Resultats de la cerca
Es mostren 567 resultats
Sant Martí de Granera
Art romànic
Situació Vista de la façana de ponent, on hi ha el primitiu portal tapiat M Anglada El temple parroquial es troba al barri anomenat de l’Església, a un centenar de metres vers ponent de la capella de Santa Cecília Mapa L36-14363 Situació 31TDG217199 MAB Història L’església parroquial de Sant Martí de Granera, com a punt de referència d’un ampli terme, apareix el 1040 en la documentació de Sant Benet de Bages, monestir que posseïa amplis dominis en el seu territori Altres referències del 1068 en endavant en confirmen la continuïtat Avançat el segle XIII hom va renovar l’església,…
Sant Andreu de Llar (Canavelles)
Art romànic
Situació Façana de migdia d’aquesta antiga església parroquial, ara sense culte ECSA - A Roura L’antiga església parroquial, avui en un lamentable estat d’abandó, és a llevant del poble de Llar, a uns 500 m, a la dreta de la carretera i en el clos del cementiri Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 56” N - Long 2° 13’ 1” E Per arribar-hi cal prendre el mateix itinerari descrit en la monografia precedent PP Història Aquesta antiga església parroquial fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà És possible que aquesta subjecció arrenqui de la donació que l’any 846 feu el comte Berà I a…
Torre de les Bruixes (Arbúcies)
Art romànic
Fortificació situada a l’extrem nord del castell de Montsoriu al qual era unida per murs en part encara subsistents A Caballé Situació A l’extrem nord del turó on es troba el castell de Montsoriu, dalt d’un petit promontori anomenat de les Bruixes, s’aixeca aquesta torre La posició avançada respecte al conjunt del castell permet dominar millor la vall d’Arbúcies, al peu del Montseny, i el seu accés des de la costa Mapa 365M781 Situació 31TDG619263 Per arribar-hi cal seguir el mateix camí indicat que porta al castell, i llavors enfilar el turó fins al punt on es troben les restes ACC Història…
Santa Coloma de Sellui, abans de Sersui (Gerri de la Sal)
Art romànic
L’església de Santa Coloma de la vila de Sersui figura en el document conegut com a fals IX de Gerri , en la donació que feu el comte Ramon al monestir de Gerri, en el qual consta l’església de Santa Coloma de la vila de Seresui En el testament de Ramon Miró de Sersui, senyor del castell de Sersui, datat a mitjan segle XI, consten les deixes d’una vinya “ ad Sancta Columba per dedichar et quando fuerit dedicata ad meos filios remaneat ”, i una terra “ in ipsas peccas de Sersui ” a Santa Coloma i a Sant Pere Pere Ramon de Sersui, fill de l’anterior, donava, l’any 1098, al monestir de Gerri…
passió
Literatura
Teatre
Representació de la passió de Crist provinent del drama litúrgic
medieval ( misteri
) i, en darrer terme, del cant litúrgic de la pàssia
.
Entre les més conegudes hi ha la d'Oberammergau, a Baviera Als Països Catalans, ja en dates molts reculades hi ha petits drames en llatí sobre la resurrecció que originaren aviat peces breus en llatí i català o en català sol, alguna de les quals s’ha conservat fragmentàriament Al s XIV hi ha notícies de representacions de la Passió, i confirmen la seva popularitat dos fragments contemporanis, escrits en un català bastant aprovençalat, conservats a Mallorca i al Rosselló No es conserven texts passionístics del s XV, bé que hi ha referències com més va més abundoses de…
Sant Sever (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
La capella de Sant Sever és documentada per primera vegada el 1032 en el testament sacramental de Riculf, en el qual hom llega ad Sancti Severi dos mancusos L’església pertanyia al monestir de Sant Cugat i per aquesta raó apareix en la butlla de Calixt III de 1120 on es confirmen els béns i privilegis d’aquest cenobi vallesà El 1230 Gregori IX refermà també a Sant Cugat les esglésies de Sant Pere i de Sant Sever amb els seus béns i possessions No hi ha cap constància que Sant Sever passés mai de ser una simple capella de terme La darrera referència d’aquesta església és de l’any…
Giovanni Battista Martini
Historiografia
Música
Compositor, teòric i historiador de la música.
Vida El 1722 ingressà en l’orde franciscà i, després de dur a terme estudis de cant, violí, clavicèmbal i composició, el 1725 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc, a Bolonya, on fou ordenat capellà quatre anys més tard El 1753 assistí, a Roma, a l’èxit obtingut per la seva música, arran del qual li oferiren el càrrec de mestre de capella de Sant Pere, que rebutjà Fou el teòric musical més notable de l’Europa de la segona meitat del segle XVIII, encara que això limità la seva importància com a músic i documentalista tenia una biblioteca amb més de 17000 volums La seva…
Sant Joan de Viladellops (Olèrdola)
Art romànic
Situació Sant Joan de Viladellops Detall de la porta tapiada del mur nord de l’antiga edificació romànica aprofitat en construir l’església moderna ECSA - JA Adell La capella de Sant Joan de Viladellops es troba dins el petit nucli de Viladellops Mapa 35-17447 Situació 31TCF944737 Per a arribar a Viladellops cal seguir la carretera comarcal 244, que des de Vilanova i la Geltrú mena a Vilafranca del Penedès uns 5 km abans d’arribar a aquesta població s’ha d’agafar un trencall a mà dreta que mena directament al veïnat de Viladellops MLIR Història La primera menció del lloc de Viladellops és de…
Natàlia o Colometa
Literatura catalana
Protagonista de La plaça del Diamant, novel·la de Mercè Rodoreda.
Titulada primer Colometa , la novella narra la joventut de Natàlia, quan tothom la coneix amb el sobrenom de Colometa, una identitat imposada per Quimet, que representa una primera i fonamental despossessió Inicialment, Colometa és una noia innocent, bondadosa i insegura, que es promet amb Quimet, que la sotmet a la seva autoritat i amb el qual es casa aviat neixen els dos fills, Antoni i Rita, i la seva vida està marcada pel treball i per la rutina, amb el sofriment mental i físic De fet, la seva existència és la d’una dona invisible, de la presència de la qual ningú no sembla adonar-se’n,…
Sant Urbà de Montsonís (Foradada)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església, bastida sobre un alt sòcol, convertida avui dia en local social del poble de Montsonís ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Urbà de Montsonís és a la part alta del poble de Montsonís Mapa 33-13328 Situació 31TCG360394 Per a arribar a Montsonís cal prendre una carretera que surt d’Artesa de Segre JAA Història El lloc de Montsonís és conegut des de l’any 1131, en què el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera feu donació a l’abadia de Sant Pere d’Àger del castell de Montsonís, amb el seu terme, les pertinences, els delmes, les primícies, les oblacions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina