Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
anseriformes

Oca del Canadà, exemple d’aanseriformes
© Corel
Ornitologia
Ordre de la classe dels ocells, que comprèn la majoria dels ocells que antigament es reunien en el grup dels palmípedes.
Són ocells aquàtics, de tíbia curta Els dits anteriors de les potes són units per una membrana, més o menys totalment, que els ajuda a impulsar-se dins l’aigua El dit posterior és lliure i és implantat més amunt que els altres la seva mida varia segons les espècies El bec és, en els uns anàtids , ample i pla, amb les vores proveïdes pel costat intern de fines làmines còrnies són lamellirostres en els altres anímids és fort i curt, semblant al de les gallines El plomatge és dens i abundant Molts tenen una glàndula sebàcia prop de la cua l’animal recull amb el bec el greix que segrega, i se…
La Torrassa del Moro o Torre del Far (Llinars del Vallès)
Art romànic
Situació Vista de la torre, on és evident l’aparell de grans carreus de la part inferior, considerat com a obra romana J Bolòs Construcció situada als contraforts occidentals de la serralada del Corredor S’hi domina el pas que uneix Cardedeu amb Dosrius i sobretot la plana del Mogent per on passava una de les vies més importants en època antiga i medieval Mapa L37-15393 Situació 31TDG489078 Si seguim la carretera que uneix Cardedeu i Dosrius i Mataró, a poc més de 5 km de la primera població, en arribar al Coll, cal agafar una pista que surt a mà esquerra Al primer trencall, cal tombar cap a…
ciclocròs

Josep Antoni Hermida, figura del ciclocròs català del principi del segle XXI
Reial Federació Espanyola de Ciclisme / Luis Roman
Ciclisme
Modalitat de ciclisme que consisteix a donar un nombre determinat de voltes a un circuit de terreny accidentat, en el qual el corredor pot posar els peus a terra i agafar la bicicleta a coll per superar un obstacle.
Els circuits, que combinen terra, gespa i obstacles naturals i artificials, incloent-hi també escales, són d’uns 2 o 3 km i tenen el pas per meta sobre asfalt La bicicleta de ciclocròs és similar a la bicicleta de carretera, amb el mateix manillar, però amb rodes més grosses, per la irregularitat del terreny, i frens de tipus cantilever, per evitar que el fang resti efectivitat a la frenada Té la forquilla davantera més separada, l’eix pedaler més elevat i pedals de bicicleta tot terreny La roba de competició és similar a la d’…
ànec

Ànec collverd i pollets
© Corel / Richard Jackson
Ornitologia
Avicultura
Nom donat a diversos ocells anseriformes de la família dels anàtids, migradors, de coll curt i bec aplanat, amb potes palmípedes i molt curtes.
Els ànecs es poden aplegar en quatre grups els ànecs del gènere Tadorna , grossos i semblants a les oques els ànecs de superfície o nedadors, que cerquen l’aliment sense cabussar-se els ànecs cabussadors, que s’afonen i neden per sota l’aigua per obtenir aliments en aquest grup es distingueixen els que freqüenten les aigües dolces, els morells, dels grans ànecs marins del gènere Melanitta i els becs de serra, del gènere Mergus Són ocells bastant grossos llur llargada pot variar, segons les espècies, entre uns 35 i 65 cm, de cos feixuc, protegit per un dens plomatge greixós i hidròfug,…
Sisó
El sisó Tetrax tetrax és un ocell típic d’àrees estepàries, zones obertes i seques La seva aparença és la d’un pioc Otis tarda petit, ja que no sobrepassa els 43 cm, contra els 102 cm que ateny aquell De cos ample i cap petit, és un hàbil corredor, d’hàbits gregaris El mascle en plomatge nupcial com apareix al dibuix, es distingeix fàcilment pel traç negre i blanc del coll La femella té el coll bru tacat de blanc, de manera que adquireix tota ella un color terrós Marisa Bendala Als Països Catalans és una espècie…
Cigonya
La cigonya Ciconia ciconia és un ocell ben conegut de tothom i fàcil de veure dalt del niu, just en la imatge de la fotografia, presa a Aitona Segrià, que construeix al capdamunt d’edificacions antigues i aïllades, especialment esglesioles i campanars, on s’està llargues estones dreta sobre una sola pota, o fent petar el bec amb un cloqueig característic En vol és clarament identificable per la posició estesa del coll, llarg i prim Xavier Ferrer La cigonya blanca, molt comuna com a nidificant a la major part de la península…
el Montalt
Muntanya
Contrafort (595 m) de la Serralada Litoral, termenal dels municipis de Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius i Arenys de Munt, que s’uneix a la serra del Corredor a través del coll de la creu de Rupit.
Hom troba esmentat l’antic castell de Montalt el 1016 hi ha restes d’una construcció antiga i primitiva al cim, amb un extens terme que comprenia el sector del Maresme entre les rieres de Caldes d’Estrac i la capçalera de la d’Argentona fins a la mar
Freginals

Església parroquial de Sant Bartomeu, a Freginals
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià, en una vall per on passa el camí tradicional (carretera i ferrocarril) de Barcelona a València.
Situació i presentació El terme municipal de Freginals, d’una extensió de 17,59 km 2 , és situat a la vall mitjana del barranc de la Foia d’Ulldecona, a llevant de la serra de Montsià 619 m al tossal de Mata-redona i a ponent de la mola de Godall 400 m Confronta al S amb les terres d’Ulldecona, des dels vessants de la mola de Godall, pel lligallo de les Ventalles i seguint després el curs del barranc de l’Astor, fins a la Roca Foradada, on…
Pau

Pau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Pau, de 10,69 km 2 de superfície, s’estén pels vessants sud-occidentals de la serra de Rodes, en contacte amb la plana alluvial de la conca de la Muga, a la rodalia del desaparegut estany de Castelló En aquest sector planer confronta amb els municipis de Palau-saverdera, Castelló d’Empúries, Peralada i Pedret i Marzà A septentrió, el Puig Margall 437 m, contrafort de la serra de Rodes, és el punt més alt del terme i la fita divisòria amb el del Port de la Selva Per les carenes d’aquest sector passa el límit amb Vilajuïga al NW i Palau-saverdera al…
Vilajuïga
Vilajuïga
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilajuïga, d’una extensió de 13,15 km 2 , a la part oriental comprèn els contraforts nord-occidentals de la serra de Rodes, que vers tramuntana enllacen amb els darrers contraforts de l’Albera Els puigs més alts són Montperdut 324 m, límit septentrional amb Llançà la Roca de Miralles 279 m, al NW, divisòria entre Vilajuïga, Llançà i el Port de la Selva el Puig Margall 437 m, que al SE és fita entre Vilajuïga, el Port de la Selva i Pau, i, encara fent de límit amb aquest darrer municipi, el turó de l’Home i el Roc de l’Àguila A ponent, els terrenys…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina