació de l’ARN dels ribosomes ha revelat unes relacions filogenètiques entre els éssers vius que permet dividir-los en tres grans…

Sòlid cristallí que es fon a 229°C Soluble en aigua, sobretot calenta, pràcticament insoluble en alcohol L’adenosina és un nucleòsid que resulta de la combinació d’una molècula de β—D—ribosa i d’una molècula d’adenina El nucleòtid corresponent és l’àcid adenílic L’adenosina exerceix un gran paper en bioquímica, ja que és el constituent de substàncies d’importància fonamental AMP, ADP, ATP, ARN, ADN, etc Per hidròlisi dóna adenina i la D-ribosa En el catabolisme es desamina per acció de l’adenosina-desaminasa i dóna inosina És preparada per hidròlisi de l’àcid nucleic del llevat,…

És una denominació sense valor taxonòmic El nom prové de l’acrònim de l’anglès ARthropod-Borne-virus ‘virus transportat per artròpodes’ Són constituïts per ARN de cadena única, amb coberta protectora Els artròpodes mosquits i paparres no són afectats pels virus, els quals desenvolupen el cicle vital en els vertebrats que els primers parasiten Els arbovirus inclouen les famílies Flaviviridae , Togaviridae , Rhabdoviridae , Reoviridae i Bunyaviridae Hom n’exclou els gèneres Filoviridae i Arenaviridae,  malgrat que provoquen malalties similars, com ara les  febres hemorràgiques ,…

Fill del també bioquímic i premi Nobel Arthur Kornberg , estudià a les universitats de Harvard i Stanford, on es doctorà el 1967 El 1972 anà al Medical Research Council de la Universitat de Cambridge on collaborà amb Aaron Klug en la recerca sobre el nucli cellular La seva anàlisi de la cromatina mitjançant tècniques de difracció dels raigs X donà com a resultat el descobriment del nucleosoma unitat bàsica constituent dels cromosomes El 1978 retornà a la Universitat de Stanford, on l’any 2001descobrí i determinà l’estructura i el funcionament de l’ARN polimerasa II, un enzim…

Es doctorà a l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT sota la supervisió del premi Nobel David Baltimore i continuà com a becari de postgrau del també premi Nobel H Robert Horvitz  El 1984 s’incorporà a la Universitat de Harvard, i el 1992 es traslladà al Dartmouth College on ocupà la càtedra Silverman de Ciències Naturals en el programa de medicina molecular Amb Gary Ruvkun i David Baulcombe guanyà el premi Albert Lasker d’Investigació Mèdica Bàsica 2012 pels seus descobriments sobre el micro-RNA, unes diminutes molècules d’ARN que tenen un paper essencial en la regulació dels…

Llicenciat en medicina a la Universitat de Lieja 1928, fou un dels pioners en la utilització d’el microscopi electrònic i les tècniques de centrifugació en l’estudi de l’estructura cellular Isolà i analitzà químicament per primera vegada 1933 un virus d’ARN i determinà en detall les característiques i les funcions dels orgànuls cellulars ribosomes, lisosomes i mitocondris principalment Fou director de l’Institut Jules Bordet 1948-72 i professor i cap del departament de citologia de la Universitat Lliure de Brusselles 1948-69, on fundà un laboratori d’investigació sobre el càncer…