Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
Funció de les paratiroides. Regulació de la calcèmia
Fisiologia humana
Les glàndules paratiroides tenen com a funció bàsica secretar hormona paratiroidal , denominada també parathormona o PTH A través de la seva secreció hormonal, actuen en la regulació dels nivells sanguinis de calci i fosfats, elements que intervenen en múltiples reaccions orgàniques i els nivells dels quals cal mantenir dins uns certs límits i en una proporció correcta, per tal que puguin ésser aprofitats adequadament Per exemple, el calci present en la sang és un element indispensable en el procés d’hemostàsia, o formació dels coàguls sanguinis, i està involucrat en l’activitat…
diflubenzuron
Química
Agronomia
Insecticida del grup de les benzoïl-urees que actua com a regulador del creixement dels insectes i que inhibeix la formació de quitina en ser ingerit.
És autoritzat en conreus de xampinyó i fruiters Hom també l’utilitza en àrees forestals i jardins i en el control de mosquits en aiguamolls Catalogat com de baixa perillositat per a l’home i per a la fauna terrestre i aqüícola, el seu termini de seguretat és de 30 dies, però solament en fruiters Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa i la formulació final del producte
neurotransmissor
Biologia
Nom genèric dels agents químics produïts per les cèl·lules presinàptiques, per efecte d’una excitació neuronal que travessa la sinapsi i estimula o inhibeix la cèl·lula postsinàptica.
Els neurotransmissors són produïts dins el cos cellular i emmagatzemats en vesícules en la regió sinàptica Entre els neurotransmissors més coneguts hi ha l’adrenalina, la noradrenalina, la dopamina i la serotonina La seva funció és la transmissió de l’impuls nerviós a través de les sinapsis
Efectes transitoris de l’abandó del tabac
Durant els primers dies de l’abandó del tabac l’organisme de l’exfumador experimenta un procés d’adaptació, ja que s’havia habituat a funcionar amb uns nivells constants de nicotina i d’altres substàncies tòxiques En aquest procés d’adaptació es poden presentar alguns efectes que de vegades sorprenen la persona que ha deixat de fumar, perquè semblen un empitjorament de l’estat de salut Moltes persones que han deixat de fumar se senten ansioses els primers dies, estan més irritables del que és habitual, o tenen dificultats per a concentrar-se Aquests símptomes són predominantment d’origen…
Toxicitat dels microorganismes
Patologia humana
És anomenada toxicitat la capacitat que tenen nombroses espècies d’agents infecciosos, sobretot nombroses espècies de bacteris, d’elaborar i secretar diverses substàncies, anomenades toxines , que d’una manera o una altra alteren el metabolisme de l’organisme humà Les toxines, a diferència de les agressines i les impedines, són substàncies que se solubilitzen i difonen en els líquids orgànics, com ara el líquid intercellular, la sang o les secrecions, i que tenen la propietat de fixar-se en els receptors específics d’unes cèllules determinades, la qual cosa n’incrementa o en redueix l’…
Síndrome de Cushing
Patologia humana
Definició És anomenat síndrome de Cushing el conjunt de trastorns orgànics produïts per una activitat exagerada de l’escorça suprarenal —derivats essencialment d’una secreció elevada i persistent de cortisol—, entre els quals destaquen obesitat amb acumulació de greixos a la cara, el coll i l’abdomen atròfia muscular als membres fatigabilitat i sensació de feblesa aprimament de la pell, que es torna greixosa hirsutisme, o creixement de pèl en zones no habituals estries violàcies a l’abdomen, membres, costats i natges hipertensió arterial i trastorns cardiovasculars absència de menstruacions…
Hormona antidiürètica (ADH) o vasopressina
Fisiologia humana
L’ hormona antidiürètica , o ADH , també anomenada vasopressina , és un polipèptid sintetitzat a l’hipotàlem que s’allibera a la hipòfisi posterior, l’activitat fonamental del qual se centra a mantenir dins uns certs marges algunes constants de la sang, com és ara l’osmolaritat, o concentració de soluts en el plasma, la volèmia, o volum total de sang, i la pressió arterial El seu principal mecanisme d’acció s’exerceix sobre el ronyó, ja que l’hormona té un efecte antidiürètic, és a dir que tendeix a reduir el volum d’orina derivat de la filtració renal de la sang d’aquesta manera l’aigua…
Endometriosi
Patologia humana
Definició És anomenat endometriosi un trastorn caracteritzat per la proliferació de teixit similar al que cobreix interiorment l’úter, o endometri, en localitzacions que no li corresponen, com és la paret uterina, les trompes uterines, els ovaris i fins i tot fora dels òrgans corresponents al sistema reproductor Tipus i causes Hom diferencia dos tipus d’endometriosi, segons la localització del teixit endometrial anòmal l’endometriosi externa i l’endometriosi interna L’ endometriosi externa consisteix en la proliferació de teixit endometrial fora de l’úter Es pot localitzar en diverses…
antioxidant

Representació gràfica de l’efecte típic d’un antioxidant sobre la velocitat d’oxidació d’un producte autooxidable
© fototeca.cat
Química
Qualsevol compost que, afegit a una substància autooxidable, retarda o inhibeix la seva oxidació autocatalítica
o autooxidació
, produïda per l’oxigen molecular de l’atmosfera a la temperatura ambient o a temperatures poc elevades.
A vegades, en un sentit menys precís, hom anomena també antioxidant qualsevol substància que, per qualsevol mecanisme, retarda o impedeix una oxidació sigui recobrint el cos a protegir i evitant així el seu contacte amb l’oxigen antioxidants físics cas de les ceres microcristallines en el cautxú inactivant o segrestant els catalitzadors d’oxidació, gairebé sempre presents, o captant de preferència l’oxigen per combinar-se amb el radical peròxid RO 2 i formar un compost estable Són actius a baixes concentracions i sovint unes poques parts per milió són suficients per a inhibir l’oxidació…
ARNpolimerasa mitocondrial
Bioquímica
Enzim ARNpolimerasa constituït per una sola cadena polipeptídica, de pes molecular 64.000, l’activitat del qual no és afectada per l’αamantina sinó que s’inhibeix amb la rifampicina, l’acriflavina i l’actinomicina D.