Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
Santa Fe de Calonge de Segarra
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, amb el puig on s’alça el castell, al fons ECSA - J Gumí L’església és situada al peu del turó coronat per les ruïnes del castell, en una zona enlairada estesa a l’altiplà de Calaf, a la banda oriental del terme Mapa 35-14362 Situació 31TCG739249 S’hi arriba fàcilment per la carretera de Ponts Just a la fita del quilòmetre 32, a mà dreta, s’inicia la nova carretera que hi mena Cal demanar les claus en una casa situada al peu de la carretera, just quan aquesta s’enfila fortament, poc abans d’arribar a l’església de tota manera, només ens les deixaran si tenim…
Santa Maria de Cornet (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació L’església es dreça en un pla proper a la carretera de Balsareny a Avinyó, dins els límits septentrionals sallentins Long 1°56’12” - Lat 41°53’40” Vista exterior de l’església des del costat sudoriental Hom hi pot veure el campanar, d’època moderna, i la capçalera amb l’absis senzill, però molt ben agençat F Junyent-A Mazcuñan Aspecte del conjunt del nucli de Cornet amb l’església des del costat de migjorn J Pagans-TAVISA L’accés a l’església es fa per la carretera de Manresa a Berga Just en arribar a Balsareny i a mà dreta hi ha el trencall on s’inicia la carretera que mena a…
L’arribada del gòtic en la il·lustració de manuscrits: la fi del bizantinisme i les novetats del segle XIII
La renovació del capital pictòric català consolidat cap al 1200 no es va produir per simple evolució interna dels tallers locals Contràriament, fou fonamental l’arribada de nous ingredients forans que van tendir a suplantar les antigues tradicions, estancades en un bizantinisme que arrelava en el segle XII i per al qual no s’entreveu sempre una sortida gaire clara Fou necessària l’acceptació de nous suggeriments perquè, a partir mitjan segle XIII, la introducció de les novetats gòtiques es convertís en un fenomen cada vegada més general Alguns dels models més apreciats arribaren del món…
Mieloma
Patologia humana
Definició És anomenat mieloma un tumor maligne format per cèllules plasmàtiques que adquireixen característiques atípiques, que proliferen exageradament en la medulla òssia de l’interior dels ossos i que, moltes vegades, produeixen quantitats elevades de diversos compostos proteics relacionats amb les immunoglobulines que els plasmòcits fabriquen en condicions normals La malaltia, que, sense tractament, és sempre fatal en un termini més llarg o menys, causa diverses manifestacions derivades de l’expansió del tumor a l’interior dels ossos, del trastorn que provoca la seva presència en el…
Càncer d’esòfag
Patologia humana
Definició És anomenat càncer d’esòfag el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originàries d’aquesta estructura, que formen una massa de teixit o tumor que es compon de cèllules atípiques capaces de reproduir-se molt activament Si no rep un tractament adequat el tumor creix de manera accelerada i desordenada, i envaeix i comprimeix els teixits i les estructures anatòmiques properes Igualment, les cèllules canceroses tendeixen a desprendre’s de la massa primitiva i a introduir-se en els vasos limfàtics o els sanguinis, cosa que origina el desenvolupament de tumors secundaris o…
El sistema ossi
Anatomia humana
El sistema ossi es compon d’un conjunt d’estructures més o menys sòlides formades bàsicament per teixit ossi Cadascuna d’aquestes estructures és anomenada os L’esquelet humà es compon d’uns 208 ossos La quantitat d’ossos, però, no és constant en totes les persones, ja que de vegades es generen uns ossets petits anomenats supernumeraris , entre els quals hi ha els wormians , que de vegades són presents entre els ossos del crani, i els sesamoides , que es poden localitzar entre les articulacions dels dits Els ossos, en conjunt, duen a terme bàsicament tres funcions En primer lloc, proporcionen…
Els pintors i les obres del darrer gòtic a Sicília
Art gòtic
Durant la segona meitat del segle XV tant la Sicília occidental com l’oriental caminen cada cop de forma més clara vers la incorporació dels modismes renaixentistes, però ho fan dins dels límits d’una cultura figurativa que es ressentia de les condicions del seu isolament, llevat d’alguns pocs casos excepcionals En aquest sentit, i a diferència de tot allò que passa en altres territoris de la Corona catalanoaragonesa, la producció pictòrica no sembla particularment influïda pels corrents d’un gòtic que es pugui definir com a plenament flamenquitzant A Sicília no existeix cap personatge que…
monestir de Bages
© C.I.C-Moià
Abadia
Antiga abadia benedictina de Sant Benet de Bages, a la dreta del Llobregat, al municipi de Sant Fruitós de Bages, a un km del poble de Navarcles; Eclesiàsticament, Sant Benet de Bages —el primer monestir que hom dedicà en tota la península Ibèrica al pare del monaquisme romà— pertany a la parròquia de Santa Maria de Navarcles.
El monestir Aquest monestir té una llarga història constructiva, que ha donat com a resultat una complexa estructura d’edificis L’organització del conjunt de Sant Benet de Bages segueix el model clàssic del monestir medieval El nucli central és, per tant, el pati del claustre, construït al final del segle XII Al nord es va aixecar l’església, que s’uneix al claustre d’una manera una mica forçada perquè el braç sud del creuer s’endinsa en la galeria claustral i deixa un pas força estret De la sala capitular, que es trobava a l’est del claustre, només resten les arrencades dels arcs…
Les lecanoràcies
Fins no fa gaire, hom incloïa en aquesta família els líquens amb tallus crustaci o esquamulós, apotecis lecanorins i algues clorococals L’aplicació dels nous criteris taxonòmics n’ha separat famílies tan importants com les bacidiàcies, les esquamarinàcies, les himeneliàcies, etc Segons el concepte actual, comprèn líquens de tallus crustaci, lobulat o no, rarament peltat fixat per un punt central, amb apotecis lecanorins o lecideïns, i amb un aparell apical del tipus Lecanora , amb un tolus fortament I +, un cos axial més pàllid i cambra ocular Les espores són incolores, simples o amb un o més…
Els psocòpters: polls dels llibres i afins
Característiques del grup Visió dorsal d’un psocòpter àpter, en una fotografia feta al microscopi electrònic d’escandallatge × 50 Noteu la diferenciació del tòrax i l’abdomen, i el gran desenvolupament dels ulls compostos L’exemplar procedeix d’una mostra de fauna del sòl Marina Blas Els psocòpters són insectes exopterigots de talla reduïda i teguments delicats, normalment poc vistents La seva llargada oscilla, en la major part d’espècies, entre 0,75 i 2,5 mm, encara que alguns arriben a 1 cm de llargada i fins a 2,5 cm d’envergadura alar El cap, relativament gran, amb aparell bucal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina