Resultats de la cerca

La solana del Matagalls ha sofert una intensa desforestació i actualment els prats i les landes de bruguerola hi són les formacions vegetals dominants Jaume Orta El Montseny 13, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El Montseny, màxima altitud de la Serralada Costanera Catalana, és un massís molt individualitzat que destaca de manera accentuada en el paisatge S’aixeca majestuosament per sobre la plana del Vallès al sud, la de la Selva a l’est, i la plana de Vic al nord-oest per la banda occidental queda separat de les muntanyes del Bertí i el Moianès pel riu Congost…

Panoràmica des de la rodalia del Puig Gros, amb els vessants de Montdois, i el Collsacabra al darrere Els alzinars s’enfilen pels dos costats de la vall del Ter, el fons de la qual omplen les aigües de l’embassament de Susqueda Ernest Costa Les Guilleries 12, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Les Guilleries formen part de l’extrem septentrional de la Serralada Pre-litoral Catalana Són un espai de transició entre la regió mediterrània, que penetra des de la Depressió de la Selva i per la vall del Ter, i la regió eurosiberiana que apareix en els punts més enlairats…

Vessant sud de l’Albera, dominat en gran part, a conseqüència dels repetits incendis, per brolles d’estepa negra Cistus monspeliensis Oriol Alamany La serra de l’Albera 112, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Muralla fosca entre l’Empordà i el Rosselló, la serra de l’Albera és l’extremitat oriental de la serralada pirinenca La muntanya domina la mar Mediterrània i s’hi precipita La costa és molt retallada i petites platges de còdols s’amaguen al fons de profundes cales l’aridesa del litoral, que recull uns 650 mm de precipitació anual, podria fer oblidar que…

La geografia física El relleu del país és simple i monòton una vasta planura sedimentària, lleugerament enfonsada voltada d’altiplans, formada essencialment per gresos terciaris, amb el centre i el sud ocupats per les dunes i els sorrals del subdesert de Kalahari La franja sud-oriental, a l’oest del riu Limpopo, presenta un paisatge més ondulat, on apareix el sòcol granits i gneis permians i efusions de roques volcàniques del secundari El clima és tropical al nord 23°C i subtropical tendint a temperat a la resta del país 20°C al sud, amb hiverns suaus, però amb nits fredes i glaçades…

Situació i presentació Es troba en plena zona de contacte entre el Montseny i les Guilleries Limita al N amb Sant Sadurní d’Osormort, a l’E amb Espinelves i Arbúcies Selva —ambdós, com Viladrau, es troben adscrits administrativament a la província de Girona—, al S amb el municipi de Montseny Vallès Oriental, a l’W amb els de Seva i Taradell i al NW amb Sant Julià de Vilatorta El terme s’estén pels vessants septentrionals de Matagalls 1694 m i del coll de Sant Marçal 1 107 m, on coincideixen els límits administratius de les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès Oriental a l’anomenada Taula…

Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Fenolleda i el Perapertusès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Fenolleda, amb el cap de comarca a Sant Pau de Fenolhet, comprèn una àrea de 599,09 km 2 La majoria dels seus municipis formen part del departament dels Pirineus Orientals, excepte els més occidentals, al sector de la Vall de Santa Creu, que tot i pertànyer històricament a la Fenolleda foren assignats el 1790 al departament de l’Aude La comarca limita al N i a l’W amb el Perapertusès i el País de Salt, a l’E amb el Rosselló i al S amb el…

Els fragments del sòcol paleozoic Els sistemes del paleozoic Els números indiquen l’edat en milions d’anys Maber Les roques més profundes i més antigues que afloren dins l’àmbit dels Països Catalans, i que s’han pogut datar amb seguretat, pertanyen a l’Era Paleozoica Aquestes roques sofriren una evolució complexa que culminà amb el seu plegament i amb la formació d’un relleu que conduí a l’aixecament d’una gran serralada, anomenada Serralada Herciniana o Varisca Aquesta serralada, atacada per l’erosió, quedà completament arrasada cap al final del Paleozoic, i es formà una gran superfície més…

Situació i presentació Per tot el costat de llevant i al NE limita amb la mar, en un tram de litoral alt i escarpat al N limita amb el municipi de Pals, a l’W en part amb Regencós i al S i SW amb Palafrugell Es troba al centre de la franja litoral de la comarca i comprèn gairebé tot el sector muntanyós del massís de Begur, extrem septentrional de la Serralada Litoral El massís, format per calcàries, roques metamòrfiques i granits, culmina al puig de Son Ric, a 323 m d’altitud, i en el seu contacte amb la mar forma una successió d’entrades i sortides, de cales i de puntes, amb grans penya-…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Conflent amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca del Conflent, igual que les del Vallespir, l’Alta Cerdanya, el Capcir, la Fenolleda i el Rosselló, va ser cedida per l’Estat espanyol al francès l’any 1659 en compliment dels acords recollits en el tractat dels Pirineus Situada en el cor de la Catalunya ultrapirinenca, és, segurament, amb els seus 882,32 km 2 , la comarca més homogènia i ben delimitada de la Catalunya del Nord El massís de Madres, al nord-oest, separa les terres del Conflent de les occitanes,…

La gènesi dels sòls mediterranis Les condicions climàtiques mediterrànies com a factor edafogenètic es podrien sintetitzar per tenir dissolució i lixiviació febles, conseqüència de l’escàs excedent d’aigua que travessa i s’escapa del sòl i de la planta, per forts contrastos d’humitat, i per un gran potencial erosiu Un factor de formació molt característic de la conca mediterrània és l’activitat antròpica que ha actuat intensivament i extensivament des de millennis en la manipulació del sòl i la vegetació, amb efectes sovint molt importants Com a exemple paradigmàtic d’aquesta influència es…