Resultats de la cerca

El poble de l’Espluga de Lavansa, lloc actualment abandonat del tot, és escassament documentat En el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell apareix el topònim Spelunka com a parròquia de la vall de Lavansa En un document del 1082, en el testament d’Arnau, fill de Mir, s’esmenta com a deixa un alou de Espulga , que cal identificar com l’Espluga El castell de l’Espluga no és documentat fins al principi del segle XIV L’any 1313 Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, reclamava al comte d’Urgell la potestat sobre una sèrie de castells i llocs de la vall de Lavansa,…

Castell que existí en el terme actual de Reus, del qual no sabem la localització precisa ni ha arribat cap vestigi fins als nostres dies El Burgar és en l’actualitat un veïnatge situat a uns 3 km al nord-est de la ciutat de Reus on hi ha el mas del Burgar El lloc del Burgar fou donat el 1157 a Berenguer d’Eixamús i al seu germà Tomàs per Agnès, vídua del príncep Robert d’Agulló Aquesta donació, però, no es dugué a terme de forma efectiva Una segona donació la feu l’arquebisbe Hug de Cervelló, en nom seu i en el del rei Alfons I, a Baldoví el 1174, que cedí els seus drets al…

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Vallformosa No degué passar de capella rural Fou domini del paborde de la seu de Manresa i del monestir de Sant Pere de la Portella, així com alguns particulars posseïren la quadra de Vallformosa El lloc és documentat des del 977 i l’església apareix esmentada el 1282 Degué dependre del paborde de Manresa, però el 1311 el patronat era exercit pel monestir de la Portella Al segle XIV la quadra de Vallformosa, no sabem si també l’església, era propietat de Ramon d’Àrea o Saera, que la deixà al seu fill Berenguer, i el…

Situada dins l’antic terme de Montserrat, en un lloc indeterminat Antigament degué ser un petit monestir de tradició visigòtica, després no en sabem les vicissituds, però es degué convertir en capella eremítica si no desaparegué del tot L’església és esmentada el 933, quan el comte Sunyer donà al monestir de Santa Maria de Ripoll les esglésies de Santa Maria, Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí El 982 apareix en el precepte del rei Lotari, que confirma les possessions de Ripoll Després desapareix d’una manera total, ni tan sols se’n coneix la ubicació una única referència és que…

Situada dins el terme del castell o vall de Marfà En un principi hom la troba dependent de l’església de Santa Maria de Moià, però aviat s’independitzà i tingué la categoria de parròquia del terme, que encara conserva des d’abans del segle XIII passà a dependre del monestir de Sant Benet de Bages El lloc és documentat des del 939, moment en què consta l’existència de l’església, bé que sense esmentar-ne l’advocació, encara que en aquest moment s’unia a la parroquial de Moià el 985 apareix amb la categoria de parròquia i el 1066 ja tenia formada una sagrera al seu voltant No sabem…

Aquesta ermita avui desapareguda era situada al coll de Baduell o d’Armentera, sobre el camí de Caldes a Granollers El nom inicial amb què fou coneguda és Sant Miquel dels Martres al segle XIV, però, ja la trobem també amb el nom de Sant Miquel de Baduell El primer esment documental és de l’any 1126, quan el monestir de Sant Pau del Camp adquirí l’alou dels Martres que li havia estat empenyorat el 1100 Així com en la descripció de l’alou feta quan s’empenyorà no consta la capella, en canvi en la que es féu quan es comprà hi llegim “est autem iam prelibatum alodium ecclesiam Sancti Michaelis…

El lloc de Bellcaire fou reconquerit per Ermengol IV d’Urgell vers el 1091 Aquest any el comte lliurà l’indret als monjos de Sant Serni de Tavèrnoles, amb l’obligació de refer-ne la torre, repoblar-lo i edificar-hi una església sota l’advocació de santa Maria i de sant Sadurní Amb tot, la inseguretat del lloc i els veïnatges de Lleida i Balaguer islàmics, féu que la repoblació definitiva i estable, i possiblement la construcció de l’església, no es fes fins al segon terç del segle XII D’aquesta església de Santa Maria tan sols sabem que l’any 1171 era sufragània del temple…

Situació Església parroquial ampliada pel seu ús continuat a través dels segles, però que conserva l’absis de l’obra original coronat per un fris de petites mènsules bisellades ECSA - J A Adell L’església parroquial de la Torre de Tamúrcia és a llevant del nucli urbà de la població, que es troba sobre la pista que va del Pont d’Orrit a Espluga de Serra JAA Mapa 32-11251 Situació 31TCG185848 Història Les primeres notícies que tenim del lloc de la Torre de Tamúrcia són indirectes, relacionades amb les adquisicions patrimonials del monestir d’Alaó a Tamureces any 837, i especialment a Corbins,…

Dedicada professionalment a l’ensenyament musical, s’inicià en el gènere poètic amb un primer recull, La cendra i el miracle 1989, al qual seguiren El lleu respir 1991, premi Rosa Leveroni 1990, Temperatura humana 1994,  Taques 1997, premi Miquel de Palol 1996, Llum de claraboia 2004, A la taula del mig 2009, premi Crítica Serra d’Or 2010,  On no sabem 2010, premi Vicent Andrés i Estellés 2009, A l’hotel, a deshora 2014 i La gota negra 2018 En narrativa és autora de les novelles  Les cambres del desig 1999 i  Tercer acte d’amor 2002, i dels reculls de narracions Diagnòstic lluna…

Com el veí vilatge de Boldís Jussà, Boldís Sobirà es documenta pel testament d’Arnau de Prenyanosa, del 1136, per l’acta de consagració de Sant Martí de Cardós, del 1146, al qual havia d’aportar mig modi de cereal a l’any, i per l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, en què apareix com a parròquia independent Encara gaudia d’aquesta categoria el 1314, any en el qual fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona A partir, però, del segle XV, i possiblement a causa de les greus crisis demogràfiques que havien afectat el país, sembla que Boldís Sobirà passà, eclesiàsticament, a…