Resultats de la cerca

Pren també el nom de prova i d’ estampa Hom distingeix diversos tipus de gravats, segons els diferents tipus de planxa la qual rep el mateix nom amb què han estat impresos Així, hom en diu gravat original si és el mateix artista qui ha concebut l’obra i ha gravat la planxa, gravat d’interpretació si el gravador ha pres per model una obra pintada o dibuixada per un altre artista, gravat de reproducció si la planxa ha estat gravada per procés fotomecànic fotogravat i no pas per la mà de l’artista, gravat en relleu si el gravat de la planxa ha estat fet rebaixant la part corresponent als blancs…

Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Tot i que s’acostuma a identificar amb una determinada successió d’intervals o d’acords, la cadència és un fenomen que depèn també d’altres paràmetres musicals, en particular del formal conclusivitat/suspensivitat D’altra banda, entesa com una determinada successió d’acords —estiguin o no al final de la peça—, la cadència té un paper important en la teoria harmònica harmonia2 , bé perquè representa la progressió harmònica bàsica JP Rameau, bé perquè expressa la jerarquia tonal a través de les seves funcions H Riemann Cadència i clàusula Exemple 3 ©…

S'inicia amb El cautiverio feliz y razón individual de las dilatadas guerras de Chile , de Francisco Núñez de Pineda y Bascuñán 1607-1682, escrit el 1673 i publicat el 1863 L’obra narra en forma novellada les seves experiències com a presoner dels araucans durant uns quants mesos del 1629, i constitueix una de les crítiques més vigoroses a la conquesta de Xile Dins el gènere concret de crònica d’Índies, el jesuïta Alonso de Ovalle 1601-1651 escriví la Histórica relación del reino de Chile 1646, on descriu amb sensibilitat el paisatge, els pobles i els costums del seu país Entre els llibres…

Desenvolupament enciclopèdic A partir del 1837 es canvià pel de Journal littéraire, scientifique, agricole et commercial annonces judiciaires, légales, avis divers Editat i dirigit pel seu propietari, l’impressor perpinyanenc Joan Baptista Alzine, marcà una fita en la història de la premsa de la Catalunya del Nord, ja que fou el primer periòdic cultural del Rosselló Recolzat sobre una empresa editorial dinàmica, i dirigit per Alzine, carlí i lligat als nuclis intellectuals de la ciutat, així com als de l’emigració espanyola, Le Publicateur tingué una qualitat formal i de redacció que…

Desenvolupament enciclopèdic La seu ocupa un edifici projectat per l’arquitecte Gabriel Alomar al carrer de Sant Roc, als terrenys que fins aquell moment ocupava l’edifici de l’antiga Universitat Lulliana Les obres començaren a l’abril del 1950 i no conclogueren fins el 1972 La creació d’aquest centre tingué el suport de la Universitat de Barcelona, l’Ajuntament de Palma, que cedí els terrenys, i la Diputació de Balears El 1950 es constituí un patronat que redactà un avantprojecte d’estatut que perfilava la idea de crear un centre d’estudis universitaris en collaboració amb la UB…

El mot aculturació és emprat per a indicar que determinades formes de vida o de cultura han estat introduïdes en les funcions socials d’una societat a través del seu contacte amb una altra societat parcialment o totalment diferent quan dues o més societats humanes es relacionen per cooperació, a través de conquesta militar, per imposició política d’una sobre l’altra, una d’elles, almenys, adquireix formes de vida de l’altra El procés d’adquisició d’aquestes formes de vida —el procés d’aculturació— és anomenat manlleu cultural Així, la presa de contacte i la continuïtat de les relacions entre…

Banca Catalana, Barcelona, JMFargas-ETous, 1965-68 ECSA / GC-P La forta presència a Catalunya de la banca espanyola d’origen castellà o basc contrasta no solament amb l’escassa introducció de la banca pròpiament catalana a la resta d’Espanya, sinó fins i tot, i amb més rellevància, amb la insuficient presència d’aquesta en la pròpia comunitat Aquesta circumstància ha estat destacada, des del començament del nacionalisme català, com una de les febleses més importants de l’economia catalana, dotada, això sí, d’una potent i diversificada estructura industrial Catalunya va perdre en la primera…

Al NW la serra de Port del Comte la separa de la conca del Segre Alt Urgell, fins a la serra del Verd N, on s’inicia el Berguedà, i fins al cap Llitzet angle NE Per l’E i el SE s’estén fins a l’aigua de Llinars, després anomenada aigua d’Ora, pel SW fins al Cardener, i per ponent, fins a la serra d’Encies És, doncs, una estratègica capçalera prepirinenca per on davallen els camins de la Seu d’Urgell a Cardona, fet que impulsà Guifré I al repoblament, al segle IX, ajudat pels monestirs de Sant Llorenç de Morunys, a la vall de Lord Sobirà, i de Sant Pere de Graudescales, a la vall de Lord Jussà…

El relleu Té una llargada d’uns 8000 km amb la màxima amplària a Bolívia 750 km, i una orientació N-S de les seves estructures en la quasi totalitat del seu recorregut A l’extrem sud l’alineació general es corba cap a l’est a través de la Terra del Foc formant l’arc de les illes Scotia i des d’allí es torna a corbar A 18° S de latitud el sistema sofreix una inflexió gairebé semicircular cap a l’oest seguint la configuració de la costa del Pacífic fins a arribar al sud de Colòmbia, on es divideix en tres branques diferents la més oriental s’adreça de seguida en direcció N-E, flanqueja el llac…

Durant la prehistòria i l’edat antiga, el moviment colonitzador estigué íntimament lligat a les migracions de pobles a la recerca de terres millors, a l’establiment de colònies mercantils o a la creació de poblacions d’interès estratègic colònia L’edat mitjana fou poc propícia a cap mena de colonització Les invasions germàniques de l’alta edat mitjana no poden ésser considerades com a veritables moviments colonitzadors perquè eren oligarquies militars, poc dedicades a l’activitat econòmica i que en general respectaren l’organització del país ocupat Amb moltes limitacions hom pot considerar…