Resultats de la cerca

L’església de Sant Cristòfor, avui perduda, fou consagrada l’any 985 pel bisbe Salla d’Urgell a precs del comte Oliba i la seva muller Ermengarda, i els habitants del lloc de Vallfogona Sant Cristòfor era advocada també als sants Susanna i Nazari i l’església conservava les relíquies del tres sants sunt reliquie in ipsa ecclesia Sci Christofori et S Susanne et Sci Nazarii Situada prop de Falgars els seus límits eren la Serra d’Od, el Catllaràs, Fontanelles i la serra de Falgars El bisbe establí una sagrera i un cementiri a trenta passes a l’entorn de l’església i en confirmà tots els béns…

L’església de Santa Maria de Gisclareny, situada dins l’antic comtat de Cerdanya, a la històrica vall de Brocà, formava part de la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d’Urgell A partir del segle XII fou integrada als dominis territorials de la baronia de Pinós Les primeres notícies del lloc daten del segle X concretament l’any 948, en l’acta de consagració de l’església de Sant Andreu del Paradís església avui perduda s’esmenta com a propietat d’aquesta església consagrada, una vinya al lloc de Gisclareny et in alio loco in Gisclaenne vinea ad ipso coscolio Malauradament les notícies de l…

En el document datat l’any 1094 en què el comte Artau II rep del comte de Pallars Jussà, Ramon V, els béns que amb anterioritat havien estat pactats entre Artau I i el mateix Ramon V, s’esmenta entre les viles de la Vall d’Àneu cedides la villam Ove , identificada amb l’actual Jou esment que es correspondria amb la primera menció d’aquesta població altmedieval La parròquia de lovo apareix esmentada, dins la Vall d’Àneu, en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Integrada a l’organització eclesiàstica del deganat de la vall d’Àneu, l’any 1574 consta com a parròquia de l’…

Al seu voltant hi ha una caseria anomenada Santa Maria d’Àneu És esmentat ja el 839 a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell com a lloc de Santa Maria, abans de Santa Deodata, centre de les parròquies i aglutinador religiós de la vall d’Àneu, origen del deganat d’Àneu després arxiprestat d’Àneu Sembla que als seus orígens fou un monestir visigòtic dedicat a santa Deodata Al final del segle X era dedicat a sant Pere Sant Pere d’Àneu L’any 1064 el comte Artau de Pallars el cedí juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i de Sant Pere de les Maleses al comte…

Els bisbats Mapa del Bages amb la senyalització de totes les esglésies anteriors a l’any 1300 de les quals hem pogut recollir documentació o bé alguna notícia de llur existència A Benet Vegeu Esglésies del Bages anteriors al 1300 Una de les institucions bàsiques que sempre va darrera l’ocupació i organització d’un territori, és l’església Per tant, quan el comte Guifré endegà la repoblació del A la pàgina següent Conjunt de Coaner, el qual, pel fet de trobar-se en un sector que pertanyia al domini d’un altre comtat, no es vinculà al bisbat d’Osona foto Arxiu ECSA Ripollès, Osona, el Bages i…

Situació Vista aèria del conjunt catedralici amb l’església de Sant Miquel i l’edifici del deganat ara museu en primer terme ECSA – M Catalán El conjunt catedralici de la Seu d’Urgell és situat al centre de la població de la Seu d’Urgell, i constitueix un dels conjunts catedralicis alt-medievals més ben conservats del nostre país JAA Mapa 34–10215 Situació 31TCG735908 Consideracions entorn del conjunt catedralici de les esglésies d’Urgell De les esglésies que formaven el conjunt de les primeres catedrals, abans de la renovació duta a terme al començament del segle XI per sant…

L’església de Sant Vicenç d’Espinalbet no conserva avui cap testimoni de la seva obra romànica imaginem, però, que el primer edifici romànic desaparegué en ésser construïda l’actual església del segle XVIII La parròquia d’Espinalbet surt esmentada a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document del segle X o del començament de l’XI Espinalbet fou propietat de la família vescomtal del Berguedà el segle XII el lloc és mencionat sovint com a propietat del trobador Guillem de Berguedà, fill primogènit del vescomte Guillem de Berguedà el lloc d’Espinalbet Espinalbeto i el castell et kastrum…

Aquesta església és la parròquia del poble de Viver de Segarra, indret documentat per primera vegada l’any 1098 Actualment és un edifici neoclàssic, però té uns precedents molt més antics El que podria ser el primer esment de l’església es troba en el testament sacramental de Ponç Ollemar, jurat el 1119, on s’establí que tot el seu alou que tenia al castell de Viver, amb tots els drets, passés a la catedral d’Urgell, excepte l’església, que havia donat a Santa Maria de Guissona amb les seves pertinences Es tenen referències directes de l’església parroquial de Viver des de l’any 1183, en què…

L’església de Santa Maria, avui reduïda a un munt de pedres, era situada a l’actual despoblat de Montpaó, que es localitza al cim de la serra que hi ha entre Sant Pere Gros i Rubinat Com totes les esglésies d’aquest sector de la Segarra, Santa Maria de Montpaó va ser bastida cap a mitjan segle XI, quan es procedí a la repoblació dels encontorns de Cervera Montpaó ja consta en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on és esmentada amb el nom de Muntpao Formava part del deganat d’Urgell i contribuí els anys 1279 i 1280 a les dècimes pagades amb motiu de…

L’església de Sant Marc i Santa Eulàlia de Canelles, situada dins l’antic municipi de Fígols d’Organyà, sufragània de l’església de Perles, actualment és annexa a la parròquia d’Organyà El lloc de Kannellas és esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i en la donació a Santa Maria de la Seu de l’església de Sant Pere “in pavo Submontanione infra terminio de villa Cannellas, in loco que vocabulum est valle Itola …” Els altres esments que coneixem d’aquesta parròquia són escadussers, no gaire segurs, i no fan referència directa a la seva església així, l’esment, l’any…