Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
Josep Maria Guilera i Albiñana

Josep Maria Guilera Albiñana
AF CEC
Literatura catalana
Prosista, assagista, alpinista i esquiador.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, compartí moltes primeres ascensions amb Lluís Estasen Durant les dècades de 1920 i 1930 feu diversos cims dels Alps i de les Dolomites Fou promotor dels esports d’hivern als Pirineus i guanyador de nombroses proves d’esquí a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol guanyà la medalla de plata a la Copa Puigmal 1921, la Copa de Fons de Ribes de Freser 1924 i la Copa Rei Alfons XIII en els Campionats d’Espanya de fons 1929 El 1930 participà en el IV Congrés de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme Juntament amb Ignasi Folch fou l’…
Marià Cubí i Soler

Marià Cubí i Soler
© Fototeca.cat
Científic.
A set anys anà a Maó amb la seva família, a causa de la invasió napoleònica D’allí anà als EUA 1821, on professà la llengua i la literatura castellanes visqué posteriorment a Cuba, on fundà el collegi Buenavista de l’Havana 1829 i la Revista Bimestre Cubana 1831 Després d’una estada a Mèxic, on també fundà un collegi, tornà a Barcelona Dedicat a la frenologia, fundada per FJ Gall, s’esforçà a divulgar-la mitjançant quatre campanyes, en una de les quals fou encausat pel tribunal eclesiàstic de Santiago de Compostella Alhora propagà el magnetisme animal, de Mesmer, antecedent de l’hipnotisme…
Llibre de les dones
Literatura catalana
Tractat de Francesc Eiximenis escrit l’any 1396.
Clarament dividit en dues parts ben diferenciades i adreçat, aparentment, a un públic femení, descriu de manera detallada i amb arguments pro i antifeministes, l’ideal de vida de la dona entesa com a ésser social, estretament lligada, per tant, a la seva edat i a la seva condició infanta, donzella, casada, vídua, religiosa Donà, així, una visió general de la vida femenina del segle XIV, sense oblidar aspectes culturals, com els coneixements musicals per part de les dones de la noblesa, de l’ ars nova francesa Comença a parlar de les donzelles de 10 a 12 anys de les dones casades —dedica una…
Sagrat Cor de Jesús
Representació del cor de Jesucrist en tant que símbol alhora del seu amor humà i diví.
Amb precedents medievals d’un culte a la ferida del costat de Crist, la devoció al cor de Jesús es desenvolupà ja al s XIII, en les visions de les santes Matilde i Gertrudis Cartoixans, jesuïtes i les religioses de la Visitació intentaren d’estendre aquesta devoció, que rebé l’impuls definitiu a partir de les visions 1673-75 de santa Marguerite-Marie d’Alacoque i de la primera elaboració teològica que en féu Jean Eudes Climent XIII 1765 n'aprovà facultativament el culte, estès després a tota l’Església Catòlica per Pius IX 1856, el divendres després de l’octava de Corpus Entre les pràctiques…
Ignasi Ribera i Rovira

Ignasi Ribera i Rovira
© Fototeca.cat
Periodisme
Literatura catalana
Història del dret
Escriptor, traductor i periodista.
Vida i obra Estudià dret Per motius familiars, passà a residir de petit a Portugal i s’hi mantingué relacionat sempre Hi donà a conèixer aspectes de la cultura i de la política catalanes i divulgà a Catalunya la cultura portuguesa en articles i conferències, bona part dels quals foren recollits en volum Portugal artístic 1905 i Portugal literari 1912 Traduí obres del portuguès al català i al castellà i és autor d’una antologia de poetes portuguesos en versió catalana, Atlàntiques 1913, i d’una de prosistes, Contistes portuguesos 1913 Poesia i prosa 1905, prologat per Maragall, conté textos…
,
Moeck
Música
Empresa alemanya constructora de flautes de bec i d’instruments del Renaixement i el Barroc, i alhora editorial de música fundada a Celle (Baixa Saxònia) l’any 1930.
Creada per Hermann Johannes Moeck Elbing 1896 - Gran Canària 1982, l’empresa començà amb la venda per correu de flautes de bec -construïdes per artesans locals de l’àrea de Vogtland, a Saxònia, i revisades pel mateix Hermann Moeck-, juntament amb violes de gamba, clavicordis i espinetes, produïts als seus tallers A partir del 1949 l’empresa construí les seves pròpies flautes de bec Des de l’any 1948, Hermann Alexander Moeck, fill del fundador, s’uní a la companyia, i passà a ser-ne l’únic propietari arran de la jubilació del seu pare, el 1960 Durant els anys seixanta…
Bob Marley
Música
Compositor, cantant i instrumentista jamaicà de nom real Robert Nesta Marley.
Fou el músic més representatiu del reggae , una música folklòrica de l’illa de Jamaica que revolucionà completament el món del pop i el rock De pare anglès i mare jamaicana, Marley anà a viure als suburbis de Kingston, capital de Jamaica, a catorze anys, per seguir els ensenyaments musicals del cantant i rastafari Joe Higgs Influït també per Curtis Mayfield i Elvis Presley, el 1962 enregistrà la primera cançó, Judge Not , apadrinat per Jimmy Cliff i Desmond Dekker El 1964 formà The Wailing Wailers, amb Bunny Livingstone i Peter Tosh, grup al qual més tard s’afegiren altres membres Amb…
,
Josep Enric Llebot i Rabagliati
Ecologia
Físic.
Llicenciat 1975 i doctor 1981 en ciències físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, ha estat becari del programa USIA del govern dels Estats Units i de l’OTAN, i ha fet estades de recerca a Alemanya DFVLR, els Estats Units Universitat de Califòrnia, Berkeley i el Canadà Universitat de Sherbrooke Catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat de Girona, i posteriorment a la UAB, fou degà de la Facultat de Ciències d’aquesta universitat 1991-93, des d’on impulsà la titulació de ciències ambientals degà de la Facultat de Ciències Experimentals de la Universitat de…
Della Robbia
Luca Della RobbiaNois cantant, relleu de la cantoria de Florència
© Fototeca.cat
Escultura
Arts decoratives
Família d’escultors i ceramistes florentins dels segles XV i XVI.
El més destacat fou Luca Della Robbia Florència ~1400 — 1482, potser deixeble de Ghiberti, d’activitat documentada entre el 1431 i el 1469 Una de les seves primeres obres fou una cantoria de marbre per a la catedral de Florència avui al Museo dell’Opera del Duomo Tanmateix, la seva principal aportació foren les escultures de ceràmica vitrificada, gènere del qual hom li atribueix la paternitat i que constituí la base d’una florent indústria familiar són composicions en relleu, de tema religiós, amb figures blanques sobre fons blau, orlades amb flors i fruits policromats Madonna delle rose i…
Adolf Blanch i Cortada

Adolf Blanch i Cortada
© Fototeca.cat
Periodisme
Economia
Historiografia
Gramàtica
Literatura catalana
Poeta, gramàtic, economista, historiador i periodista.
Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, en el Diario de Barcelona 1948, El Sol 1850, El Áncora 1852 i La Renaixença , de la qual fou redactor de temes econòmics Membre de diverses entitats econòmiques, fou secretari de l’Institut Industrial i del Foment de la Producció, i a través de la Revista del Fomento de la Producción Española , que dirigí fins el 1882, La Verdad Económica i altres periòdics econòmics, divulgà l’ideari proteccionista El 1854 publicà, en castellà, el llibre de poemes Fuegos fatuos , en el qual inclogué, en català, “Cants…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina