Resultats de la cerca
Es mostren 190 resultats
Bateau-Lavoir
© Fototeca.cat
Nom amb què és coneguda la casa on residí i treballà Picasso al barri parisenc de Montmartre (avui plaça Émile Goudeau), on s’instal·laren entre el 1909 i el 1914 els artistes més progressistes del moment.
Van Dongen i Picasso foren els primers, seguits després per Max Jacob, Juan Gris, Pau Gargallo, Manolo, Marc Orlan i André Salmon Aviat esdevingué quarter general i centre d’activa vida artística i de bohèmia, punt de reunió de pintors, literats, escultors i marxants d’art, aleshores tots encara joves i desconeguts Un incendi destruí l’edifici el 1970
Lió
© Corel Professional Photos
Regió administrativa
Capital del departament del Roine i de la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps, al Lionès, França, a la confluència dels rius Saona i Roine.
La seva posició geogràfica entre l’Europa alpina i l’Europa herciniana, sobre l’eix Saona-Roine, ha potenciat la importància de la ciutat, la influència de la qual s’estén des de les planes del Saona i les muntanyes del Jura, del Lionès i del Beaujolais, fins a la Provença, al S, i la regió parisenca, al N, i cap a Suïssa i Itàlia El creixement demogràfic reflecteix la vitalitat de Lió de 177000 h el 1851 passà a 459000 el 1901 i a 580000 el 1931 Després s’estabilitzà i fins i tot decresqué el nucli urbà, alhora que s’incrementà acceleradament, a causa de la immigració, l’àrea…
Charles Louis Ambroise Thomas
Música
Compositor francès.
Vida Rebé la primera formació dels seus pares, que eren músics professionals Després de la mort del seu pare la família es traslladà a París, on estudià al conservatori amb F Kalkbrenner i PJG Zimmermann piano, VChP Dourlen harmonia, AMB Barbereau contrapunt i JF Lesueur composició El 1832 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Hermann et Ketty Establert durant una temporada a la capital italiana, compongué música de cambra, per a piano i un rèquiem Després de passar uns quants mesos a Alemanya retornà a París el 1835 per dedicar-se a la composició d’òperes Entre la seva producció operística…
François-Joseph Fétis
Música
Musicòleg, professor i compositor belga.
Vida Provinent d’una família de músics, el 1800 començà els seus estudis al Conservatori de Música de París amb Boildieu i Pradher piano, i Rey harmonia El 1807 aconseguí el segon lloc del premi de composició, que més tard seria anomenat Premi de Roma Contractat pel conservatori parisenc com a professor de contrapunt i fuga el 1821, tres anys després publicà el Traité du contrepoint et de la fugue L’any 1827 fundà la "Revue musicale", publicació setmanal en la qual exercí una important tasca com a crític El 1833 fou nomenat director del Conservatori de Brusselles, lloc que ocupà…
Francesc Boix i Campo
Fotografia
Fotògraf.
Aprengué la tècnica fotogràfica amb el seu pare, fotògraf aficionat, i el 1934 entrà a treballar d’aprenent a la casa de fotografia Romagosa El 1936 s’adherí a les Joventuts Socialistes Unificades, una de les organitzacions del PSUC, i collaborà en el seu òrgan, la revista Juliol El febrer del 1938 s’incorporà a la 30a Divisió de l’exèrcit republicà, fet que li permeté de fotografiar els fronts d’Aragó i del Segre Exiliat a França el 1939, fou internat als camps de Setfonts i de Vernet En començar la Segona Guerra Mundial, amb altres excombatents republicans, s’incorporà a la 28a Companyia…
Publicateur du département des Pyrénées-Orientales, Le
Historiografia catalana
Setmanari
Setmanari editat a Perpinyà entre el 1832 i el 1837 amb el subtítol: Feuille d’affiches judiciaires, d’annonces et d’avis divers, commerciale, industrielle, scientifique, littéraire, etc.
Desenvolupament enciclopèdic A partir del 1837 es canvià pel de Journal littéraire, scientifique, agricole et commercial annonces judiciaires, légales, avis divers Editat i dirigit pel seu propietari, l’impressor perpinyanenc Joan Baptista Alzine, marcà una fita en la història de la premsa de la Catalunya del Nord, ja que fou el primer periòdic cultural del Rosselló Recolzat sobre una empresa editorial dinàmica, i dirigit per Alzine, carlí i lligat als nuclis intellectuals de la ciutat, així com als de l’emigració espanyola, Le Publicateur tingué una qualitat formal i de redacció que…
Giovanni Battista Viotti
Música
Compositor i violinista italià.
Vida Començà els estudis musicals al seu poble natal i els continuà el 1766 a Torí amb A Celoniat i G Pugnani, dels quals aprengué a tocar el violí anteposant els elements expressius al virtuosisme El 1775 entrà com a violinista a la capella reial dels Savoia, i el 1780 inicià una sèrie de concerts per tot Europa amb G Pugnani, que acabaren al Concert Spirituel de París dos anys més tard Arran de l’èxit que assolí en aquesta ciutat com a violinista i compositor, Viotti decidí quedar-s’hi Treballà a la cort imperial i fins i tot arribà a obrir un teatre propi el 1789 Théâtre de Monsieur, però…
Felip Torreilles
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Eclesiàstic nord-català d’expressió francesa Ordenat 1885 de prevere a 23 anys, adquirí una sòlida cultura al seminari parisenc de Saint Sulpice i, després, al seminari francès de Roma, on es doctorà en teologia El 1886 fou nomenat professor al Petit Seminari de Prada Conflent i, l’any següent, al Gran Seminari El 1904 fou canonge titular i, el 1917, degà del capítol catedralici perpinyanenc fins a la seva mort Entrà en el món historiogràfic nord-català de manera magistral en publicar Histoire du clergé dans le département des Pyrénées-Orientales pendant la Révolution…
Marià Fortuny i Marsal
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, dibuixant i gravador.
De família menestral, animat pel seu avi —modelista i exhibidor de figures de cera—, assistí a l’escola de dibuix de l’ajuntament 1847 i al taller de Domènec Soberano, on mostrà aviat una gran facilitat en el dibuix Orfe el 1850, anà amb el seu avi a Barcelona 1852, on un antic company, l’escultor Joan Roig i Soler, el presentà a l’escultor Domènec Talarn, que l’ajudà passà pel taller de Claudi Lorenzale, i el 1853 ingressà a Llotja, on dominava la doctrina natzarena Fugint del còlera, el 1854 anà a Berga i al santuari de Queralt, on pintà paisatges Institut Gaudí, Reus i, novament a Reus,…
cinema i esport
Enciclopèdia Catalana
Cinematografia
Esport general
Malgrat que la projecció pública realitzada el 28 de desembre de 1895 pels germans Lumière en el cafè Indien parisenc es considera l’inici de la cinematografia, la gènesi del cinema és anterior i la base molt més il·lustrada que els barracons on es va popularitzar.
D’origen purament burgès i amb només una visible aplicació científica, el cinematògraf és un clar fill esgarriat de la fotografia científica de Nicéphore Niepce o Louis-Jacques Mandé Daguerre i dels experiments òptics i de les variacions in motion de Joseph Plateau, Émile Reynaud, Edward Muybridge o Étienne-Jules Marey Tots ells, amb curioses invencions de curiosos noms zoòtrop, praxinoscopi, o el cronofotògraf, vulgarment conegut com el fusell fotogràfic i tots també, anteriors als reconeguts invents d’Edison i Louis i Auguste Lumière Quant a l’esport, pràctica innata a l’ésser humà, la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina