Resultats de la cerca

Aquesta fortalesa, avui desapareguda, segurament es trobava a prop o en el mateix lloc de l’antic poblat de Sallent, avui dia abandonat El topònim Saliente es troba documentat en el testament del comte Borrell II de Barcelona-Urgell, com una possessió cedida al cenobi de Tresponts i que el comte Ermengol, fill del comte Borrell, donà el 997 a la catedral de la Seu El kastro Salientis no figura esmentat fins al segle XI en documents de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell en donacions d’alous dins el…

El territori del Baridà, esmentat ja l’any 882 i en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix profusament en la documentació dels segles X, XI i XII el seu centre era el castell de Bar, esmentat l’any 895 De pertinença comtal primer, amb la incorporació del comtat de Cerdanya a la corona amb Jaume I, passà a mans reials al segle XIV pertangué al vescomtat de Castellbò, i retornà, al principi del segle XV, a la corona L’església del lloc era dedicada a sant Esteve L’any 970, en les afrontacions d’una terra situada al castell de Bar s’esmenta la terra de Sant Esteve, que hem de suposar…

El castell d’Alós fou un dels castells més importants d’aquest sector del Pallars Sobirà Com d’altres castells veïns, dominava l’antic camí que conduïa a la Vall d’Aran La primera referència documental que es té d’aquest castell correspon a la convinença que el comte Ramon V de Pallars Jussà establí l’any 1064 amb Bernat Guillem Bernat convingué a Ramon entrar, sortir i guerrejar contra tots els homes i les dones del castell que féu a Alós L’any 1090 Artau II, Eslonça i el seu germà Ot donaren al monestir de Gerri la vila d’Alós Jussà amb les seves esglésies, els plets i els…

Situació El despoblat de Bellmunt, on hi ha les ruïnes del castell, s’alça a migdia de Fet i a l’altra banda del barranc de la Font, en una elevació destacada de la serra de Savinós, dominant per la dreta la vall de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-12 289 Situació 31TCG049555 No és fàcil arribar actualment fins a Bellmunt a més, cal tenir en compte que gairebé tot el territori és despoblat i per tant recomanem portar un bon mapa En principi s’ha d’agafar la pista del Montsec d’Estall al quilòmetre 74 de la carretera N-230, passat Tolba, a la dreta hom pot fer l’itinerari a l’inrevés, és a dir,…

El primer esment de la parròquia de Sant Pere de Puigverd és dels anys 1080-1100, període dintre del qual féu testament Adelaida, muller de Ponç Dalmau, que llegà als clergues de Puigverd 2 mancusos perquè hi diguessin misses Segons el seu testament sacramental de l’any 1119, Bernat Pere de Ponts, anomenat Vidià, volia que, de la tercera part dels béns mobles que tenia amb la seva muller, se’n fessin quatre parts, de les quals dues s’havien de repartir entre les esglésies i els clergues de Santa Maria de Gualter, Sant Tirs d’Oliola, Sant Pere de Puigverd i Santa Maria d’Agramunt A més, volia…

L’any 1052, segons apareix en el Cartoral de Carlemany , Amat Vives, fill de Tragonça, jurà fidelitat al bisbe Berenguer de Girona per la seva casa i la seva fortalesa fortedam de Sant Sadurní de Saldet L’any 1103, s’esmenta una convinença o pacte feudal entre el capítol de Girona i Ramon Arnau, amb relació al castell de Sant Sadurní castro Sancti Saturnini Per un document de l’any 1122, sabem que aquest Ramon Arnau era senyor d’Anglès En aquest document, el bisbe Berenguer encomanà a aquest senyor i al seu fill Ramon aquest castell de Sant Sadurní, que havien de tenir com a feu…

El castell de Segura és situat sobre un turó escarpat que domina el rec del Mas de Segura, uns 4 quilòmetres al nord de Tuissan De fet, aquesta fortalesa no conserva en l’actualitat cap element d’origen romànic car fou totalment refet en època moderna, i avui dia és en estat de ruïna Els indrets de Segura i Fasta, des del segle XII i durant gairebé tota l’època moderna formaven una única comunitat i parròquia per aquesta raó, la història del castell de Segura està molt lligada a la de Fasta i la seva església de Nostra Dòna així, consta que el castrum de Segura , esmentat en una escriptura…

L’any 920 el monestir d’Alaó adquirí per donació de Ceno una vinya al lloc dit Velonce, a la vall d’Esplugafreda Així mateix, consta al Cronicó I de Ribagorça que el bisbe Eimeric dedicà l’església de Spelunca Frigida Sens dubte aquesta consagració data d’abans de l’any 1000, ja que vers el 997 el prevere Cèntul donà en testament al cenobi d’Alaó la porció d’una casa amb dos cups que tenia per compra al vilar d’Esplugafreda, prop l’església de Sant Vicenç —primitiva advocació de l’església—, i que confrontava a sol ixent amb la penya, pel ponent amb la casa d’Apó i per dalt amb la dita…

Aquest castell, avui desaparegut, era situat al llogaret de Monblanquet, al sud-est de Vallbona de les Monges En un principi rebé el nom de castell de Montblanc o del Tallat Així apareix per primera vegada en un document del 1155, pel qual Guillem de Cabrera i la seva muller Adalet concediren a Pere de Malacara i la seva muller Dolça el castell de Montblanc que s’anomenava Tallat, amb la meitat del que Guillem de Cabrera rebia del castell i altres drets inherents a la fortalesa Pere de Malacara havia de ser fidel a Guillem d’Aguilar --un altre dels castlans-- i havia de donar-li potestat del…

El castell de Creixell, situat a la frontera entre els comtats de Besalú i d’Empúries, tingué un paper important en l’edat mitjana central L’any 1110, el comte de Besalú féu una convinença o pacte feudal amb diversos senyors, amb relació al “ castro de Crexello ” i a l’honor de Gausbert de Creixell, que el comte havia donat a Pere Ramon de Mata, que, segons Pere Català, sembla que era senyor del castell de Mata o Mataró Així mateix, el cavaller Guillem de Creixell, documentat el 1087 al costat del comte de Barcelona, ja devia ésser senyor d’aquest lloc L’any 1121 s’esdevingué un…