Resultats de la cerca

La febre tifoide és una malaltia infectivocontagiosa d’origen bacterià que es transmet per aliments i líquids contaminats amb matèries fecals, orina o d’altres secrecions de persones infectades, i que evoluciona amb síndrome febril, mal de cap i dolor abdominal Malgrat que podria semblar una infecció pròpia de països exòtics, la febre tifoide es pot contreure al nostre medi Tanmateix, però, en molts casos el contagi s’esdevé en desplaçaments a zones endèmiques de clima tropical, com ho són, per exemple, Mèxic, Egipte o l’índia així, abans d’efectuar un viatge a un país tropical,…

La prostatitis és una inflamació de la pròstata, sia aguda o crònica, que origina trastorns miccionals i dolor a la zona perineal o el baix ventre La prostatitis aguda, en molts casos provocada per una infecció bacteriana, sol guarir al cap de pocs dies sense seqüeles si s’hi efectua un tractament adequat amb els antibiòtics prescrits pel metge després d’una anàlisi d’orina Cal sempre respectar exactament les indicacions del metge, ja que en cas contrari el tractament pot ésser ineficaç i es pot originar una prostatitis crònica Si bé la prostatitis crònica provoca durant molt de temps…

Rep també els noms de malaltia dels drapaires, malaltia dels cardadors de llana i malaltia dels escorxadors Es coneix des de mitjan segle XIX i fou utilitzada per R Koch per a desenvolupar la teoria de la malaltia infecciosa En funció de la via d’entrada del microorganisme i l’evolució de la infecció, se'n distingeixen diversos tipus agut, cerebral, cutani, crònic, pulmonar i intestinal És freqüent als sòls, on es troba principalment en forma d’espores que resisteixen la dessecació i les altes temperatures durant molt de temps A diferència d’altres malalties humanes, no es transmet de persona…

Es caracteritza per estat febril, presentació sobtada de nòduls cutanis durs i circumscrits que, freqüentment, experimenten necrosi, edema subcutani a les extremitats i a la zona ventral del tronc i limfadenitis generalitzada Provoca febre, abatiment, anorèxia, salivació excessiva, secreció oculonasal, coixesa, pèrdua de pes i disminució de la producció de llet El virus es contagia per contacte directe entre animals, i és molt ràpid, però també de manera indirecta a través de mosques, paparres, tàvecs o altres animals que s’alimenten de sang No es transmet a les persones, ni per contagi…

Definició La tos ferina és una malaltia infectivocontagiosa d’origen bacterià que especialment incideix en infants petits La seva manifestació principal correspon a accessos de tos intensos i freqüents La malaltia, d’una evolució que sol ésser favorable i permet la recuperació total al cap d’unes sis o vuit setmanes, de vegades, especialment en nodrissons, pot originar complicacions greus Causes Els agents etiològics de la tos ferina corresponen a bacteris pertanyents al gènere Bordetella , els més petits dels bacteris La malaltia és causada per la Bordetella pertussis en un 85% a un 90% dels…

Anatomicopatològicament, es presenten unes ulceracions intestinals, sobretot en el pla de les plaques de Peyer i dels follicles tancats dels budells Clínicament, després d’un període d’incubació d’una setmana a tres setmanes, s’inicia amb cefalàlgia, astènia i hipertèrmia lleu, que va en augment Aquesta hipertèrmia va acompanyada de bradicàrdia relativa, pols dícrot, calfreds, mareigs, vòmits, etc Hi ha una hepatosplenomegàlia i apareix a vegades la rosèola tífica Les dades de laboratori més importants són una leucopènia, amb discret augment de la VSG La prova diagnòstica més important és l’…

Definició La lepra o malaltia de Hansen és un trastorn infectivo-contagiós, d’origen bacterià, que causa lesions a la pell, les mucoses i el teixit nerviós Tot i que és crònica, l’afecció sol ésser benigna, si bé en els casos més greus, i en les fases més avançades, se solen produir lesions i complicacions serioses, que poden resultar mortals Causes, lesions característiques i tipus de lepra L’ agent etiològic de la lepra és el Mycobacterium leprae , o bacil de Hansen , un bacteri de forma allargassada, del gènere Mycobacterium , que es pot tenyir pel mètode de Ziehl-Neelsen El germen es…

El xancre tou és una lesió infecciosa cutània ulcerada, tova i dolorosa, que es transmet amb les relacions sexuals i que generalment afecta els genitals El trastorn és endèmic i molt freqüent a l’Amèrica Central, Àfrica i sud-est d’Àsia al nostre medi, però, la incidència és relativament baixa Les persones més exposades al contagi són les que tenen una vida sexual promíscua, especialment prostitutes i mariners, a causa de l’elevat índex d’afecció entre les prostitutes dels grans ports Els homes en són afectats més sovint que les dones L’agent etiològic del trastorn és l’…

És anomenada xancre una lesió ulcerosa dels genitals externs, generalment localitzada a l’extrem del penis, que es caracteritza per la pèrdua de l’epidermis i una part del derma o el derma sencer Tot i que es poden presentar diversos tipus de lesions ulceroses als genitals, com l’herpes genital, el granuloma inguinal o el limfogranuloma veneri, el terme xancre s’aplica especialment en les lesions que es manifesten en dos tipus de malalties venèries el xancre sifilític i el xancroide El xancre sifilític o xancre dur és una lesió característica de la sífilis, malaltia de transmissió sexual…

La freqüència de les petèquies amb el color fosc de la sang al coll, tòrax i membres, així com el desenllaç quasi sempre tràgic de la malaltia, foren la causa dels noms “pesta negra” i “mort negra”, corrents des del principi de l’epidèmia Originada a l’Extrem Orient, arribà a Constantinoble l’any 1347 i d’ací s’estengué ràpidament pels països llatins, via Gènova i Marsella Tant l’Àfrica del nord com l’Europa central i septentrional en foren afectades poc temps més tard, i hom pot assegurar que l’any 1350 tot el món conegut a l’època es trobava infectat, amb xifres de mortalitat que en alguns…