Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
Joan Turull i Estatuet

Joan Turull i Estatuet
© Gremi de Pastisseria
Gastronomia
Mestre pastisser.
Format a la pastisseria Sabat de Sant Cugat del Vallès, als vint-i-un anys es feu càrrec de la pastisseria familiar de Terrassa, un establiment que els seus pares obriren el 1946 com a forn de pa i que el 1963 reconvertiren en pastisseria Des de l’inici dels anys setanta destacà en l’elaboració de dolços sense gluten Durant molts anys compaginà la seva feina amb la docència com a mestre pastisser Es retirà el 2016, i la seva filla Aniana Turull i Salvador, ha assumit la gestió de la pastisseria L’any 1997 el seu fill Joan Turull i Salvador fundà l’empresa familiar Proceli, dedicada…
La honradez de la cerradura
Cinematografia
Pel·lícula del 1950; ficció de 77 min., dirigida per Luis Escobar Kirpatrik.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PECSA Josep Carreras i Planas, Barcelona REFERENT LITERARI Basat en l’obra teatral homònima de Jacinto Benavente GUIÓ LEscobar FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Sigfrido Burmann MUNTATGE Ramon Biadiu MÚSICA Joan Dotras i Vila INTERPRETACIÓ Francisco Rabal Ernesto, Mayrata O’Wissiedo Marta, Ramon Elias home, Lola Bremón Matilde, Pilar Muñoz Carmen, Maria Victòria Durà Rosa, Miguel de Granada Pedro, Paquita Bresoli esposa de l’home que regenta un berenador, Mercè Gibert Tony, Ramon Martori don Pablo, Modest Cid el jutge,…
Joan Pruna i Flaqué
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Fill de Josep Pruna i Verònica, que fou un dels primers empresaris de cinema de Mataró, el qual regentà el Palacio de la Unión 1905 A dotze anys feu la seva primera cinta, Mi primer film , sense càmera, dibuixant directament sobre la pellícula, fotograma a fotograma Compaginà la direcció de l’empresa Talleres Pruna, on fabricaven maquinària tèxtil, amb la seva afició cinematogràfica Gràcies als seus coneixements de mecànica perfeccionà la tècnica de filmació, muntatge i projecció, sempre en 16 mm Realitzà nou films de ficció entre el 1940 i el 1964, més catorze reportatges, quatre…
Antoni Bergnes de las Casas

Antoni Bergnes de las Casas
© Fototeca.cat
Filologia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Hel·lenista i editor.
Estudià filosofia i idiomes, i residí un temps a Londres 1824-25 i 1830 Regentà la càtedra de francès de l’Escola d’Idiomes de la Junta de Comerç de Barcelona 1830 i la de llengua grega a la Universitat de Barcelona 1834-75, de la qual fou rector 1868-75 Publicà diverses gramàtiques 1833, 1847 i 1858 i crestomaties de la llengua grega 1847-61 El 1831 creà l’empresa Bergnes i Companyia, en què adoptà l’estètica editorial romàntica i contribuí a difondre autors moderns, sovint traduïts per ell mateix D’aquesta editorial són conegudes unes 265 produccions, caracteritzades per l’elegància i la…
,
Joan Fortuny i Mariné
Cinematografia
Operador i director.
Vida A catorze anys abandonà els estudis per dedicar-se al cinema Entrà al començament dels Estudis Orphea Film com a ajudant d’operador, i aprengué tots els oficis rere la càmera fins a realitzar el curt documental Grumetes 1934, amb l’ajuda del seu principal collaborador a partir de llavors, Armand Seville Després feu de segon operador en diverses cintes i rodà el curt Artistas precoces 1935 Durant la guerra i la primera postguerra, collaborà amb diversos ministeris fent tasques relacionades amb el cinema i treballà al "Noticiario Nacional" del Departament Nacional de Cinematografia 1937-40…
Antoni Miralda i Bou
Art
Artista.
Ha practicat una àmplia gamma de creació que inclou la pintura, l’ assemblage , la manipulació fotogràfica, el cerimonial, les accions i les festes Després d’una etapa catalana guanyà, el 1965, una borsa d’estudi atorgada pel govern francès Residí a París fins el 1972, i aleshores es traslladà a Nova York, on viu actualment Les seves sèries de Soldats saldats , basades en la utilització de petits soldats de plàstic policromats cobrint superfícies planes i objectes, els menjars acolorits i els cerimonials —aquests, fets juntament amb els grups de catalans de París i de Nova York— n’han fet un…
Empresa Diorama
Cinematografia
Firma fundada a Barcelona al setembre del 1902 per Josep Aussió, Domènec Batlló i Narcís Bordàs que abastava tots els camps de la cinematografia i disposava de cine, laboratori, distribuïdora i productora.
La sala d’espectacles, situada a la plaça del Bonsuccés, fou inaugurada amb el nom de Diorama Animat L’escenògraf i decorador Salvador Alarma hi presentà els seus famosos "quadres animats", dels quals destacava Salvamento de náufragos 1903 El primer film que s’hi projectà fou El hada del bosque , seguit d’ Una excursión al Mont-Blanc El 1903, Fructuós Gelabert fou contractat per Bordàs com a director tècnic hi organitzà els primers tallers de fabricació, comercialització i installació de material cinematogràfic i preparà un laboratori per al revelatge de negatius i tiratge de…
Barrios bajos
Cinematografia
Pel·lícula del 1937; ficció de 92 min., dirigida per Pedro Puche Lorenzo.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ SIE Films Barcelona ARGUMENT El drama homònim 1936 de Lluís Elias GUIÓ, AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antonio Burgos FOTOGRAFIA José María Beltrán blanc i negre, normal MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Joan Dotras i Vila SO Francisco Gómez INTERPRETACIÓ Rafael Navarro Ricardo, Rosita de Cabo Rosa, Josep Baviera El Floreal, Pilar Torres, Matilde Artero l’alcavota, José Telmo El Valenciano ESTRENA Barcelona, 24051937, Madrid, 19071937 Sinopsi Ricardo és un jove advocat que fuig de la policia després de matar l’amant de la seva dona Es refugia al Barri Xinès barceloní,…
Andreu Cabot
Cinematografia
Comerciant i empresari.
Vida De jove visqué a Cuba En tornar treballà a la ferreteria de la família a Manresa i es formà en el camp fotogràfic al costat del seu cunyat, el fotògraf Josep Casas El 1899 es casà amb Manela, germana de l’industrial cinematogràfic Joan Verdaguer, que l’introduí en el negoci El 1907 viatjaren plegats a Alemanya i es relacionaren amb productores europees Quan tornaren s’iniciaren en la venda d’exclusives per Europa de films de cases franceses i italianes, com la Pasquali Films de Torí El 1909 fundà amb Narcís Cuyàs Iris Films, i un any després obriren un despatx de representacions en…
Isabel de Galceran
Literatura catalana
Personatge central de la narració Isabel de Galceran (1880) i de la novel·la Vilaniu (1885), de Narcís Oller.
A Vilaniu està dibuixada —amb intenció realista, però amb plantejaments idealistes— com una dona insatisfeta, víctima de la hipocresia burgesa, en la línia d’Ana Ozores, la Regenta, i, menys, d’Anna Karènina o Madame Bovary La seva figura externa, caracteritzada per una proporcionada plenitud i una dolça majestat, vehicula la força serena del seu caràcter, només afeblit per la manca de salut i per la tristesa en què la immergeixen les habituals partences del marit a causa de l’activitat política Filla del ric general retirat Fruitós Poudor, pertany a la classe social de més prestigi i…