Resultats de la cerca
Es mostren 402 resultats
Els accipitriformes: voltors, àguiles i esparvers
Els accipitriformes L’ordre dels accipitriformes Accipitriformes inclou la major part de les rapinyaires diürnes, exclosos els falcons, tot comprenent una gran diversitat de formes que, a la nostra fauna, van des d’ocells de la grandària del voltor i de l’àguila daurada, fins a l’esparver, de mida semblant a la de la tórtora Només hi ha representada d’aquest ordre la família dels accipítrids —de molt, la més nombrosa—, que a escala mundial es desglossa en 65 gèneres que cobreixen unes 200 espècies Caracteritzen aquests ocells el bec gros i encorbat i les ales amples moltes espècies volen…
El que cal saber de l’alopècia o calvície
Patologia humana
L’alopècia o calvície consisteix en la pèrdua de cabells Pot ésser de diversos tipus, segons la causa, però la presentació més habitual és la calvície comuna, deguda a una predisposició hereditària Aquest tipus de calvície, en un grau variable, es presenta en la majoria dels homes adults La calvície comuna se sol iniciar en la regió frontal i de vegades la coroneta És possible que es limiti a aquestes zones, però sovint s’estén progressivament amb l’edat a d’altres zones del cuir cabellut Una caiguda de cabells regular no ha d’ésser causa de preocupació En totes les persones, el pèl es renova…
angelins
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de tija ajaguda, amb fulles arrodonides i peludes i flors purpúries i blanquinoses disposades en glomèruls.
Viu a les pastures seques de les muntanyes calcàries, principalment al Pirineu i a les contrades veïnes
Castell de Gilareny (Llavorsí)
Art romànic
Situació Aspecte de les ruïnes d’aquest castell, estratègicament situat en un turó on s’uneixen els camins que comuniquen la vall de la Noguera Pallaresa amb la vall de la Noguera de Cardós ECSA - J Bolòs Castell situat damunt del poble de Llavorsí, al cim d’un turó, sobre la confluència de la Noguera Pallaresa amb la Noguera de Cardós Mapa 34-10215 Situació 31TCH532059 Venint de Llavorsí i anant cap a Sort, abans d’arribar al primer túnel cal trencar a mà esquerra Seguint per un camí carreter, es passa pel costat d’una casa abandonada i s’arriba a una masia encara habitada A peu, cal…
esquizofícies
Botànica
Classe de microorganismes protocariòtics d’organització semblant a la dels bacteris; generalment són més grossos i van proveïts de clorofil·la concentrada sobre làmines situades a la part perifèrica del citoplasma (cromatoplasma), la qual cosa els permet de fer la fotosíntesi completa.
La part central del citoplasma centroplasma és ocupada per filaments o corpuscles d’ADN nucleoide, no separats de la resta del citoplasma, que és dens, sense orgànuls, només en algun cas amb vacúols gasífers, però d’aspecte granulós degut a inclusions de cianoficina, volutina i glicogen Ultra la clorofilla a , contenen pigments blaus ficocianina i vermells ficoeritrina, a més de carotens diversos La diferent proporció d’aquests pigments pot donar a les cèllules colors des del verd blavós que justifica el nom d’algues blaves o cianofícies, verd maragda o gris verdós, fins al vermellós Les…
Els basidiolíquens
Són pocs els basidiomicets que han emprès el camí de la liquenificació Els més notables a Europa són els que han resultat del mutualisme entre fongs del gènere Omphalina i algues del gènere Coccomyxa , i han format un tallus granulós Botrydina o esquamulós Coriscium A aquest darrer tipus correspon el de la fotografia noteu-hi les esquàmules verdes, que ha produït fructificacions amb el típic aspecte d’agàric, i sense algues Els seus caràcters ens permeten de veure que el nom que li correspon és Omphalina hudsoniana Una altra espècie, O ericetorum , amb tallus de tipus Botrydina , ha estat…
Astor
L’astor Accipiter gentilis és de dimensions mitjanes, superiors en les femelles entre 48 i 61 cm, d’ales arrodonides i vol molt ràpid, característic pel ratllat del pit i la cua, que comparteix amb l’esparver Accipiter nisus Al dibuix s’aprecia la ratlla clara del damunt de l’ull i la llargada de la cua Marisa Bendala L’astor, anomenat també falcó perdiguer, és sedentari als Països Catalans, a excepció de les Illes, on és accidental A l’hivern és comú en algunes planes del Principat, com per exemple el Bages i el Vallès, i també al País Valencià s’observen migradors a les…
Les isobrials
Les isobrials ens introdueixen al conjunt d’ordres de molses netament pleurocàrpiques, amb caulidis primaris prostrats, irregularment ramificats, i caulidis secundaris ajaguts o erectes, ramificats de forma irregular, pinnada com una ploma o dendroide com un arbret La càpsula és erecta, de peristoma doble però l’intern, sovint simplificat Fontinalis antipyretica és una molsa aquàtica que forma masses en forma de plomall, de color verd fosc o verd negrós, flotants, agafades a les roques molles o, sobretot, als còdols, arrels, etc, submergits, en aigües mogudes, fredes i pures, en terrenys…
carbassera de rabequet

Carbassera de rabequet
Lankiveil (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Carbassera, de la família de les cucurbitàcies, de fulles i tiges de tacte suau, piloses, les primeres arrodonides i no lobulades, i llavors de marge obtús.
Els fruits, molt grossos fins a 1 m de diàmetre, són glaucs i blavissos
morralet
Malacologia
Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels decàpodes, de la família dels sepiòlids, de petites dimensions (5-6 cm), de cos curt i rabassut i aletes laterals arrodonides.
La coloració és vermellosa en l’animal viu És una forma litoral, molt freqüent a la Mediterrània, que habita als fons sorrencs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina