Resultats de la cerca

Anvers de la creu, on s’aprecia clarament la remodelació que sofrí la peça en època moderna, tal com es conserva actualment ECSA-E Segarra Anglesola posseeix una relíquia insigne de la Creu de Crist, vulgarment coneguda amb el nom de “Santa Creu” Es conserva a la capella de la Santa Creu La llegenda conta que Martí de Montsant, pelegrí o soldat que venia de les croades de Terra Santa, anà a Anglesola al principi del segle XIII, allí caigué malalt i fou hospitalitzat a l’Hospital dels Pobres de Jesucrist en aquells moments de recent fundació, que era governat pels pares trinitaris Aquest…

Pot ésser fabricada tant en una seca oficial regular com en una seca provisional, i fins i tot en una seca d’emergència És un exemple del primer cas la moneda barcelonesa de 10 rals, del 1652, amb la llegenda Barcino cives obsessa , quan la ciutat era assetjada a la darreria de la guerra dels Segadors 1640-52, puix que la seca de Barcelona era l’oficial del Principat Del segon cas hi ha l’exemple de les encunyacions de Cadis, assetjada pels francesos durant la guerra contra Napoleó, on funcionà una seca oficial provisional I del tercer cas hi ha l’exemple de l’emissió dels duros de punxó de…

A partir de la reforma del califa ‘Abd al-Malik ibn Marwān, els seus tipus esdevingueren totalment epigràfics i el seu pes es reduí de 3,98 g a 2,97 g A la península Ibèrica hom baté dírhams des de l’any 722 En el període dels regnes de taifes, el dírham deixà d’ésser d’argent de bona llei per a ésser de billó o, fins i tot, de coure Als Països Catalans en bateren les taifes de Tortosa, Lleida, València, Mallorca-Dénia i Alpont En temps dels almoràvits, la moneda d’argent fou el quirat, però els almohades restabliren el dírham amb un pes proper a 1,5 g i de forma quadrada N’encunyaren els…

Fill d’una família humil, obtingué de l’emperador Gracià el comandament de les tropes a Britània, i hi fou proclamat august pels soldats 383 Reconegut per Teodosi I, dominà els territoris de Britània, Gàllia i Hispània Defensor de l’ortodòxia cristiana, féu morir Priscillià i els seus seguidors Intentà d’envair Itàlia, però, detingut a Aquileia, fou assassinat pels soldats

La de billó s’originà al segle XI sota Garcia V de Pamplona 1035-54 i fou encunyada fins el 1719 La moneda d’or fou batuda per Sanç Ramires 1063-94, mancús de Jaca, amb la finalitat de pagar el tribut acordat al papa Or i billó porten la menció ARA-GON, però amb Sanç Ramires apareix també la forma IAC-CA, probablement fruit d’un amonedament parallel de caràcter episcopal i MON-SON referent a la nova seca Pere I d’Aragó 1094-1104 baté, també, a Montsó Des d’Alfons el Bataller 1104-34 sabem que el diner jaquès fou quaternal llei de 4 diners, 33% d’argent Sota Ramon Berenguer IV la moneda…

Aquest motiu iconogràfic es remunta a l’antiguitat clàssica, on apareix principalment al revers de les monedes i en alguns relleus frisos del Partenó d’Atenes L’estàtua eqüestre exempta més antiga que hom conserva és la de bronze de Marc Aureli 170-180 dC que Miquel Àngel disposà al centre del Capitoli romà i fou paradigma de les representacions eqüestres del Renaixement, tant escultòriques Gattamelata , de Donatello, Colleone , de Verrochio, com pictòriques John Hawkwood , de Paolo Uccello, Carles V , de Ticià Des del s XVII, gairebé tots els sobirans tenen la seva estàtua eqüestre Felip…

Pesava 72 grans florentins 3,528 grams i portava a l’anvers el lliri amb la llegenda Flor-entia i al revers la figura de sant Joan Baptista i la llegenda S Ioha-nnes B Originàriament valia 20 sous, però les alteracions del seu valor foren freqüents, bé que mantingué les característiques de pes i de llei Aquesta immutabilitat del florí i el prestigi de la república de Florència en feren una de les espècies monetàries més caracteritzades i més populars en els moments que el comerç internacional prenia una forta arrencada Això explica que fos molt imitat Al s XIV molts estats,…

De gran port pot arribar als 60 m d’alçària, té les branques perpendiculars al tronc les fulles són linears, retuses, verdes i lluents pel dret i amb dues ratlles blanquinoses pel revers, pectinades en un sol pla al llarg de la tija i tot l’any verdes Les pinyes, dretes i verdes, es desfan a la maturitat La fusta d’avet és blanquinosa, blana i poc resistent És molt emprada, per tal com és fàcil de treballar i els troncs són llargs, rectes i llisos Hom en fa tambors i posts de gran llargària, pals de les línies elèctriques i telegràfiques, pals de vaixell, etc També és utilitzada…

Situació Una de les esteles, probablement del segle XIII, del gran conjunt que s’ha conservat procedent del seu fossar vell JM Miró L’església parroquial de Santa Maria presideix la població de Preixana, que s’emplaça a 328 m d’altitud, als vessants del tossal del Sitjar Mapa 33-15 389 Situació 31TCG366083 Per a arribar-hi des de Tàrrega, cal agafar la carretera N-II fins a Bellpuig Des d’aquest poble, una carretera local mena directament a Preixana en un recorregut d’uns 3 km JTG Història El lloc de Preixana és esmentat en la documentació des de l’any 1082 tanmateix, la primera referència de…

Situació Anvers i revers d’una de les esteles més antigues que s’han conservat, procedent de l’antic cementiri parroquial JM Miró El poble dels Omells de na Gaia s’esglaona per un pujol que s’alça vora del barranc d’Aiguaires, al peu del tossal de Solans Mapa 33-15 389 Situació 31TCF394964 Per a arribar als Omells de na Gaia, cal prendre en direcció S la carretera L-220, que s’inicia entre Belianes i Maldà, a la cruïlla amb la carretera que va a l’Espluga Calba CPO Història L’indret fou repoblat a mitjan segle XII, conjuntament amb l’Espluga Calba, Vinaixa, Tarrés i Rocallaura…