Resultats de la cerca
Es mostren 352 resultats
Sant Quiri d’Alins de Vallferrera
Art romànic
Situació Vista del sector nord-est de la capella després de la seva restauració l’any 1987 J Camp La capella de Sant Quiri és situada al cim d’un turó, en un lloc eminent, a 1 km al sud d’Alins, on s’ha dit que hi havia el castell o la força d’Alins, i al qual s’arriba per un corriol que surt a l’entrada del poble d’Alins MLIC Mapa 34-9182 Situació 31TCH620120 Història Malauradament no s’han trobat notícies sobre aquesta església, que tradicionalment, en la memòria popular de la Vallferrera, s’ha tingut com l’església de l’antic castell o fortalesa que constituïa la força d’Alins, i que fou…
ensalada
Música
Terme utilitzat als països hispànics, aproximadament entre el 1520 i el 1650, per a designar un gènere polifònic vinculat, en els seus orígens, a la temàtica del cicle de Nadal.
L’obra s’articulava seguint un fil narratiu que permetia enllaçar una alternada successió de cançons, romanços i villancets, presentats per diferents personatges que cantaven en les seves respectives llengües en arribar al final, l’ensalada era rubricada amb una cita temàtica treta del repertori litúrgic Les primeres definicions del terme procedeixen de la preceptiva hispànica del segle XVII Sebastián de Covarrubias 1611 i Juan Díaz Rengifo 1644 El model de l’ensalada renaixentista l’establí Mateu Fletxa el Vell, a València, durant el segon terç del segle XVI Els precedents ibèrics immediats…
Imatge de la Mare de Déu (Sagàs)
Art romànic
Imatge de la Mare de Déu, vista de perfil a l'esquerra i frontalment a la dreta RViladés En una casa particular d’aquest municipi és guardada una imatge romànica de la Mare de Déu No precisem més el lloc, puix que els actuals propietaris, que ja es mostraven prou contraris a deixar-nos-la veure i més encara a fotografiar-la —d’ací que les fotografies que en reproduïm, fetes forçosament amb presses, no puguin gaudir de la qualitat que hauríem desitjat—, al final accediren que la publiquéssim amb la condició, però, que mantinguéssim en l’anonimat la seva ubicació És una talla de fusta…
Sant Romà de Perles (Fígols i Alinyà)
Art romànic
Situació Vista del sector meridional d’aquesta església, un exemple característic de petita parròquia rural ECSA - E Pablo L’església parroquial de Sant Romà és situada a tramuntana de la caseria de Perles, envoltada del cementiri, i des d’ella es domina el camí de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys Mapa 34–11253 Situació 31TCG675711 Sant Romà de Perles és situada al quilòmetre 7 de la carretera que va de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys, per Alinyà MLlC-JAA Història La parròquia de Perlas apareix esmentada en l’acta de consagració i dotació de la catedral d’Urgell a banda d’…
Sant Andreu de Malgrat de Noves (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’arruïnat nucli de Malgrat de Noves ECSA – TAVISA L’antiga església de Sant Andreu és a la part alta del conjunt de ruïnes que formen l’antic poble de Malgrat de Noves Mapa 34–11253 Situació 31TCG605845 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Noves de Segre a la Guàrdia d’Ares, on, passat Bellpui, hom veu les restes del poble, al qual cal accedir camps a través, perquè el camí d’accés s’ha perdut JAA Història El primer esment que hom coneix del lloc és del 1078, que el castell de Malograto és donat pel comte d’Urgell al de Pallars Tanmateix, Malgrat de Noves fou…
Santa Maria de Miravall (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Vista de la façana de ponent, amb una finestra netament romànica, entre la porta i el campanar d’espadanya ECSA – JA Adell El camí per anar a Miravall surt de la carretera de Noves de Segre a Taús per la Guàrdia d’Ares, poc abans d’arribar a Anyús L’església és al mig del poble Mapa 34–11253 Situació 31TCG587871 Història Històricament, Miravall era una senyoria del vescomte de Castellbò, que detenia tota la jurisdicció del lloc, i era integrat, dins la divisió del vescomtat, a la batllia de la Vall d’Aguilar, del quarter de Castellbò No s’han trobat notícies referents a l’església de…
Sant Pere de la Parròquia d’Hortó (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Vista de l’interior de la cripta, situada a l’extrem oriental de l’església ECSA – JA Adell Les runes de l’església de Sant Pere es troben al nord del poble de la Parròquia d’Hortó, dalt d’un serrat, totalment cobertes per la vegetació, i difícils de localitzar Mapa 34–11253 Situació 31TCG663882 El camí, només apte per a vehicles tot terreny, surt de la carretera d’Adrall a Sort, just a l’entrada del poble de la Parròquia d’Hortó, i cal seguir-lo uns 600 m fins trobar una forçada cruïlla a la dreta Cal seguir aquest camí uns 2 km fins arribar a un torrent, al nord del qual, i a uns…
Sant Esteve de Viladamí (Vilademuls)
Art romànic
Situació Església de Sant Esteve de Viladamí, reconstruïda al segle XVIII, sobre els murs d’una església romànica, visibles en tot el perímetre exterior, llevat de l’absis, que fou destruït totalment i reemplaçat per una capçalera poligonal A Bramon Viladamí és un poblet que es troba al sector més occidental de l’extens municipi de Vilademuls És format majoritàriament per masies escampades en un territori accidentat per serres de poca elevació i, en general, cobertes de bosc A la vora de l’església parroquial de Sant Esteve, a la carena d’un serrat, hi ha un reduït agrupament de masos, al…
Sant Julià de les Medes (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
Situació El veïnat de les Medes es troba situat a la capçalera de la riera de Llémena, al vessant oriental de la serra de les Medes L’església de Sant Julià és en un replà, mig amagada per la vegetació Mapa 295M781 Situació 31TDG634631 Hom hi pot arribar des de Sant Aniol de Finestres per un camí que surt en direcció a nord-oest, el qual va seguint la vora del riu i amb una hora aproximadament a peu hi porta Encara hi ha dues altres maneres d’anar-hi, més assequibles Entre Sant Feliu de Pallerols i Pineda, surt, a mà dreta, la carretera que mena a Sant Iscle de Colltort i d’ací, en direcció a…
Narcís Casanoves i Bertran
Música
Compositor i organista.
Vida El 1757 entrà a l’Escolania de Montserrat, on es formà musicalment amb el pare Josep Martí i el pare Benet Julià, i en l’orgue, amb el pare Benet Valls Monjo profés el 1763, fou organista del monestir i, alhora, majordom segon Només en dues ocasions, substituint el pare Anselm Viola, fou mestre de l’Escolania Excellí com a intèrpret de l’orgue, i la tasca que dugué a terme amb aquest instrument li valgué una gran consideració i l’admiració dels seus coetanis, tant per l’habilitat i la tècnica digital com per la facilitat i la intelligència en la improvisació Compongué obra religiosa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina