Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
dentina
Anatomia animal
Substància calcària que forma la massa principal de les dents, envolta la polpa dental i va coberta per l’esmalt en la corona i pel cement en l’arrel.
La mort: indicadora de diferències socials
Les manifestacions funeràries constitueixen un dels més antics i preuats objectes d'estudi de la disciplina arqueològica, atesa la bona preservació tant de les estructures o contenidors on es dipositaven els cadàvers com de les ofrenes funeràries que hi anaven associades Fins i tot, a les excavacions arqueològiques més antigues, quan els mètodes de registre estratigràfic moderns encara no s'havien desenvolupat, s'individualitzaven les tombes com a unitats independents Així, actualment es disposa d'extensos catàlegs de sepultures que possibiliten estudis comparatius i analítics i la proposta…
silene
Botànica
Gènere d’herbes o mates, de la família de les cariofil·làcies, amb fulles enteres i oposades, amb flors pentàmeres, arranjades en cimes, i amb fruits en càpsula de dehiscència dental.
Comprèn unes 250 espècies pròpies del regne holàrtic La silene mosquera Smuscipula és anual, fa de 20 a 40 cm, és glabra i víscida i té fulles ovals o linears, flors vermelloses, disposades en dicasi, i càpsules oblongues Creix en costers secs i en boscs clars, a la regió mediterrània occidental
arada calçadora
Agronomia
Arada moderna proveïda d’una rella simètrica respecte al dental i de dues pales iguals col·locades a banda i banda que permeten de girar la terra vers tots dos costats.
Hom la fa passar entre dos rengles de plantes per tal de calçar-les
Desenvolupament de la dentició
El desenvolupament de les dents s’inicia durant la gestació, amb la formació, cap al final del segon mes, de quatre bandes de teixit diferenciat, denominades làmines dentàries , localitzades a cada un dels costats d’ambdós ossos maxillars En cadascuna d’aquestes làmines es formen cinc protrusions, de les quals derivaran les futures dents temporals , que seran les primeres a aparèixer-hi A partir del quart més de gestació s’inicia, des de la làmina dental, la formació d’una altra sèrie de protrusions, que es completarà en els primers mesos de vida, i de les quals derivaran les…
qualitat
Fonètica i fonologia
Conjunt de trets distintius que conformen el timbre fonològic de qualsevol realització lingüística i que es refereixen tant a la localització (labial, dental, etc) com a l’obertura (oclusiu, fricatiu, etc).
Sovint s’oposa a la quantitat o durada, a la intensitat o amplitud i a la freqüència
Abscés i flegmó dentaris
Patologia humana
Definició És anomenada abscés dentari o periapical una cavitat anormal plena de pus, envoltada per una càpsula de teixit conjuntiu que la limita, que es forma als teixits propers a l’arrel d’una peça dentària a causa d’una infecció, en general procedent d’una càries dental És anomenada flegmó dentari una inflamació d’origen infecciós, localitzada als teixits tous de la geniva, que en general es produeix com a complicació de l’abscés periapical, quan la infecció el sobrepassa, penetra el teixit ossi circumdant i, establint un canal estret, ateny la geniva Causes La causa més…
síndrome de Sjögren
Patologia humana
Síndrome, probablement de natura autoimmune, caracteritzada per ceratoconjuntivitis seca, telangièctasis facials, sequedat de les membranes mucoses i engrossiment paratiroidal bilateral, observada en dones menopàusiques i associada a artritis reumatoide, fenomen de Raynaud i càries dental.
Dolçor subterrània
Al senyor Andreas Sigismund Marggraf 1709-82, modest i plàcid apotecari berlinès de salut delicada, l’intrigava que algunes arrels fossin tan dolces Com que era un competent analista, molt reconegut i respectat pels seus contemporanis, decidí treure l’entrellat del misteri Es proposà d’aclarir si la dolçor de les diferents varietats de bleda-rave o d’escaravia era deguda a la mateixa mena de sucre que s’extreia de la canyamel o no Li costà, però se’n sortí I amb quines conseqüències Marggraf ideà un procediment d’extracció que consistia a tallar les arrels a làmines ben fines i fer-les…
rella
Agronomia
Peça de ferro, de diverses formes, tallant per un extrem i amb mànec o cua a l’altre, mitjançant el qual és fixada al dental de l’arada, que serveix per a penetrar dins la terra i obrir-hi els solcs.