Resultats de la cerca

Consisteix bàsicament en una metxa de fibres vegetals o animals, generalment crins de cavall, tensades entre els extrems d’una vara prima i flexible de fusta, de manera que les fibres puguin mantenir-se lleugerament separades de la vara En català és molt freqüent anomenar-lo també arquet El frec transversal de les fibres contra la corda, sovint millorat amb pols de resina , imprimeix a aquesta un desplaçament lateral seguit d’un moviment en sentit contrari, en relliscar per la mateixa tensió, que es repeteix de forma recurrent, de manera que produeix una nota estable i amb una qualitat…

Les lecideàcies Moltes espècies de lecidees han estat separades, principalment pels seus caràcters ascals, de l’antic gran gènere de les Lecidea El tipus del gènere, en sentit estricte, és L fuscoatra , una espècie més aviat mediterrània, que viu sobre roques silícies nitrificades, poc inclinades i ben illuminades Aquí, el tallus és brunenc, però sovint és gris perla varietat grisella Volkmar Wirth Clàssicament, aquesta família comprenia fins fa poc temps els líquens amb apotecis lecideïns o biatorins i espores incolores Com a conseqüència de la creació de grups més naturals, un bon nombre…

Esquelet silici d’un radiolari vist al microscopi electrònic d’escandallatge × 150 Hom n’ha trobats en sediments marins molt antics, fins del Cambrià, on la seva acumulació dona lloc a la formació d’unes roques especials, les radiolarites El de la fotografia procedeix del Miocè inferior de Muro, Mallorca J Antoni Curto Són protozous amb pseudopodis rígids i esquelet axial, que ofereixen una gran uniformitat d’organització i una monòtona simplicitat morfològica, la qual cosa fa que siguin poc utilitzats en biostratigrafia La gran majoria dels radiolaris tenen un esquelet segregat pel mateix…

Introducció Peça de terra cuita, probablement una nina, del segle XI ECSA - J Colomé La ceràmica islàmica de la ciutat de Tortosa constitueix un dels conjunts més representatius dels vestigis de la civilització andalusina durant la seva presència a les terres de l’Ebre El procés del seu estudi es va iniciar fa ja alguns anys amb els treballs d’investigació arqueològica que es realitzaren per a conèixer el traçat urbà medieval de la ciutat La següent exposició correspon als diferents tipus ceràmics identificats en els estudis realitzats a l’excavació arqueològica de la plaça de Sant Jaume…

Ens trobem ara amb un gran ordre d’ascomicets amb ascs fissitunicats que té alguns representants liquenificats Es tracta de líquens crustacis, sovint termòfils, amb pseudotecis d’aspecte peritecioide i ascs típicament no amiloides, amb parafisoides persistents o evanescents Les espores són gairebé sempre septades, sovint més amples per un extrem N’estudiarem les famílies següents artopireniàcies Arthopyreniaceae , micoporàcies Mycoporaceae , telenellàcies Thelenellaceae , prototelenellàcies Protothelenellaceae , estrigulàcies Strigulaceae , dacampiàcies Dacampiaceae i liquenoteliàcies…

Les rizocarpàcies els líquens geogràfics Aquesta família comprèn líquens amb el tallus habitualment crustaci, amb apotecis sèssils, o immersos, sovint situats entre les arèoles del tallus, amb marge propi, que en ocasions desapareix en madurar l’apoteci Els ascs presenten un tolus més o menys amiloide, amb un tub axial curt, i els envolta una capa de gelatina fortament amiloide Les paràfisis són ramificades i anastomitzades Les espores poden ésser bicellulars, submurals o murals, de color bru o verdós més o menys fosc, a vegades incolores, rodejades per un halo, visible almenys a les espores…

Els mascles tenen a l’extrem del cap un corn dirigit cap amunt, mentre que les femelles tenen una petita prominència De moviments lents, ponen els ous en la fusta en descomposició És comú en indrets secs dels Països Catalans

Les aspicílies són espècies del gènere Aspicilia , comunes al nostre país, si bé sovint d’identificació delicada A intermutans és una de les espècies silicícoles mediterrànies més abundants Fixem-nos en el tallus fissurat i areolat, de color gris ocraci i, sobretot, en els seus apotecis, inclosos en les arèoles del tallus, i amb el disc poc o molt angulós Néstor Hladun Aquesta família comprèn líquens de tallus crustaci, a vegades lobulat i, rarament, fruticulós, en general poc pigmentat, sovint paraplectenquimàtic, sobretot al còrtex Els apotecis són més o menys immersos, amb el marge tallí…

Situació Antiga parròquia recentment restaurada dins un petit oasi de verdor enmig del feiner Vallès C Barbany-M R García L’edificació de l’antiga parròquia queda a l’extrem nord del terme municipal tocant al de Granollers, en un pla a l’esquerra de la riera de Tenes Mapa L37-15393 Situació 31TDG383087 S’hi va des de la carretera de Caldes de Montbui a Granollers Passat el pont sobre la riera de Tenes i prop del quilòmetre 8 es troba el trencall a mà esquerra vers tramuntana d’una pista on s’ha de deixar el cotxe a uns 100 m, perquè el pas està barrat per una cadena, i continuar…

Els cinorincs, microscòpics i de vida marina, al nostre país no han estat estudiats a fons fins ara, tot i que es consideren molt comuns a totes les mars El seu aspecte extern recorda molt el de les larves dels dípters, sobretot per la cutícula dividida en anells i per les setes terminals del cos L’exemplar de l’esquerra, de l’espècie Echinoderes dujardini , fou trobat en mostres d’aigua procedents dels fons de posidònia dels voltants de Tossa de Mar, a 5 m de profunditat hi podem distingir perfectament els caràcters externs d’aquests animals A la dreta, un detall dels anells del mateix…