Resultats de la cerca

L’entrada dels vents humits de llevant fa que les boires no siguin un fenomen gens rar a la serra d’Espadà En la imatge, un mas abandonat de la vall de la Mosquera Martí Domínguez La serra d’Espadà 15, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La serra d’Espadà, situada a l’oest de la Plana de Castelló, és un agrupament de petites serralades que conflueixen en un eix central dominat pel cim de l’Espadà, de 1083 m d’altitud El nucli fonamental de la serra està vorejat per la xarxa de camins i carreteres que uneixen successivament les poblacions de Veo, Alcúdia de Veo, Algímia d’…

Existeixen diverses modalitats, tres de les quals són olímpiques la doma clàssica, el salt d’obstacles i el concurs complet –que inclou les dues primeres i una prova de cros– La resta de modalitats són les curses, l’alta escola, la doma vaquera, els enganxos, el bàsquet a cavall horseball , el raid, el trec o marxes d’orientació, el trot, el volteig i l’equitació western D’altra banda, l’equitació de base es practica en ponis, que també tenen presència en alta competició en proves específiques de salts o de concurs complet Les curses de cavalls es practiquen als hipòdroms i normalment van…

La província bizantina dels vènets fou administrada, civilment i militarment, per tribuns marítims Durant el segle VI els vènets ajudaren Belisari en el setge de Roma i lluitaren amb Narsès contra els visigots La necessitat de defensa de les invasions longobardes motivà l’establiment d’un dux 697, amb autoritat sobre la federació insular, càrrec que esdevingué definitiu des del 742 i que disposava d’una certa autonomia dins l’imperi bizantí Des d’aquella època es perfilaren les característiques de Venècia com a centre comercial intermediari entre Itàlia i l’Orient, i començà l’armament de…

L’emblemàtica imatge dels encantats vista des de l’estany de Ratera, glaçat i cobert de neu Oriol Muntané El Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici 13, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Localitzat en plena zona axial dels Pirineus centrals, el Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici, és integrat per la part alta de les valls de Sant Nicolau i d’Espot, que es troben unides en les seves capçaleres pel Portarró d’Espot, collada situada a 2428 m Hi ha un bon nombre de valls secundàries que augmenten la complexitat de l’…

Els estanhs dera Pincèla i el Coret —Collet— de Vilac En la llunyania el massís de la Maladeta, teló de fons de moltes perspectives araneses Jaume Orta La Vall d’Aran 12, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La Vall d’Aran és situada al vessant nord dels Pirineus, pràcticament al centre geogràfic de la serralada Estrictament no és més que la part més alta de la vall de la Garona i, malgrat el seu nom diferenciat, no hi ha cap discontinuïtat o canvi físic important a la línia fronterera franco-espanyola Per aquests factors geogràfics, l’Aran rep, sobretot en la…

La superfície actual de l’albufera de València —menys de 3 000 ha— és el resultat de la fortíssima reducció que ha experimentat durant els dos darrers segles per l’aterrament de les seves vores i la transformació en arrossars Ramon Dolç L’albufera de València 111, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Si hi ha un espai natural que hagi estat l’impulsor del conservacionisme al País Valencià, aquest és sens dubte l’albufera de València Situada a 4 km d’aquesta ciutat, l’albufera representa, junt amb la devesa del Saler, un dels entorns paisatgístics de major…

La plataforma i el talús continentals de les costes catalanes són tallats per diversos canyons submarins, que els pescadors anomenen recs Comuniquen les aigües somes amb els fons abissals i molts acaben en canals submarins Els més destacats són, de nord a sud, el de cap de Creus, el de Palamós, el de Blanes, el del Foix i el de Tarragona Paret d’un canyó submarí amb colònies de corall blanc Madrepora oculata i una abundant fauna de molluscs bivalves i braquiòpodes S’hi aprecia l’abundància de krill , abundant a les parets dels canyons, cosa que fa que hi vinguin les balenes, que, en la…

La timoneda d’Alfés al mes d’abril, amb la farigola o timó Thymus vulgaris en plena florida Oriol Alamany Els secans pseudo-estèpics del Segrià i les Garrigues 12, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre La depressió central de l’Ebre d’uns 20 000 km 2 d’extensió és un dels espais naturals més peculiars i originals del continent europeu En molts aspectes, la vasta i àrida plana que s’estén entre els Pirineus i el Sistema Ibèric, de Navarra a Catalunya, té més similituds amb les regions nord-africanes, situades uns 1000 km al sud, que amb les zones circumdants No és…

Si prescindim de les terres conreades, el paisatge mediterrani actual és amplament dominat per les bosquines, és a dir, per poblaments vegetals presidits per arbusts Moltes d’aquestes bosquines procedeixen de la degradació del bosc esclerofille, ja ha estat dit, però cal tenir present també que als llocs més ingrats de la regió mediterrània aquestes bosquines són exponents de la màxima exuberància que la vegetació pot arribar a atènyer en raó de les condicions ecològiques imperants, marcades per l’escassedat d’aigua i de sòl A l’àmbit submediterrani, la importància de les bosquines és menor,…

Comunitats intermareals Roques intermareals de la Meda Xica Baix Empordà, poblades d’algues roges incrustants Jania rubens , d’algues brunes Cystoseira , d’algues verdes Ulva etc R Folch i Guillèn La nostra franja litoral està sotmesa a les condicions climàtiques generals de la zona mediterrània, però es veu afectada, a més, per diversos factors ecològics especials L’acció d’aquests factors impedeix la installació de les comunitats mediterrànies convencionals terra endins i determina l’aparició d’un seguit de comunitats permanents, específicament litorals Efectivament, la immediatesa de…