Resultats de la cerca

És el més petit dels cinc en què és dividida l’illa, tot i algunes annexions el 1963 a expenses de dos municipis veïns Sant Josep de sa Talaia, a l’est, i Santa Eulària del Riu, al nord, i només en representa l’1,94% de la superfície Situat al sud-est de l’illa, la seva costa comprèn part de la cala de Talamanca amb tota la platja del mateix nom, les anomenades illes Plana, Grossa i des Botafoc unides avui a Eivissa, naturalment la primera i mitjançant dics les altres, el port d’Eivissa, el sortint rocallós on hi ha la part antiga de la ciutat i la zona per on s’estenen els nous barris…

Vida i obra Dominicà 1778, és autor de nombrosos llibres sobre història valenciana i diversos pobles valencians Els testimonis discrepen sobre la data del seu naixement i de la seva mort, que JP Fuster –i, seguint-lo, la GEC– situa en 1765-1816, mentre que C Fuentes dona les de 1756-1826 Estudià al convent dels dominicans a València, on obtingué els títols de lector i mestre, i fou catedràtic d’art i teologia a la Universitat de València La seva formació i, sobretot, la seva passió historiogràfica es desenvolupà a l’interior del convent de l’orde, on podia accedir a una de les millors…

Situació Vista aèria del conjunt de la comanda templera, molt malmesa arran de la Segona Guerra Mundial, amb l’església de Santa Maria del Masdéu a l’esquerra de la fotografia ECSA - Jamin L’antiga comanda del Masdéu és a llevant del poble de Trullars, a l’interfluvi entre la Canta-rana i el Rard, al bell mig d’un bosc que en dificulta la visió Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 36’ 33,6” N - Long 2° 50’ 7,2” E Venint de Perpinyà per la carretera N-9, cal prendre a l’altura del mas Sabole la carretera D-612 en direcció a Trullars Uns 2 km abans d’arribar al poble, a mà esquerra, cal agafar un…

En aquest capítol s’abordaran els aspectes relatius a l’organització de la construcció de les esglésies gòtiques i particularment de les catedrals, que en són la màxima expressió Es titula «La fàbrica» perquè és una de les formes que fan servir les fonts medievals per denominar, indistintament, l’obra que es construeix és a dir, l’edifici i l’estructura administrativa que en regeix el procés de construcció igualment anomenada «l’obra» o «obreria» A les actes de la consulta de Girona, l’any 1416, Pascasi de Xulbi hi és presentat com a «Magister Operis sive fabricae Ecclesiae Sedis Dertosensis…

Làpida encastada al mur de ponent de l’església de Sant Fabian d’Arres de Jos, i reaprofitada com a ull de bou Hi apareixen esculpits en baix relleu tres busts humans aixoplugats sota una arcada de mig punt, sostinguda per unes estretes columnes que, a la part superior, s’aixamplen en forma de capitell, mentre, a la part inferior, mostren unes bases ben definides Es tracta d’un dels molts vestigis que conserva la Vall d’Aran d’època romana F Junyent-A Mazcuñan Les làpides, urnes i elements d’època romana o paleocristiana passats a colleccions privades o guardats encara com a elements…

L’església de Sant Francesc, gairebé l’única resta gòtica del desaparegut convent franciscà de Vilafranca del Penedès, és un testimoni de l’arquitectura conventual que es va anar estenent per Catalunya durant el segle XIII, època de canvis que també es van produir a la vila i que es reflectiren en el creixement, la prosperitat i les noves construccions En aquesta etapa s’originaren unes necessitats que els franciscans van compartir i a les quals s’adaptaren L’estret lligam entre la vila i la Corona, atès que el rei hi tenia un palau, possiblement va afavorir l’establiment de l’orde a la vila…

Situació Planta de l’església, a escala 1200 L’edifici original, amb una nau rematada a llevant per un absis semicircular, fou tan modificat, que ara cal endevinar-lo enmig de tanta construcció posterior, d’època barroca J Sarri L’església parroquial de Sant Andreu de la Vola es troba situada ben arrecerada al peu d’un turó amb bona vista sobre la vall alta del riu Fornés, passat el mas de la Sala, al costat de la casa de pagès de Cullell, a 767 m d’altitud Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 47,2 —…

Les edificacions Com tots els monestirs cistercencs, el conjunt d’edificacions del monestir és centrat per l’església, el claustre i les dependències de la clausura estricta, i continuat per un segon recinte amb l’hostatgeria, cases per als sacerdots i dependències annexes, com el celler i procuradories, tot de grans proporcions i inclòs dintre una muralla en la qual s’obrien tres portals el de Dalt, el de Baix i el de la Muralla la muralla fou desmuntada vers el 1920 Avui les cases del poble ocupen una bona part d’aquest primitiu recinte com es veu encara per arcs i restes inclosos en les…

Situació i presentació El municipi de Lledó, de 13,5 km 2 , és a les Garrotxes d’Empordà, a la vall alta del Manol, accidentada pels darrers contraforts orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont que, a ponent del terme municipal, al límit amb el municipi de Cabanelles, formen l’interfluvi entre les conques de la Muga i del Fluvià El terme és drenat, a més, per la riera d’Àlguema, que neix a la vora del cap de municipi i el travessa A migdia i, sobretot, a llevant, els terrenys són menys accidentats i davallen suaument vers la plana Al NE el municipi limita amb Cistella per la riera de…

El convent de Sant Francesc de Barcelona era al raval de la ciutat, entre l’actual edifici del Govern Militar i la plaça del Duc de Medinaceli També conegut amb el nom de convent de Sant Nicolau dels menors o dels framenors, va ser aterrat completament el 1837, com a conseqüència d’un seguit d’infortunis que es van anar succeint des del 1800 Així, el 1822 va esdevenir caserna del tercer batalló de la Milícia Nacional voluntària i, tot i que el 1828 s’hi van tornar a installar els frares, poc després, el 1834, va ser habilitat per a hospital de colèrics fins a la desamortització del 1835 El…