Resultats de la cerca
Es mostren 197 resultats
Pere Maria Orts i Bosch
Historiografia catalana
Erudit, genealogista i heraldista.
Llicenciat en dret per la Universitat de València 1945, ha centrat la seva atenció en la investigació històrica, particularment en matèries d’història local, institucional, eclesiàstica i militar, en general relacionades amb les terres meridionals del País Valencià, i molt sovint amb la comarca de la Marina, d’on és originària la seva família Especialista de prestigi en genealogia i heràldica valencianes, ha collaborat en la redacció d’un gran nombre de veus en obres enciclopèdiques Atret així mateix per la història de l’art, ha reunit una selecta collecció de pintura antiga És membre del…
Josep Ricart i Matas
Música
Violoncel·lista.
Format musicalment per la seva mare, la pianista i pedagoga Carme Matas i Aurigemma , ben aviat decidí dedicar-se a la música El 1902 ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià violoncel amb el mestre Josep Soler A partir del 1909 oferí alguns recitals, i el 1912 fou presentat al Palau de la Música Catalana, amb un concert en què fou acompanyat al piano per la seva mare El 1914 anà a París per ampliar estudis, però hagué de tornar a causa de l’esclat de la Primera Guerra Mundial Del 1920 al 1933 residí a Londres, des d’on dugué a terme una gran activitat concertística…
,
Josep Iglésies i Fort
Historiografia catalana
Historiador, demògraf, geògraf i escriptor.
Vida i obra Fins el 1918 visqué a Reus on s’introduí dins els ambients culturals pel seu pare, amb qui freqüentà la Secció Excursionista del Centre de Lectura i recorregué les muntanyes del sud de Catalunya, formant-se com a excursionista científic Escriví un seguit de guies excursionistes sobre les comarques meridionals del Principat en les quals inclogué la història de cada indret Elaborà algunes d’aquestes guies amb Joaquim Santasusagna, a qui dedicà una obra Joaquim Santasusagna notícia bio-bibliogràfica , 1982 Destaquen Les Muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena guia…
Codi de Napoleó
Dret civil
Recopilació del dret civil revolucionari francès, elaborada entre el 1800 i el 1804, a base de la ponència redactada pels advocats Félix Bigot, Jean Portalis i François Tronchet, pel consell d’estat i pels cossos collegisladors del consolat bonapartista.
Poc modificat per la Restauració, ha estat la norma de la vida jurídica francesa contemporània i ha influït també en el dret civil d’altres estats europeus i americans Fou traduït al català el 1812 a instàncies del baró de Gerando, conseller d’estat-intendent dels departaments del Ter i del Segre No arribà mai a ésser promulgat al Principat perquè la majoria dels juristes catalans s’hi oposaren, especialment per la supressió dels fideïcomisos, tan arrelats en el dret català
Baltasar Samper i Marquès
Música
Compositor, musicòleg i director mallorquí.
Vida La seva vocació es despertà en un entorn familiar molt vinculat a la música -el pare fou cantant d’òpera i el germà, Julià, també s’hi dedicà- Realitzà els primers estudis musicals amb els mestres Cardell i Oliver A dinou anys es traslladà a Barcelona, ciutat on residí fins el 1938, i estudià piano amb E Granados i composició amb F Pedrell Acabats els estudis, realitzà una variada activitat professional fou concertista de piano, dedicat especialment a la divulgació d’autors catalans i també de l’anglès Cyril Scott dirigí l’Orquestra de Cambra de Barcelona, l’Orquestra Pau Casals i l’…
María Luz Morales y Godoy
Cinematografia
literatura castellana
Literatura catalana
Escriptora, periodista i crítica.
Vida Fou una de les primeres plomes espanyoles del periodisme femení Quan era una adolescent la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià filosofia i lletres A vint-i-tres anys ja era directora d’ El Hogar y la Moda Després entrà a la redacció de La Vanguardia 1923, on exercí la crítica de cinema i teatre amb el pseudònim Felipe Centeno En el camp del cinema, redactà la ponència El teatro y el cinematógrafo 1929, Institut del Teatre i dictà una de les conferències del I Curs Universitari de Cinema que el 1932 s’impartí a la Universitat de Barcelona, dirigit per Guillem…
,
Joan Colomines i Puig
© Família Colomines
Literatura catalana
Política
Medicina
Escriptor, metge i polític.
Trajectòria política Durant el franquisme, milità al Front Nacional de Catalunya Fou fundador i membre actiu de la Taula Rodona de Barcelona 1966, de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya 1969 i de l’Assemblea de Catalunya 1971-76, i a causa de la seva pertinença a aquestes organitzacions fou detingut vuit vegades, tres vegades empresonat preventivament i un cop jutjat pel Tribunal d'Ordre Públic TOP Fou fundador, juntament amb Enric Moltó, Anton Sala i Cornadó i Jordi Colomines Companys, del Partit Popular de Catalunya 1973, partit sobiranista d’ideologia socialista que…
,
Francesc Figueras i Pacheco
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg i erudit.
La seva figura mereix admiració per la seva inesgotable capacitat de treball, malgrat que a divuit anys perdé del tot la vista Inicià els estudis al Collegi Politècnic de Sant Josep, sota la tutela de mestres com Hermenegildo Giner de los Ríos Allí feu amistat amb l’escriptor Gabriel Miró, company de l’institut L’any 1896 inicià els estudis de dret com a alumne lliure a la Universitat de València, i es llicencià el 1907 obtingué el títol de doctor a Madrid 1910 Durant aquests anys aparegueren els primers treballs amb què inicià la seva tasca científica i literària A Alacant, publicà el seu…
Àngel Fàbrega i Grau
Historiografia catalana
Hagiògraf, liturgista medievalista i arxiver.
Feu els estudis eclesiàstics al Seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1945 Realitzà els estudis superiors d’història eclesiàstica a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i de paleografia i diplomàtica a l’Arxiu Secret Vaticà Aquesta estada marcà profundament la seva tasca científica, que s’ha caracteritzat pel rigor científic i pel desig d’oferir la documentació més bàsica del culte als sants La primera obra que publicà fou la tesi doctoral, defensada el 1950, Pasionario hispánico, siglos VII-XI 1953, en dos volums, que guanyà la Medalla d’Or del papa Pius…
Josep Termes i Ardèvol
© Òmnium Cultural
Historiografia
Historiador.
Formació i trajectòria acadèmica Estudià farmàcia 1953-57 i posteriorment filosofia i lletres, disciplina en la qual obtingué la llicenciatura per la Universitat de Barcelona l’any 1963 Lector de castellà a la Universitat de Sheffield 1963-64, el 1964 esdevingué professor ajudant a la UB, d’on fou expulsat l’any 1966 junt amb altres professors per la seva activitat contra el règim franquista Posteriorment s’integrà a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1968, per la qual es doctorà l’any 1971 Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona 1982, el 1991 ho fou a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina