Resultats de la cerca
Es mostren 506 resultats
Caixa Mútua de Castellà, Manté, Monner i Companyia, S. en C.
Bitllet emès per la Caixa Mútua de Castellà, Manté, Monner i Companyia, S en C, Barcelona 1863 Molt poca cosa sabem d’aquesta empresa i gairebé tota la informació de què es disposa figura al bitllet reproduït Era barcelonina, domiciliada a la rambla de Santa Mònica núm 33 i el seu administrador era Lluís del Castillo Dels seus socis collectius destaca Pere Manté i Güell, industrial cotoner, membre de la Comissió de Fàbriques i soci el 1860 de Manté i Nogués Morirà el 1888 Castellà, Manté, Monner i Companyia, S en C, accepta dipòsits i, entre aquests, comptes corrents, i aplica…
Capella del Palau Reial Major (Barcelona)
Art romànic
Annexa al Palau Reial Major de Barcelona, hi havia hagut una petita capella dedicada a santa Maria La seva erecció fou, amb tota probabilitat, contemporània a la construcció del Palau, però malauradament ha deixat poc rastre en la documentació La notícia més antiga de què hom disposa sobre aquesta capella palatina data de l’any 1173, quan el rei Alfons I va fer lliurament de l’“ ecclesiam et capellam meam beate Marie que sita est in meo palacio civitatis Barchinone ” a la comunitat i confraria de Santa Eulàlia del Camp És possible que s’hi celebrés el casament del rei Jaume I amb…
Bellesguard
La residència Bellesguard
© Fototeca.cat
Història
Antiga residència reial construïda el 1408 a l’antiga torre de Vallblanc, de Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona), en ésser adquirida pel rei Martí.
Intervingué com a escrivà Bernat Metge, a qui fou degut probablement el nom de Bellesguard El rei hi celebrà les noces amb Margarida de Prades 1409, beneïdes pel papa Benet XIII, i la convertí en la seva residència d’estiu Mort el rei Martí, Bellesguard inicià la decadència, bé que continuà com a possessió reial, fins que fou lliurada a mans particulars 1422 Antoni Gaudí en convertí les ruïnes en una residència privada 1900-09, que no conserva gairebé cap rastre de l’obra antiga Tanmateix, Gaudí hi introduí alguns elements del gòtic inspirats en l’original i restaurà les restes del palau…
Anguera
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Sarral (Conca de Barberà), prop del poble d’Ollers i vora el riu d’Anguera.
Habitat des de l’antiguitat —probablement s’hi bastí un petit poblat ibèric, car s’han trobat diverses restes ibèriques al tossal que hi ha a la dreta del riu—, el 1076 els comtes germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaven el puig d’Anguera, situat a l’extrem de la marca del comtat de Barcelona, a Bonfill Oliba, que tenia l’obligació, segons la voluntat dels donadors, de fer la guerra o estar en pau amb els sarraïns El concessionari associava en la tasca repobladora un tal Bernat Guillem, al qual cedia la tercera part del lloc Donat per Pere el Gran al monestir de Santes Creus el…
Castell de Pedrós (Areny de Noguera)
Art romànic
Es tracta d’un castell mític car surt citat a les fonts musulmanes a la frontera nord del districte lleidatà o bé com a força expugnada pels musulmans al començament del segle X Tanmateix, tractant-se d’un topònim tan genèric —el terreny pedregós abunda pertot arreu—, hom no s’ha posat d’acord respecte a la seva localització Codera suggereix Pedrui segons J Rubió i Lois seria Soperuny fins i tot hi ha qui el situa a Purroi o més avall En la documentació ribagorçana trobem concretament citats els termes de Cornudella i de Pedros com a límits ponentins del castell d’Areny els anys 1055 i 1056…
Castell de Bonner (Gósol)
Art romànic
D’aquest castell no queda cap rastre només el coneixem per la documentació, per altra banda bastant escassa Això fa pensar que la seva importància devia ser minsa Malgrat que no se n’hagi trobat cap element, creiem que cal ubicar-lo en el lloc anomenat Bonner, al Riu de Valls, on avui només queda l’església de Santa Margarida, gairebé enrunada L’única referència al castell de Bonner la tenim en un document bastant tardà, car data ja del segle XIV El dia 21 de juny de l’any 1309 a Salou, Sibilla, comtessa de Pallars i senyora de Berga i Berguedà i el rei Jaume II, signaven un…
Sant Jaume de Montperler (Vilagrassa)
Art romànic
L’antic terme de Montperler es troba a l’extrem de ponent del municipi de Vilagrassa En aquest indret es formà a l’edat mitjana un petit nucli de poblament, documentat des del segle XI i presidit per una església aquesta consta com a parròquia del bisbat de Vic en una llista de parròquies que data de la primera meitat del segle XII Igualment, figura com a parròquia del deganat d’Urgell, del bisbat de Vic, en les relacions d’esglésies i parròquies que contribuïren a la dècima papal recaptada els anys 1279 i 1280 L’església de Sant Jaume de Montperler fou visitada l’any 1332 pel…
Sant Pere d’Altet (Tàrrega)
Art romànic
El petit nucli d’Altet és situat al sud-oest del poble de la Figuerosa, a uns 4 km de Tàrrega De la primitiva església romànica, en l’actualitat no en queda cap rastre tanmateix, ja apareix esmentada l’any 1098 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona Segons consta en aquest document, l’església d’Altet es trobava subjecta, juntament amb d’altres, a la canònica de Guissona Aquesta situació no es va mantenir gaire temps, ja que en la butlla que el papa Eugeni III atorgà l’any 1151 a l’església de Santa Maria de Solsona, consta que el temple d’Altet era…
Castell de Vilagrassa o Vilagrasseta (els Plans de Sió)
Art romànic
Aquest castell era situat a llevant de les Pallargues, a la riba dreta del Sió, poc després de rebre el torrent de Passerell Centrava un llogaret o petit terme ara totalment despoblat que formà part del primitiu terme del castell de Guissona El primer esment del lloc es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 El castell de Vilagrassa apareix documentat poc després, l’any 1109, en què Pere Gauspert i la seva muller Sicarda donaren a la catedral d’Urgell el seu castellde Vilagrassa, el qual a partirde llavors havien de tenir en feu de l’església d’…
meteor

Estel fugaç dels Perseids
Astronomia
Meteorologia
Fenomen lluminós que hom observa en el firmament i és originat quan un meteoroide entra en l’atmosfera terrestre; popularment, hom l’anomena estel fugaç.
Els meteors més corrents apareixen com un punt lluminós que es mou per entre els estels fins que s’apaga d’una manera més o menys brusca En alguns casos, el meteor deixa un rastre lluminós o deixant que pot romandre en el firmament durant un cert temps i pot ésser de color blanc, verd, vermell o groc L’origen de la lluminositat és la tornada a l’estat fonamental dels àtoms ionitzats, o simplement excitats, pel fregament del meteoroide amb l’aire Generalment, en els casos en què els deixants són persistents, els meteors van acompanyats de sorolls característics de tro, canonada o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina