Resultats de la cerca

El poema elogia la figura dels comtes Guifré el Pelós 874-98, fundador del monestir de Ripoll Miró Bonfill, comte de Besalú 968-84 i bisbe de Girona 970-84 Miró, comte de Besalú i de Cerdanya 898-27, i la seva muller Ava † 962 Ermengol, fill de Sunyer de Barcelona i comte d’Osona 940-42 Guifré II de Besalú 927-57, i Sunifred, comte de Cerdanya 927-68 i Besalú 957-68 La data de redacció dels epitafis fou anterior al 1018, quan encara Oliba vivia al monestir, i, per això, no hi figura el comte Bernat Tallaferro de Besalú 988-1020, que fou enterrat també a Ripoll Per a la redacció dels dístics,…

Vida El seu nom autèntic era Josep Lluís Moll Estudià dret i música a Barcelona, on estrenà el Socrate d’Erik Satie Defensor de l’avantguardisme, signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra Baleares ,1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda El 1921 es donà a conèixer com a baríton d’òpera i es traslladà a Barcelona, on debutà com a protagonista de Don Juan Tenorio 1921-22, Ricard de Baños El 1924 viatjà per Hispanoamèrica amb la companyia de sarsuela d’Amadeu Vives A Buenos Aires, estrenà les sarsueles Doña Francisquita , Maruxa i La canción del olvido El 1925 formà companyia…

Nascuda en un ambient marginal, als catorze anys fou finalista en un concurs de bellesa que li donà l’oportunitat d’accedir al món de l’espectacle, on conegué el productor Carlo Ponti , que es convertí alhora en figura paterna i mentor artístic, i amb el qual es casà l’any 1966 Des del 1950 actuà com a extra en una desena de films, i el 1952 protagonitzà el primer llargmetratge, La favorita 1952, adaptació de l’òpera homònima de Donizetti dirigida per Cesare Barlacchi L’any següent aconseguí una certa projecció amb una altra adaptació operística, Aida , sota la direcció de Clemente Fracassi…

Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres secció història el 1944 i doctorat en ciències històriques per la Universitat de València, en fou més tard professor també impartí classes d’història de l’art a l’ensenyança mitjana i a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de la ciutat A més, fou catedràtic dels instituts de batxillerat de Torrevella i Utiel, i inspector en cap d’Arxius, Biblioteques i Museus de l’Ajuntament de València Fou nomenat director numerari del Centre de Cultura Valenciana i de l’Acadèmia de Doctors de Madrid, i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana i…

Llicenciat en història 1948 i en dret 1954 a Barcelona, posteriorment es llicencià en ciències econòmiques i en ciències de la informació Així doncs, amb un ampli ventall d’inquietuds intellectuals, és un exemple de formació i dedicació pluridisciplinàries Alumne de Jaume Vicens i Vives i ajudant seu en acabar la carrera, ha estat professor de la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona i, des del 1968, catedràtic d’història econòmica de la Facultat de Ciències Econòmiques de la mateixa universitat D’altra banda, el 1954 fou nomenat sotsdirector de l’Institut Municipal d’Història de…

Desenvolupament enciclopèdic Però a diferència dels cartularis, el criteri de selecció dels documents és donat pels investigadors en funció del seu tema d’estudi També són anomenats colleccions de documents o colleccions diplomàtiques Sobre els diplomataris de caràcter general i de regnats publicats a Catalunya, resulta indispensable la Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón CODOIN, iniciada per Pròsper de Bofarull l’any 1847, i que amb interrupcions es continuà fins el 1982, en la qual es publicaren en conjunt una vintena de diplomataris Les principals…

Vida i obra Es doctorà a la Universitat de Harvard, on estudià amb Abbot Payson Usher, autor d’un conegut estudi titulat Taula de Canvi de Barcelona, que també estudià el preu del blat a França i a Anglaterra durant el període medieval Fou professor d’economia a la Duke University 1927-44, a la Northwestern University 1944-47 i a la Universitat de Chicago 1947-67 Fou editor de Journal of Political Economy durant set anys i president de l’ Economic History Association els anys 1951 i 1952 Influït per Usher, Hamilton investigà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on rebé la influència de F Valls i…

Vida Començà l’educació musical acadèmica estudiant trompeta 1936, i posteriorment al Royal College of Music El 1938 s’incorporà a l’Orquestra Filharmònica de Londres com a segon trompeta, i com a primer des del 1943 fins al 1948, que es dedicà professionalment a compondre, activitat en la qual li fou de gran utilitat l’experiència orquestral, com posa de manifest que aquest gènere és el més important de la seva producció La seva abundant obra, tonal sense excepció, és sovint inspirada en motius populars, melòdica, colorista i exuberant, i mostra influències àmplies, des d’Héctor Berlioz fins…

Vida i obra Estudià batxillerat al collegi privat de Santa Teresa i a l’Institut Balear, ambdós de Palma, i fou un alumne brillant Es llicencià en geografia i història i es doctorà a Madrid al desembre del 1907 amb la tesi Investigaciones sobre metodología geográfica 1908, que fou publicada en la revista argentina Boletín de Instrucción Pública 1909 Fou culturalment molt actiu a Mallorca els darrers anys del s XIX i els primers del s XX Formà part del grup d’escriptors modernistes, regionalistes i regeneracionistes que tingueren en el diari La Almudaina el seu principal òrgan d’expressió Poc…

Desenvolupament enciclopèdic També conegudes com a Genealogies de Meià pel fet d’estar contingudes en un còdex, avui perdut, procedent de la seu de Roda, però que havia estat propietat de Manuel Abbad i Lassierra, prior del cenobi benedictí de Santa Maria de Meià Urgell Això ha fet que alguns autors d’antuvi descartessin les Genealogies com a obra de la historiografia catalana Tanmateix, les diverses notícies que contenen referents a la Catalunya occidental, i també la pertinença al focus cultural ribagorçà de Roda-Alaó, situen les Genealogies en l’àmbit d’influència català El 1780, Francisco…