Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
Mare de Déu del castell de Llorenç (Camarasa)
Art romànic
Situació Vista des de l’angle sud-oest d’aquesta església, possiblement la primitiva parròquia del terme de Llorenç, amb la façana ornada per una finestra geminada ECSA - J Giralt, ECSA - EPablo La capella de la Mare de Déu del castell de Llorenç és situada a l’est de les ruïnes del castell andalusí, al peu del rocall Mapa 33-13328 Situació 31TCG201379 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MLlR Història No han estat localitzades fins a l’actualitat notícies històriques de la capella de la Mare de Déu del castell de Llorenç no es pot…
Llorenç Soler i de los Mártires
Cinematografia
Cineasta.
Vida Pèrit industrial, el 1957 es traslladà a Barcelona, on el 1962 retrobà Joan Piquer i Simón 1934, un amic valencià que treballava en la publicitat cinematogràfica i que li descobrí el cinema Es comprà una màquina de 8 mm i feu un parell de documentals Després creà la productora Filmagen, i amb Piquer rodaren força publicitat Ja sol, el 1965 debutà amb l’encàrrec Pirineos de Lérida Pallars, la Vall de Arán, Alta Ribagorza , migmetratge documental escrit per Josep Maria Espinàs que obtingué un primer premi estatal de films turístics El següent encàrrec, el migmetratge Será tu tierra 1966,…
,
Necròpoli de Rocabruna (Gavà)
Art romànic
Situació Restes humanes de la tomba i de la intervenció arqueològica del 1990 Corresponien a un home de 40 a 45 anys, amb una ferida de probable origen bèllic Museu de Gavà - P Izquierdo La necròpoli de Rocabruna és situada al vessant occidental del turó del mateix nom, prop de la carretera de Gavà a Begues i Avinyonet del Penedès, entre l’antiga església de Santa Magdalena del Sitjar avui de Santa Maria de Bruguers i el nucli urbà de Gavà Actualment l’àrea forma part de la Zona Residencial Nostra Senyora de Bruguers, i és tallada pel carrer de Can Mas Les poques tombes conservades es troben…
Santa Maria de Mataró
Art romànic
Situació L’església de Santa Maria de Mataró, avui dia amb la titulació de basílica, centra el nucli primitiu de la ciutat de Mataró i es troba a la plaça de Santa Maria Mapa 37-15393 Situació 31TDF539992 NOB Història Inicialment, es coneixia com Santa Maria de Civitas fracta o d’ Alarona , fins que es va imposar el nom de Mataró Hi ha hagut força polèmica per part dels historiadors locals per esbrinar el significat de Civitas fracta Sembla que, després de molts debats, s’accepta que el significat del topònim fracta es refereix al fet que era una ciutat dividida, d’una banda, en dues…
Necròpoli del Saladar (el Cogul)
Art romànic
Situació Un aspecte d’aquesta necròpoli rupestre, amb les tombes excavades en un esperó rocós ECSA-J Bolòs Aquesta necròpoli és en un tossal o esperó rocós situat a la dreta del riu de Set, envoltat de camps d’oliveres Mapa 32-16 416 Situació 31TCF089928 El petit tossal on hi ha la necròpoli és a uns 3 km del Cogul, sobre la pista que condueix a l’Albagés Necròpoli A l’esperó rocós, orientat de nord a sud, que ha servit de base a la necròpoli rupestre, almenys hi resten encara vint-i-quatre tombes excavades en el gres A la part més septentrional hi ha un marge de conreu al peu del qual hi ha…
Basílica i necròpoli del mas Castell de Porqueres (Porqueres)
Aspecte dels vestigis de l’església des de migdia JM Nolla L’any 1965, com a conseqüència de la troballa de tombes romanes tardanes efectuada durant unes prospeccions, s’iniciaren unes campanyes d’excavacions al costat nord del mas Castell Porqueres, Pla de l’Estany, una gran masia d’origen antic a molt poca distància, cap a ponent, de l’església parroquial de Santa Maria, obra romànica molt ben conservada que va ser consagrada el 1182 Els treballs, dispersos i caòtics, duraren, amb més o menys intensitat, fins el 1970 i no han estat mai objecte d’una publicació científica i rigorosa Aquestes…
Via, vil·la i basílica del Parc Central (Tarragona)
Vista aèria del conjunt, descobert i excavat el 1994 al solar d’un futur centre comercial À Rifà L’any 1994 es van descobrir i excavar al solar del centre comercial del Parc Central Tarragona una basílica cristiana i d’altres restes a banda i banda d’una via romana que segueix el traçat de la que ja va descobrir J Serra i Vilaró a la necròpoli paleocristiana del Francolí A l’W de la via romana va aparèixer una villa organitzada al voltant d’un pati porticat A l’E es documentà un conjunt molt més complex format per una basílica cristiana, una explotació agrària i un edifici de dependències poc…
Sant Miquel de Tartareu (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església en la qual destaca el perfecte aparell de l’absis ECSA - J Giralt L’església de Sant Miquel es troba als peus del castell de Tartareu, a mig vessant del turó que domina el nucli urbà de Tartareu Just a llevant de l’absis del temple hi ha les restes de la primitiva església de Tartareu, també romànica, descoberta durant les excavacions dels anys 1990 i 1991 Mapa 32-13327 Situació 31TCG109438 Per a arribar-hi cal seguir el camí de bast que arrenca des de la plaça de l’actual església parroquial i que va a morir a la mateixa església CAT-CCA-JGB Història La…
Llums de petroli i anys seixanta
Hi ha dos factors decisius que marquen la joventut dels anys seixanta arreu d’occident D’una banda l’arribada a la majoria d’edat de la primera generació que no va viure la Segona Guerra Mundial i que, per tant, podia inhibir-se dels traumes i de les divisions que la van provocar, i d’una altra, la difusió, ni que sigui en una mesura força modesta, de la societat de benestar —que encara no era del tot identificable, almenys a Europa, amb la societat de consum— A aquests factors cal afegir-hi el desig de les generacions més castigades pels conflictes bèllics de la primera meitat del segle de…
Arqueologia funerària del territori de Tàrraco
Introducció Enterraments de l’antiguitat tardana de la villa romana de Callípolis Vila-seca de Solcina, Tarragonès Arxiu CÒDEX Si bé el coneixement que tenim del món funerari a l’antiguitat tardana de la ciutat de Tàrraco és força ampli, i augmenta cada vegada gràcies a les troballes arqueològiques, no s’esdevé el mateix en el seu ager o territori dependent Les causes d’aquesta coneixença menys completa es deuen, en primer lloc, al pes més important de les excavacions arqueològiques que es realitzen a la ciutat de Tarragona respecte del seu territori D’aquesta manera, el que coneixem del món…